El somriure de Déu és Jesús.

El somriure de Déu és Jesús.

Sara va riure quan va escoltar el plor del seu nadó. Havia nascut el fill del seu riure, Isaac. Déu havia complert en ella la seva promesa i la tenia als seus braços. Es tractava d'un compliment exacte i al temps precís, en un moment de la seva vida en el qual només la mà de Déu podia ser-ne l'explicació. Aquell dia Sara i Abraham van comprendre que el Senyor no necessita ni ajuda ni estratègies humanes per fer complir la seva paraula. En el moment precís, al lloc exacte, Déu va riure de nou. El seu riure es va sentir des de l'Orient fins a l'Occident, quan aquell petit infant, Jesús, va plorar trencant el silenci de la nit de Betlem. Josep i Maria van riure en veure complerta la promesa de Déu. Els àngels rigueren i cantaren, els pastors van omplir-se de goig, els mags encetaren el seu viatge d'adoració amb alegria i l'ancià Simeó va somriure en veure la promesa complerta de Déu a les seves mans: Jesús. Aquell dia Sara rigué i, a més, va voler que tothom l'acompanyés en el seu goig. El poble de Déu també pot riure avui enmig de la tempesta amb el goig que només dóna la gràcia de Déu en Jesús. I aquesta gràcia, aquest regal, és que tothom està convidat a participar d'aquest goig, a riure d'alegria amb tot el poble de Déu per la pau que tenim en Jesús.

Jesús respongué: “Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar.” Joan 8:56

Comentaris