David: d’heroi a proscrit

Seguim amb aquesta mini sèrie dedicada als “llocs del rei David”, en la que anem recorrent els indrets de la seva vida. Al primer article ens vam quedar a la Vall d’Elah, on va vèncer Goliat. Després d’aquella gloriosa i valenta iniciativa, podriem pensar que el seu camí ja el va portar directe a ser el futur rei d’Israel, traient rèdit del que havia aconseguit. Podríem dir que s’ho havia guanyat.

Mapa 1

Així va ser al començament. Va estar al front d’un grup de soldats que guanyaven les batalles que lliuraven, els seus homes l’apreciaven, … es va casar amb la filla del rei … i la gent li reconeixia l’èxit, com passa amb els nous cantants que tenen fama de la nit al dia, omplen estadis i tothom els segueix … És difícil mantenir el cap centrat quan tothom et diu que què bo ets, però sembla que David ho va fer.

Podriem dir que feia bé la feina, seguia fidel a Déu i era lleial al seu rei. Però això no va garantir que la vida li anés bé, va anar just a l’inrevés. La següent etapa a la vida de David va ser ben incerta, fosca i fins i tot injusta, des de la prespectiva de qualsevol persona.

Va perdre la feina, la posició social, el benestar, la familia, la casa, els amics … va haver de deixar el palau de Saül com a un fugitiu. També perdria al seu mentor espiritual, Samuel, quan va haver de fugir de Ramà. En definitiva, tot allò al que es podria agafar en circumstàncies difícils;… va perdre la seva xarxa segura, on recolzar-se.

Fins i tot perd la seva integritat anant a buscar reconeixement a casa dels seus enemics, el filisteus de Gat, allà d’on venia el gegant. Però no va funcionar …perdent el poc que li quedava (la seva dignitat!) en fer-se passar per boig.

Pels que hem passat per circumstàncies similars, sabem que això ens obliga a canviar la perspectiva, deixa de ser horitzontal (relacions, feina, projectes de futur … horitzó) per ser vertical, on trobem a Déu amb braços oberts per acollir-nos, estimar-nos i acompanyar-nos, ferm al nostre costat.

Poc a poc, Déu va anar donant a David una nova xarxa. Quan era a la cova, altra gent a qui les circumstàncies els havien portat a un punt similar a la vida, van ajuntar-se amb ell.

Allà una nova vida va començar per a tots, es van reinventar, convertint-se en reconeguts guerrers “els valents de David” i que més endavant serien els ministres del regne d’Israel.

Aquest article serà una mica diferent dels anteriors. Hem trobat una sèrie de mapes força ben presentats que, malgrat no són gaire precisos en alguna localització, creiem que poden ser útils per a situar-nos en cada moment.

Us convidem a tenir els textos bíblics de 1 Samuel a mà; convé anar llegint-los per a no perdre’s entre tants detalls i noms de llocs. Desitgem que us agradi!.

Comencem aquest viatge a la vila on vivia el rei Saül i, per ordre d’ell, David…

1. Guibà

A Tel el-Fûl hi ha les seves restes arqueològiques. Es troben a uns 5 km al nord de Jerusalem, a prop del camí que antigament anava cap a Samària i que actualment és una carretera que surt directament des de la Porta de Damasc. Les excavacions van descobrir restes de muralles i de 3 torres massisses unides per un doble mur amb un pati obert a l’interior...Es tracta de la ciutadella del rei Saül, el primer palau d’Israel on va tenir lloc el fet de 1 Samuel 19:9-10….El monarca seia al seu palau, “amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara”… Amb tota seguretat el “fill de Jessè” vivia també a Guibà i aquí es va casar amb Mical, la filla petita de Saül.

