Aprenent a dependre de Déu

Tots, en algun moment de les nostres vides, ens trobem amb lluites i dificultats que ens posen a prova. Ja sigui a l’escola, a la feina o en les nostres relacions personals, sovint ens sentim desbordats pels reptes que ens presenta la vida. 

Aquestes lluites ens poden fer sentir perduts, desorientats i fins i tot temptats de buscar solucions en la nostra pròpia comprensió limitada. Però, com a creients, crec que som cridats a veure aquestes dificultats des d'una perspectiva diferent: com a oportunitats per aprendre a dependre de Déu.

A Friday’s, la trobada setmanal de joves a l’Església Unida de Terrassa, sovint parlem de com Déu ens convida a confiar en Ell, fins i tot quan els nostres problemes semblen insuperables. A través de la Bíblia, trobem orientació per aquestes situacions. 

Per exemple, en Mateu 22:37-39, Jesús ens recorda la importància de l’amor: 

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 

Aquestes paraules ens conviden a centrar la nostra vida en Déu i en els altres, fins i tot en moments de lluita. Quan deixem de veure les nostres dificultats només des del nostre punt de vista i aprenem a dependre de Déu, comencem a trobar pau enmig de les tempestes.

La importància de confiar en Déu, no en la nostra pròpia comprensió

Quan ens trobem davant d’una dificultat, la nostra tendència natural és intentar controlar la situació i buscar solucions per nosaltres mateixos. T’ha passat?

Ens recolzem en el nostre propi enteniment, convençuts que, amb prou esforç o planificació, podrem superar els problemes. Però sovint, aquestes solucions no funcionen o ens deixen encara més confosos i esgotats.

En Proverbis 3:5-6, la Bíblia ens ofereix una clau fonamental per gestionar aquests moments de lluita: 

Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.

Aquesta ensenyança ens recorda que la nostra comprensió humana és limitada, però la saviesa de Déu és infinita. Confiar en Déu amb tot el cor implica reconèixer que, tot i no entendre completament la situació, Ell té el control i sap quin camí és millor per a nosaltres.

Quan intentem gestionar-ho tot per nosaltres mateixos, sovint acabem sentint-nos encara més desbordats i angoixats. En canvi, confiar en Déu ens allibera de la pressió de trobar totes les respostes. Això no vol dir que deixem de fer la nostra part, sinó que acceptem que no sempre podem entendre o controlar tot el que ens passa.

En els moments de lluita, la fe en Déu ens permet descansar en la seva guia, sabent que ell ens conduirà pel camí correcte, fins i tot quan nosaltres no ho veiem clar.

Exemple de lluita: la història d'Anna

Penso que un exemple clar de com confiar en Déu enmig de les dificultats el trobem en la història d'Anna, explicada al primer llibre de Samuel. Anna, que no podia tenir fills, patia profundament per la seva situació, però, en lloc de rendir-se o deixar-se consumir pel dolor, va decidir confiar en Déu amb una actitud d'humilitat i pregària constant. Tot i el seu patiment, Anna va portar les seves preocupacions a Déu, amb fe i paciència, esperant el seu moment.

A l’altra banda, la seva rival Penina, que sí que tenia fills, no va mostrar cap empatia cap a Anna. La seva actitud era de menyspreu i burla, un reflex d'algú que no aprofita les seves benediccions per construir, sinó per destruir.

La història d’Anna m’ensenya la importància de mantenir una bona actitud davant les nostres pròpies lluites. En lloc de deixar que la frustració i l'angoixa ens apartin de Déu, podem seguir l'exemple d'Anna, que va continuar confiant en el pla de Déu fins i tot enmig del dolor. Així, podem aprendre a veure les nostres dificultats com una oportunitat per enfortir la nostra fe i créixer espiritualment.

Aprenent a tenir una bona actitud en la lluita

Quan ens trobem enmig d’una lluita, la nostra actitud pot marcar una gran diferència, no només per a nosaltres mateixos, sinó també per als altres. Sovint, la reacció més fàcil és frustrar-nos, rendir-nos o enfadar-nos amb Déu. Tanmateix, com a creients, estem cridats a respondre d’una manera que glorifiqui Déu, fins i tot en els moments més difícils.

La història d’Anna ens mostra com mantenir una actitud de fe i esperança enmig del patiment. Tot i els anys de dolor i d’angoixa, ella no es va deixar endur per la desesperació, sinó que va continuar pregant i confiant en Déu. Aquesta actitud li va permetre trobar pau, fins i tot abans que les seves pregàries fossin contestades.

Un altre exemple és el de David, que va enfrontar nombroses lluites al llarg de la seva vida. En molts moments, David es va veure perseguit i en perill de mort, especialment per part del rei Saül. Tot i això, David va mantenir la seva confiança en Déu, fins i tot quan no entenia completament el perquè de la seva situació. Va escriure molts dels salms durant aquests moments, expressant tant el seu dolor com la seva fe. El Salm 34:10 reflecteix aquesta confiança: 

Els rics s’empobreixen, passen fam, però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.

Pau és un altre exemple de com la fe transforma la manera en què afrontem les dificultats. En les seves cartes, Pau parla sovint de les seves pròpies lluites, com la persecució i l’empresonament. Malgrat això, ell es va mantenir ferm en la seva missió, sense perdre la fe. En 2 Corintis 12:10, diu: 

Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort.

Aquests exemples ens mostren que tenir una bona actitud davant les nostres lluites no vol dir ignorar el dolor o les dificultats, sinó confiar en que Déu està treballant a través d’elles. Quan optem per confiar en Déu, la nostra fe ens permet veure els nostres reptes des d’una perspectiva diferent. Això no només ens dóna pau, sinó que també serveix com a testimoni per als altres de la grandesa de Déu.

Conclusió

Enfrontar-se a les lluites de la vida és inevitable, però com a creients, som cridats a respondre amb confiança en Déu, sabent que Ell sempre té un pla, encara que no el comprenguem. Com ens mostren exemples com Anna, David i Pau, una bona actitud enmig de les dificultats pot transformar la nostra perspectiva i apropar-nos més a Déu.

En lloc de confiar en la nostra pròpia comprensió, cal aprendre a dependre de Déu, deixant que sigui Ell qui ens guiï i ensenyi a través de les nostres lluites. Estic convençut que és així com creixem espiritualment i trobem la força per superar els reptes amb fe i esperança.

 

I tu, davant les teves pròpies lluites, estàs disposat a confiar en Déu i deixar que treballi en la teva vida?