El llac de Galilea: emocions a flor de pell!

Els 38 km que separen Sèforis de Tiberíades es fan en poc més de mitja hora en cotxe, però són probablement dels minuts més intensos que es poden viure. L’expectativa és enorme, la ment i el cor s’acceleren davant del que esperes veure: el llac de Galilea (Jesús va calmar la tempesta, Ell mateix i l’apòstol Pere van caminar sobre l’aigua...) el Sermó de la Muntanya, les multiplicacions dels pans i els peixos, Cafarnaüm, Corazín, Betsaida...

On anem va ser el centre de l’obra terrenal de Jesús! Aquí hi vivia! Aquí va triar els deixebles, va fer miracles, etc.

L’experiència que esperes viure t’omple d’emocions intenses i tens pressa per arribar, per veure el llac, per ser-hi, per trepitjar els camins, per tocar l’aigua… per respirar la vida de Jesús.

Al darrer article ens vam quedar visitant les ruïnes de l’antiga Sèforis. Si d’allà seguim la carretera 77 anirem directes a la ciutat que, entre el 17-22 dC, la va substituir —segons Flavi Josep— com a capital de la Galilea governada per Herodes Antipes.

Tiberíades

Tiberíades (1)(2)(3) avui en dia (Imatge de Wikipedia.org)

Malgrat tot, aquesta ciutat només apareix un parell de cops al Nou Testament (Joan 6:1 i 23; Joan 21:1) i tots dos relacionant-la amb el llac que porta el seu nom (llac de Galilea o de Tiberíades). Res més. Per aquest motiu, igual que amb Sèforis, només en farem una “visita” ràpida:

Ordenada construir per Herodes Antipes (el fill que més s’assemblava al seu pare, Herodes el Gran) és, de les ciutats de l’època de Jesús que hi havia a la vora del llac, la única que ha sobreviscut fins a l’actualitat i, a més, encara conserva el seu nom original.
El “tetrarca” (un altre nom que rebia l’Antipes) hi residia la major part del temps. Potser per això no se’ns diu que Jesús hi passés ni un sol cop; recordem que va ser el responsable de l’execució de Joan el Baptista… La ciutat va rebre el seu nom en honor a l’emperador romà del moment: Tiberi. Aquest devia ser el seu protector perquè quan el seu successor (Cal·lígula) va pujar al tron imperial, immediatament va enviar Herodes i la seva dona Herodíes desterrats a les Gàl·lies, on es perd el seu rastre i segurament van morir.
Probablement va ser edificada sobre les restes de l’antiga Racat, assignada per Josuè a la tribu de Neftalí (Josuè 19:35; Mateu 4:13). Com Sèforis, va ser construïda com a ciutat romana i molts dels seus habitants eren grecs i romans.
Tot i que la ciutat era coneguda per ofendre les normes i costums dels jueus observants, després de la destrucció del segon temple tot va canviar, va passar a ser un centre religiós i actualment s’hi troben diversos llocs sagrats pel judaisme: a partir del s. II el sanedrí s’hi va instal·lar definitivament; aquí es va escriure la mixnà (compilació escrita de la tradició oral generada durant segles a partir de la Torà) podem trobar tombes de rabins “famosos” i la del savi i filòsof jueu Maimònides; és una de les quatre ciutats santes del judaisme amb Jerusalem, Hebron i Safed.
És la ciutat d’Israel que es troba més per sota del nivell mig del mar (uns 200 m).
Actualment és un lloc molt turístic on gaudir d’esports aquàtics, platja, natura, senderisme, etc. Molt a la vora hi ha el Parc Nacional Hamat Tiberias, amb 17 fonts d’aigües termals a 60ºC que són un atractiu de primer ordre des de fa… 2.000 anys!

El Llac de Galilea (Mar/llac de Tiberíades, Mar de Genesaret, Kineret...)

A grassy field with a body of water in the background

Description automatically generated with medium confidence

Vora del Llac de Galilea (4)(5)(6)(7)(8)(9)(10) a prop del kibbutz Ginosar (Foto de Daniel Miragall)

No ho podem negar: la primera vegada que el veus, malgrat sigui a la distància, és emocionant. Des que comencem a baixar cap a Tiberíades haurem pogut veure el llac de lluny, marcant el destí del nostre viatge. La seva atracció és enorme, no podem evitar tenir pressa per arribar-hi… I finalment ho hem aconseguit: som al Mar de Galilea, el nom que a molts ens van ensenyar de petits. Mar, llac… tant se val: es tracta realment d’un llac d’aigua dolça.