Mapa 2

2. Ramà (1ªSamuel 19:18)

Quan David, ajudat per la seva dona, es va escapar per la finestra de casa seva per tal de no ser mort pels enviats del rei Saül, va fugir a Ramà. Allà vivia el profeta i darrer jutge d’Israel, Samuel. Actualment hi ha dues localitzacions candidates a contenir les seves restes: Al-Ram i an-Nebi Samwill, les dues dins de la zona de Cisjordània:

De la primera no hem trobat informació de descobertes arqueològiques que li puguin donar suport. Avui en dia és una ciutat àrab d’uns 50.000 habitants.
Respecte a an-Nebi Samwil, la traducció de l’àrab és...”el profeta Samuel”!!!. En aquest turó hi ha l’edifici que conté la seva tomba, segons una tradició del s.VI dC. El que veiem ara és una mesquita amb una sinagoga al soterrani, on hi ha el cenotafi de Samuel. Als voltants hi ha una gran zona excavada amb restes que es remunten al s.II aC i arriben als segles de dominació otomana. Fins ara no s’ha trobat res que la relacioni amb el s.X aC, que correspondria amb l’època de Samuel, Saül i David. Un detall significatiu és que es troba en un lloc alt molt a prop de les ruïnes de l’antiga Gabaón (Al Jib)(podeu trobar-ne informació al nostre article ”...Llavors el país va reposar de la guerra”, desembre de 2022) i, en ser a un lloc alt, ben bé podria ser el “turó sagrat més important” on, dècades després, Déu es va aparèixer al rei Salomó i on aquest li va demanar saviesa per a poder governar Israel (1ªReis 3:2-15).

3. Naiot de Ramà (1ªSamuel 19:1)

La paraula naiot sembla que vol dir “llocs per a viure” o “habitatges sota terra”. Alguns suggereixen que es tractaria del conjunt de vivendes prop de Ramà on hi havia els profetes que Samuel presidia (1ªSamuel 19:18-20).

Mapa 3

4. Nob (1ªSamuel 21:1-2)

Jesús fa menció d’aquests fets a Mateu 12:3-4.
Nob, a la zona de la tribu de Benjamí, era un centre sacerdotal a Israel en aquells anys (1ª Samuel 22:19). Els sacerdots eren descendents d’Aaron i de llinatge d’Elí i, en compliment parcial de la profecia de 1ª Samuel 2:30-33, pràcticament van desaparèixer per la matança de Saül: només va quedar viu Abiatar qui, tot i així, va caure posteriorment en desgràcia en conspirar contra David i Salomó. A 1ª Reis 2:26-27, el càstig de Déu es va consumar finalment.
L’espasa de Goliat podria haver pesat uns 33kg. Si els comparem amb el pes d’una corrent de l’època, 10kg com a molt, resulta sorprenent que David l’acceptés i se l’endugués per a les seves batalles; malgrat tot, convé recordar que ja l’havia “utilitzat” per a tallar el cap del gegant. També semblaria lògic pensar que David sabia que l’espasa era allà, amb la qual cosa la pregunta de si hi havia per allà alguna arma -a un “temple”!!- tenia tota la intenció del Món.
L’arqueologia no ha trobat cap resta de l’antiga Nob però, segons una tradició del s.V dC, se la identifica amb una petita vila àrab anomenada Bayt Nuba, que es troba dins del que avui seria la Cisjordània, a tocar de l’assentament jueu Mevo Horon.

Mapa 4

5. Gat (1ªSamuel 21:11-16)

Gat era una de les 5 principals ciutats dels filisteus. Les seves restes s’han trobat al Tel Tzafit (o Tell es-Safi, en àrab), a tant sols 10 km a l’oest de la Vall d’Elah. Allà s’han posat al descobert evidències de: la ciutat que hi havia al s.X aC (època del rei David), la destrucció per part dels arameus del rei Hazael (2ªReis 12:17) i del gran terratrèmol que va devastar la zona durant el regnat d’Ozies, rei de Judà (Amós 1:1 i Zacaries 14:5).

