Estratègia guiada per Déu

En el món empresarial, la paraula estratègia s’utilitza constantment. Però parlar d’estratègia a l’església pot sonar estrany, fins i tot sospitós. Alguns poden pensar que planificar és confiar massa en les nostres forces humanes i no deixar espai a la guia de l’Esperit Sant. Tanmateix, l’Escriptura ens mostra una altra realitat: planificar no és oposar-se a la fe, sinó actuar amb saviesa dins la voluntat de Déu.

Cada generació planteja reptes nous i inesperats. Els canvis socials, culturals i tecnològics alteren la manera com les persones s’acosten a Déu, es relacionen i aprenen. Quan l’església no reflexiona sobre aquests canvis i no es prepara amb una estratègia clara, correm el risc de fragmentar-nos: els joves senten que no hi ha espai per a ells, els adults es frustren, i els ministeris acaben funcionant sense una direcció comuna.

La Bíblia és plena d’exemples de planificació guiada per Déu. Des de Josep preparant Egipte per als anys de fam fins a Nehemies reconstruint Jerusalem amb una estratègia ben definida, veiem que Déu crida els seus servents a discernir, planificar i actuar amb intel·ligència. El mateix Jesús va prendre decisions estratègiques: va triar dotze deixebles, va enviar-los de dos en dos (Marc 6:7), va decidir quan parlar a les multituds i quan retirar-se per pregar.

Ser líders d’església avui significa més que predicar o administrar recursos: vol dir buscar la direcció de Déu i, a la vegada, establir camins clars per complir la missió que Ell ens ha confiat. En aquest article vull oferir-te una, possible, mirada bíblica i pràctica sobre com ser estratègics guiats per Déu en temps de canvi i de conflictes intergeneracionals, ajudant-nos a liderar amb saviesa i visió.

Estratègia segons la Bíblia

Quan parlem d’estratègia, sovint pensem en plans empresarials, objectius mesurables i fulls de ruta detallats. Però la Bíblia ofereix una visió diferent: ser estratègic és actuar amb saviesa, previsió i dependència de Déu, reconeixent que el futur li pertany però que Ell ens demana planificar amb fidelitat.

Jesús mateix ens anima a reflexionar abans d’emprendre un projecte:

“¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell.”
(Lluc 14:28-29, BCI)

Aquest ensenyament no és només sobre diners; és un principi sobre planificar amb realisme. Pensar, calcular i preveure no és manca de fe, sinó responsabilitat davant de Déu i de la comunitat.

En canvi, la Bíblia adverteix sobre la irresponsabilitat disfressada de confiança:

“Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.”
(Proverbis 15:22, BCI)

La fe no elimina la necessitat de consell, anàlisi i bones decisions. Confiar en Déu no vol dir actuar sense criteri, sinó buscar la seva voluntat mentre utilitzem la intel·ligència, els dons i l’experiència que Ell mateix ens ha donat.

Per a un líder cristià, ser estratègic podria definir-se així:

Discernir la voluntat de Déu per al temps i el context actual, establint passos clars i savis per complir la missió de Crist amb els recursos i les persones que Ell ens ha confiat.

Aquesta estratègia no és només humana; és espiritual i pràctica alhora. Comença amb pregària i escolta, però també inclou anàlisi del context, presa de decisions informades i acció coordinada. És la combinació de fe activa i planificació responsable.

Exemples bíblics de planificació estratègica

La Bíblia no només parla de fe i obediència; també ens mostra líders que, guiats per Déu, van pensar amb claredat i van actuar amb estratègia. Crec que aquests exemples poden inspirar l’església actual a planificar sense perdre la dependència de l’Esperit Sant.

Nehemies: veure la realitat i actuar amb saviesa

Nehemies era copero del rei persa, però el seu cor patia per la destrucció de Jerusalem. Abans de moure un dit, va començar pregant i dejunant (Ne 1:4-11). Després, quan va rebre permís per tornar, va analitzar el terreny amb discreció abans de parlar amb ningú (Ne 2:11-16). Només quan va entendre la situació real, va motivar el poble amb un pla clar de reconstrucció.

“Els vaig dir: »– Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant!’”
(Nehemies 2:17, BCI)

La seva estratègia combinava pregària, anàlisi, comunicació i acció coordinada.

Moisès i Jetró: organitzar per servir millor

Quan el poble d’Israel va sortir d’Egipte, Moisès intentava jutjar tots els casos ell sol. El seu sogre Jetró el va advertir que això era insostenible i li va proposar un sistema d’organització:

“Però tria entre el poble homes de vàlua, que reverenciïn Déu, homes de confiança, que no es deixin subornar, i fes-los caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu.”
(Èxode 18:21, BCI)

Moisès va acceptar el consell i va establir una estructura jeràrquica que permetia atendre el poble amb justícia i eficàcia. Això mostra que la saviesa també pot venir d’altres persones i que reorganitzar-se és part d’una bona estratègia.

Jesús: planificador del Regne

Jesús no improvisava el seu ministeri. Va triar dotze deixebles després de passar la nit pregant (Lc 6:12-13), els envià de dos en dos amb instruccions concretes (Mc 6:7-11), i triava moments i llocs per parlar o retirar-se. Va planificar rutes (com passar per Samaria a Jn 4) i va preparar els deixebles per a la seva absència. Tot i ser Fill de Déu, actuava amb discerniment i intencionalitat.

Altres exemples que inspiren

• Josep a Egipte: va interpretar el somni del faraó i va proposar un pla d’emmagatzematge per salvar nacions senceres durant la fam (Gn 41:33-36).
   
• L’apòstol Pau: dissenyava viatges missioners amb punts clau, revisava esglésies, escrivia cartes per mantenir una estratègia de creixement i formació (Fets13-20).
   
• David: abans d’anar a la batalla, preguntava a Déu com havia d’actuar (2 S 5:19).
   

Aquests exemples mostren un patró constant: oració + anàlisi + decisió clara + acció coordinada. No és orgullós planificar; és actuar com ho van fer els qui van servir Déu abans que nosaltres.

Quatre pilars d’una estratègia cristiana

Una estratègia guiada per Déu no es construeix només amb bones idees. Necessita fonaments sòlids que integrin fe, discerniment i acció responsable. Podem parlar de quatre pilars essencials per a qualsevol procés de planificació dins l’església.

1. Temps amb Déu: pregària, discerniment i espera abans d’actuar

Abans de definir objectius, hem de cercar la direcció divina. Jesús mateix es retirava per pregar abans de prendre decisions clau:

“Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols:”
(Lluc 6:12-13, BCI)

La pressa pot portar-nos a repetir esquemes antics o a copiar models d’altres comunitats. El primer pas és silenci, pregària i escolta: entendre què vol fer Déu aquí i ara. Un temps de discerniment conjunt com a equip de lideratge pot canviar radicalment la direcció d’una església.

2. Context: entendre el barri, les cultures i les generacions presents

L’església viu en un lloc concret i serveix persones reals. Ignorar la realitat cultural, social i generacional del nostre entorn pot fer que la nostra missió esdevingui irrellevant. Pau va adaptar el seu llenguatge segons l’audiència:

“M’he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés.”
(1 Corintis 9:22, BCI)

Conèixer el barri, la ciutat, les necessitats socials, els joves i la seva manera de comunicar-se és part de l’estratègia. No podem servir les noves generacions amb eines del passat sense adaptar-nos a la seva realitat.

3. Direcció: visió bíblica clara i objectius a curt i llarg termini

La visió bíblica és el “per què” que guia totes les decisions. Però aquesta visió necessita traduir-se en objectius concrets i mesurables per avançar. Proverbis ens recorda:

“Sense visions profètiques, el poble decandeix.”
(Proverbis 29:18, BCI)

La direcció inclou objectius propers (fites assolibles a curt termini) i una mirada a llarg termini que inspira. És vital que tota l’església conegui i entengui aquesta direcció per caminar unida.

4. Capacitats i dons: reconèixer els recursos humans i espirituals que Déu ha donat

Déu ja ha equipat l’església amb els dons necessaris per a complir la seva missió. El repte és identificar-los, potenciar-los i organitzar-los de manera efectiva. Pau ho descriu així:

“Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol.”
(1 Corintis 12:4, BCI)

A l’hora de planificar, cal preguntar-nos: Quins recursos tenim? Qui pot liderar aquest ministeri? Quin talent i quins dons estan sense utilitzar? Una bona estratègia cristiana no comença amb allò que ens falta, sinó amb el que Déu ja ha proveït.

Aquests quatre pilars —temps amb Déu, comprensió del context, direcció clara i reconeixement dels dons— són una base d’una estratègia que honora Crist i respon als reptes de cada generació. Sense aquests fonaments, qualsevol pla corre el risc de ser superficial o de perdre la seva essència espiritual.

Estratègia multigeneracional

Un dels reptes més grans de l’església d’avui és servir diverses generacions alhora. Els canvis culturals s’han accelerat; allò que connectava amb una generació pot semblar aliè o fins i tot rebutjable per a la següent. Sense una estratègia conscient, aquestes diferències poden convertir-se en conflictes que divideixen el cos de Crist.

Abordar els conflictes amb saviesa bíblica

Els Salms mostren com la fe es transmet de generació en generació:

“Que a cada generació et lloïn pel que has fet, que anunciïn les teves proeses.”
(Salm 145:4, BCI)

Aquest vers recorda que la comunicació intergeneracional és una crida bíblica. Quan una generació comparteix la seva experiència de fe i l’altra escolta, neix la continuïtat espiritual.