Quan arribem al “passeig marítim” de Tiberíades, girem cap al nord seguint la carretera 90 i, a la dreta, anirem veient el llac tota l’estona; no el perdrem de vista gairebé en cap moment.

El seu nom antic era Kineret (apareix ja a Nombres 34:11), tot i que se l’ha anomenat de diferents formes al llarg de la història. Vegem les dues que semblen menys evidents en quant al seu origen:

Kineret: té relació amb la paraula hebrea que vol dir “arpa”, fent referència probablement a la seva forma. Una altra possibilitat és que prengués el seu nom d’una ciutat fortificada que va ser assignada inicialment a la tribu de Neftalí (Josuè 19:32 i 35). Kineret figura a la relació de les ciutats conquerides pel faraó Tutmosi III —segles XV o XVI aC— i que es va descobrir al Temple de Karnak, a Tebes (Egipte). Avui en dia hi ha un projecte arqueològic a un tel (Tel Kinrot) on s’hi han trobat restes de la ciutat.

Genesaret (Lluc 5:1): probablement sigui la paraula grega per a referir-se a Kineret i que, a l’època de Jesús, donava nom a la zona on havia estat aquesta ciutat. Es tracta d’una planície al nord-oest del llac molt rica en agricultura; segons l’historiador Flavi Josep s’hi podia collir raïm i figues durant 10 mesos a l’any!

Vista del Llac de Galilea a prop de Cafarnaüm (Foto de Noemí Mas)

No entrarem a donar gaires dades científiques sobre el llac, tant sols un parell que ens semblen rellevants i, això si, compartir amb vosaltres fets i detalls, diguem-ne, diferents:

S’alimenta principalment de l’aigua del riu Jordà, que li arriba des del nord i, fins fa poc, era la principal font d’aigua dolça per a les llars d’Israel. Actualment el 80% s’obté de la dessalinització de l’aigua del mar.
Durant les últimes dues dècades el nivell de l’aigua ha anat baixant per diverses causes. Malgrat tot, els dos últims anys el règim de pluges ha estat tant alt que el llac ha arribat als seus nivells més alts d’aigua. Tot i això, pels anys de sequera les autoritats israelianes han construït un sistema d’emplenat del llac, utilitzant l’excés de l’aigua dolça obtinguda a les plantes dessalinitzadores.
Al s. I hi havia fins a 16 ports a la vora del llac. Totes les poblacions en tenien un, per petites que fossin. El més gran era el de Gàdara (la ciutat probablement era a l’interior però tenia un port al llac), amb un espigó de 200 metres de llargada.
Hi viuen força espècies de peix, algunes de les quals molt relacionades amb les dels llacs d’Àfrica, però això seria un altre tema… De totes elles, la més famosa entre els turistes és el “peix de San Pere”, un tipus de tilàpia que actualment es troba a tots els restaurants de la zona. Es molt saborós… però amb força espines!

A picture containing fish, soft-finned fish, variety

Description automatically generated

Peixos de St Pere (Imatge de www.agriculture.com.ph)

Respecte als peixos que Jesús va multiplicar a Joan 6:1-14 i Mateu 15:29-39, segons Mateu eren uns “peixets”, és a dir, petits. Doncs bé, al llac hi ha un tipus de peix petit que actualment s’anomena popularment “sardina de Galilea”. Evidentment, a un llac d’aigua dolça no hi ha sardines, és tant sols un nom que se li ha donat al peix que, segons els investigadors, ben bé podria ser el protagonista d’aquells miracles “gastronòmics” de Jesús.
Les tempestes del Mar de Galilea: com pot ser que a un llac s’hi produeixin grans onades, naufragis, etc.? Doncs els vents canalitzats per l’estructura oest-est de Galilea i, encara pitjor, els que venen dels Alts del Golan sacsegen aquestes aigües habitualment tranquil·les i provoquen tempestes i onades de fins a 3 metres d’alçada; com les del mes de març de 1992, que van fer destrosses als barris més baixos de Tiberíades.
Una batalla naval al llac? Sabies que, durant la Gran Revolta Jueva del s. I, al llac hi va haver una batalla naval? Corria l’any 67 i el llavors general romà Vespasià acabava de conquerir la ciutat de Tiberíades. Es va dirigir cap a Magdala, on els ciutadans es van rendir sense lluitar, però els jueus forans que s’hi havien refugiat van fugir llac endins en qualsevol embarcació que van trobar. El romà va improvisar una flota amb el que va trobar, tants soldats com va poder i els va perseguir. La “batalla naval” va acabar amb tots els jueus morts… Flavi Josep relata: “es podia veure el llac tot com de sang i ple de cossos morts...”.