Gat era una “ciutat de gegants”. A banda del famós Goliat que va matar David, 2ª Samuel 21:15-22 n’esmenta 4 més (fins i tot un altre Goliat), tots ells descendents dels rafaïtes de Gat (Gènesi 15:18-21), un dels pobles que vivien a Canaan des de molt abans de la conquesta hebrea. Un detall que es desprèn d’aquesta escena és que David entenia la llengua dels filisteus, i viceversa. Això reforça el que els descobriments arqueològics han provat: els filisteus, tot i ser un poble que, molt probablement, provenia d’alguna civilització del mediterrani més occidental (eren un dels “pobles del mar”), havien adoptat els llenguatges semítics de la zona.

Mapa 5

6. La cova d’Adul.lam. (1ª Samuel 22:1)

Adul.lam era una ciutat que els israelites liderats per Josuè van conquerir i que va ser assignada a la tribu de Judà. La seva localització s’identifica amb el turó anomenat Tell Adullam, al sud-est i no gaire lluny de la Vall d’Elah. Aquí David es va convertir en una mena de Robin Hood i molt probablement va escriure els Salms, cronològicament, 142, 57 i 34.

Mapa 6

7. Mispé de Moab (1ª Samuel 22:3)

La paraula mispé significa “torre de guaita” i n’apareixen varies a la Bíblia (Gènesis 31; Jutges 11:34...). En aquest cas podria tractar-se d’una ciutat reial o d’una fortalesa. La seva localització no es coneix, però hi ha dues possibles candidates, totes dues a Jordània i, concretament, a la zona de l’antiga Moab:

Al Karak (on actualment hi ha les restes d’un impressionant castell de l’època de les croades). En qualsevol cas, el significat de mispé li donaria força possibilitats, donat que el castell és a un lloc força elevat i singular. Podria ser el mateix lloc que a Isaïes 16:7 s’anomena Quirharèsset i al v.11 i Jeremies 48:31 Quirheres. Al mapa anterior figura com Kir-hareseth.

A stone wall with blue sky

Description automatically generated

El castell croat d’Al Karak (Foto de Daniel Miragall)

Les terres de Moab vistes des del castell d’Al Karak (Foto de Noemí Mas)

Un dels nombrosos passadissos a les entranyes d’Al Karak (Foto de Noemí Mas)

Rujm el-Meshrefeh. Es tracta actualment d’una zona residencial on fins ara no hi ha cap investigació arqueològica que li pugui donar consistència.
Tots dos llocs són a la ruta anomenada El Camí dels Reis o, actualment, la Kings Highway: una ruta mil·lenària que atravessa bona part de Jordània de Nord a Sud i que ha estat utilitzada pel pas de les mercaderies des d’Orient fins el Golf d’Àqaba.

La Kings Highway al seu pas per Al Karak...poser no és una gran autopista, però té molts segles d’història! (Foto de Daniel Miragall)

8. El bosc d’Hèret (1ª Samuel 22:5)

Quan semblava que David ja havia trobat el lloc definitiu on amagar-se i, a més a més, s’havia vist envoltat de la seva família i de persones que li donaven suport, el profeta Gad li diu que se’n vagi i torni...a Judà!!!. El Bosc d’Hèret el va triar ell, perquè al text bíblic no consta que el profeta fos tan precís. On era aquest bosc?:

Una tradició de la que no hem pogut trobar l’orígen el situa a Kharas. Aquest lloc es troba a uns 12 km d’Hebron, tot i que avui en dia és senzillament una ciutat àrab d’uns 8.000 habitants i, òbviament, sense cap referència al rei David.

De moment deixarem David i els seus homes amagats entre els arbres d’Hèret, a les muntanyes de Judà. Ben poc es podien imaginar el crim que Saül estava a punt de cometre, encegat per l’odi que els gelos havien fet créixer dins d’ell. El proper article començarà com aquest… el rei Saül “amb la llança a la mà”.

Fins aleshores.

Referències: