"El que cal és que t'estimis a tu mateixa"?

Suposo que tots hem anat alguna vegada a un lavabo i a la porta hi havia escrit algun missatge o frase. Doncs bé, a la meva facultat totes les portes estan plenes de secrets, de cites de llibres, de reflexions, de declaracions d’amor, i fins i tot d’enquestes!

Missatges a les portes

L’altre dia, en una d’aquestes portes vaig veure la següent frase: “Dios te ama un montón”. Era en un lloc estrany, però vaig trobar que era un missatge molt senzill però molt cert, i que qualsevol persona el podia llegir i, qui sap, potser portava a fer que algú es posés a reflexionar sobre què significa això per la seva vida.

A sota de la frase, però, hi havia una fletxa, seguida d’una resposta: “Lo que hace falta es que te ames a ti misma, déjate de dioses :)”. 

Això em va fer pensar en com la nostra societat veu Déu (o els déus en general). Moltes vegades és vist com un ésser inventat que les persones ens hem creat per suplir la nostra necessitat de ser estimats.

Com ens estima Déu

Tenim realment una necessitat de ser estimats? Sí! Som éssers socials, que necessitem relacionar-nos amb els altres. Cada vegada hi ha més estudis que confirmen que els nadons necessiten créixer amb amor per desenvolupar correctament el cervell.

Però per molt bones relacions que puguem aconseguir, de parella, d’amistat, familiars… totes són relacions humanes! I com a tal, imperfectes. No ens podran acabar d’omplir mai del tot. L’únic que és capaç de donar-nos un amor tan gran, tan perfecte, tan incondicional i tan etern és Déu.

Perquè Ell és la definició de l’amor per excel·lència. Ho ha demostrat al llarg de la història, en tenim molts exemples a la Bíblia i, si el deixem, ho podem experimentar nosaltres mateixos en el nostre dia a dia!

Com ens estimem a nosaltres mateixos

Però, alerta, això no treu que també ens haguem d’estimar a nosaltres mateixos. Una cosa no és incompatible amb l’altra! Déu ens dona tot el seu amor, genial. Però Déu no ens ha creat únicament per rebre amor, sinó també per donar-lo. Per donar-lo als altres i a nosaltres mateixos.

Ens ha creat únics i especials a cadascun de nosaltres. Amb el nostre caràcter, els nostres dons, les nostres peculiaritats, els nostres gustos, les nostres imperfeccions. I si ell estima cadascun d’aquests detalls, per què a nosaltres ens costa tan de vegades? 

Si algú que és perfecte estima fins a l’infinit algú que no ho és, amb més raó no ho hauríem de fer nosaltres?

Sempre amb l’actitud de millorar, de conèixer-nos bé, d’identificar els nostres punts febles. Però acollint i estimant la nostra persona, estant agraïts a Déu per haver-nos creat com som, i orgullosos per la feina que hem fet i que seguirem fent en nosaltres.

És molt fàcil de dir, no tan fàcil de fer. Però mirem de buscar raons per estimar-nos i, si tant ens costa, demanem-li a Déu que ens ajudi en aquest procés!

Conclusió

Així que sí, “Dios te ama un montón”, i això no canviarà. I també, “lo que hace falta es que te ames a ti misma”, així que treballem perquè això sigui una realitat a les nostres vides! 

¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats.

Mateu 10:29-30