La victòria va quedar ben registrada a la memòria del que més tard va ser l’emperador Vespasià: anys després de la batalla va fer encunyar una moneda per a celebrar-la on hi va fer escriure: “victòria naval”.

Barques pels passejos turístics. Llac de Galilea (Foto de Daniel Miragall)

Jesús va estar recorrent Galilea

En el temps que Jesús va estar recorrent Galilea, ensenyant, explicant com viure i relacionar-nos d’acord a com Déu ho havia dissenyat, hi va haver moltes persones que s’interessaven pel que deia i anàven on Ell era per escoltar-lo. D’altres l’anaven seguint recorrent els indrets que recorrem junts en aquests articles.

Entre elles hi havia gent de tot tipus, de tota condició, uns eren benestants i altres repudiats per la societat de l’època. Hi havia dones (que en aquell temps no tenien el mateix valor que els homes) de rerefons i circumstàncies molt diferents: hi havia ex-prostitutes, i també hi havia dones adinerades, com ara la dona de l’administrador de la casa d’Herodes, Joana, que ajudaven a mantenir econòmicament el grup (Lluc 8:3). Havia de ser tota una revolució per a l’època.

Com sempre, Jesús és provocador per la forma de pensar de la gent, de la societat. Posa en valor a tota persona, de qualsevol nivell social, gènere, estament, nacionalitat, ideologia política…

Un dels apòstols, Simó el cananita o el “zelot”, era un revolucionari. Sí, era un dels violents que volien alliberar Israel per la força (podriem fer el paral·lelisme amb algunes circumstàncies geopolítiques actuals).

Però també va triar com a apòstols a persones que, malgrat ser jueus, “feien el joc” a Roma, l’invasor, cobrant els seus impostos i aprofitant-se del seus compatriotes cobrant de més. I que de ben segur no seguien les tradicions jueves quan eren amb ells. És a dir, l’antítesi del revolucionari independentista.

Una concepció trencadora del món

És una concepció trencadora del món, les relacions i el valor dels individus. No tens valor pel que ets o fas, per com ets, pel que has aconseguit, sinó per qui ets. Ets algú que té un valor tan gran per a Déu, fins al punt de no existir un preu prou alt… fins a donar la vida.

El que Jesús ensenyava recorrent Galilea està recollit al “Sermó de la Muntanya” (Mateu 5-7)(Lluc 6:20-26) on gira la forma de valorar-nos. Posa en valor als marginats per la societat: qui te més necessitats és el més sensible a rebre el regal que Déu ofereix, perquè és conscient de les seves mancances, les seves circumstàncies difícils, el seu patiment…

Ensenya una manera diferent de resoldre els conflictes entre les persones, predica que estimem als enemics. Que aquest és el camí! No diu que t’avinguis a tot, sino que lluitis contra la injustícia… però no amb violència. Ensenyava als seus seguidors que si ho feien així, arribaria la pau. La majoria de la societat jueva no en va fer cas, es va aixecar en armes l’any 66… i Roma va arrasar Israel.

Com seria la nostra societat avui si busquéssim el bé comú, treballar per la pau com Jesús va ensenyar? Com d’inclusius seríem? No cal estar d’acord amb tot o veure-ho igual. Segur que Simó (el revolucionari) i Leví (el cobrador d’impostos per als romans) no ho feien, van triar maneres de viure i posicions polítiques completament oposades.

En fi, plens d’il·lusió pel que tenim al davant, recordant les emocions del darrer cop que hi vam ser i amb molt per a reflexionar, de moment ho deixarem aquí. Al proper article entrarem més a fons en com eren les poblacions que envoltaven el llac de Galilea: parlarem de Magdala, del kibbutz Ginnosar i el “vaixell de Jesús”, de Cafarnaüm, Corazín… Tants llocs i tants fets que van tenir lloc aquí, que queden moltes pàgines per a escriure!

Referències: