Es pot evitar el dolor?

Fa cosa d’uns dies, vaig llegir un tweet amb la següent cita:

Pain is inevitable. Suffering is optional.

En català seria alguna cosa com: El dolor no es pot evitar. El patiment és opcional.

Aquesta cita de Haruki Murakami, un autor de novel·les i contes japonès, em va fer pensar en el nostre dia a dia. Una realitat que està plagada de moments i situacions que en moltes ocasions sembla que ens hagin de desbordar. I no només situacions personals, sinó que hi ha situacions que succeeixen al nostre entorn o en la nostra societat que també provoquen dolor. Dolor que, en la gran majoria dels casos, és un dolor emocional. Hi ha alguna cosa que ha trencat els nostres límits emocionals i ha fet ferida. I per molt que posem de la nostra part per protegir-nos, en moltes ocasions aquest dolor arriba de sobte, sense avisar.

El dolor és inevitable

Jesús mateix va reconèixer que el dolor és inevitable, ja que forma part del món en el qual vivim. De fet, m’atreviria a dir que en el moment en què no sentim és perquè ja no formem part d’aquest món.

En el món passareu tribulacions.

Aquesta cita és de Jesús. Sí, Jesús reconeix sense cap mena filtre que passarem per moments dolorosos. Forma part de la vida i ell, igual que nosaltres, ho sap, perquè així ell també ho va viure i experimentar.

Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món. (Joan 16:33)

El dolor és inevitable. Apareix. Tenir una altra perspectiva és una decisió. Jesús es proposa com l’opció on trobar pau. En cap moment diu que no ens farà mal, però sí que ens ofereix pau.

Trobant pau en Jesús

Aquesta setmana el meu fill petit, que no para mai quiet, en una d’aquestes ocasions de no estar fent allò que tocava va caure i es va fer un bon cop al peu. Tal era el cop que se li va posar de color blau. Com és d’esperar, ell no parava de plorar. Li feia molt mal. És curiós, però, i això ho fa molt aquesta personeta que tenim per casa, que només va necessitar que algú escoltés que s’havia fet mal i que li posés una mica de pomada pels cops. Mal li va continuar fent durant dies. Però per a ell tenir la confiança que hi havia algú a qui anar va ser el que més el va ajudar.

Jesús es proposa com algú amb qui trobar la pau. En llibertat podem escollir si confiar-hi o no. Si quedar-nos amb el patiment o alliberar-nos. I no sé vosaltres, però molts cops podem entrar en el que jo anomeno l’espiral del qué mal que estoy. Una espiral que no porta enlloc. Més que res perquè, segons el meu parer, només et porta a mirar-te a tu mateix. Just al contrari del que Jesús proposa: treure la nostra mirada del nostre melic i posar-la en ell. Posar la nostra confiança en ell.