També trobem saviesa pràctica. Proverbis insisteix en escoltar els qui han caminat abans:

“Escolta els consells, deixa’t instruir i arribaràs a ser un home assenyat.”
(Proverbis 19:20, BCI)

Abordar conflictes no significa donar sempre la raó als més grans ni ignorar els joves, sinó crear espais on tothom pugui ser escoltat i respectat.

Entendre les necessitats i llenguatges de cada generació

Cada generació viu la fe des d’un context diferent:

• Els més grans valoren l’estabilitat i la memòria històrica de l’església.
   
• Els adults actius busquen rellevància i impacte en el món professional i familiar.
   
• Els joves volen autenticitat, comunitat real i participació significativa.
   

Jesús mateix va adaptar el seu missatge segons l’audiència: parlava amb erudits com Nicodem (Jn 3), però també amb marginats i joves seguidors. Pau va canviar d’enfocament segons si predicava a jueus o a grecs (Fets 17). Una estratègia multigeneracional requereix empatia cultural i generacional.

Evitar repetir models antics sense discernir el present

És fàcil caure en el “sempre s’ha fet així”. Però la Bíblia mostra que Déu fa coses noves:

“No recordeu més els fets passats, no penseu en les coses antigues. Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa.”
(Isaïes 43:18-19, BCI)

La tradició és un tresor, però no ha de convertir-se en una presó. L’estratègia ha de ser fidel a l’Evangeli, però flexible per adaptar-se als temps i a les persones a qui servim. Això implica escoltar, discernir i innovar sense perdre l’essència.

Una església saludable és aquella que honora els qui han vingut abans, dóna espai als qui lideren ara i prepara el camí perquè la següent generació conegui Crist. L’estratègia multigeneracional no és fàcil, però és essencial per a una comunitat viva i unida.

Objectius propers i flexibilitat

Una de les grans aportacions de les reflexions estratègiques modernes és el concepte de proximate objectives: en lloc de pensar només en una meta molt llunyana, establim fites clares i assolibles a curt termini que ens acosten, pas a pas, a la visió general. Aquesta idea és profundament bíblica: el poble de Déu sovint avançava a través de fases concretes més que no pas amb un pla totalment detallat des del principi.

Pensem, per exemple, en la reconstrucció de Jerusalem sota Nehemies. No va començar amb un pla de ciutat perfecte; va començar per reparar les portes i les muralles trencades (Ne 3). L’objectiu proper era clar i mesurable: tancar les bretxes per protegir la ciutat. A partir d’aquí, la vida comunitària podia tornar a florir.

També veiem aquest principi en el Nou Testament. Jesús sabia que la seva missió final era donar la seva vida i enviar els seus seguidors a tot el món, però va començar amb passos concrets i progressius: triar dotze deixebles, formar-los, enviar-los de dos en dos (Mc 6:7), expandir el ministeri pas a pas. Pau, de la mateixa manera, establia esglésies en ciutats estratègiques i després tornava per enfortir-les i corregir-les (Fets 14:21-23).

Com aplicar-ho a l’església

Moltes vegades la nostra visió és correcta, però és tan gran que ens paralitza. Per exemple: “Volem arribar a la joventut de la ciutat”. Però què fem demà? Els objectius propers ens ajuden a trencar el somni en accions possibles.

Podria ser així:

1. Etapa 1 — Escoltar i entendre
   • Fer reunions amb joves de l’església i del barri per conèixer necessitats i interessos.
   • Pregar com a equip de lideratge per discernir.
2. Etapa 2 — Primera iniciativa
   • Crear una trobada mensual senzilla (sopar, joc, música) per connectar.
   • Identificar líders joves que puguin implicar-se.
3. Etapa 3 — Desenvolupament progressiu
   • Formar un petit equip de joves per ajudar a liderar.
   • Introduir moments de discipulat i adoració dins les trobades.
4. Etapa 4 — Consolidació i visió més àmplia
   • Definir un ministeri juvenil amb responsabilitats, activitats regulars i connexions amb altres àrees de l’església.

A cada etapa, l’objectiu és realista i mesurable, però connecta amb una visió més gran: veure una nova generació estimant Crist i participant activament a l’església.

Flexibilitat i dependència de Déu

Planificar amb passos concrets no vol dir aferrar-se als nostres plans. Proverbis ens recorda:

“L’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina els passos.”
(Proverbis 16:9, BCI)

Una bona estratègia cristiana és flexible: escolta el que Déu va fent, s’adapta als canvis del context i accepta quan l’Esperit obre o tanca portes. Els objectius propers són punts de referència, però el guia final continua sent Déu.

Perills a evitar

Planificar de manera estratègica és necessari, però no està exempt de riscos. La Bíblia ens convida a discernir amb saviesa per no caure en errors que poden esdevenir obstacles per a la missió.

1. Pensar que planificar és “no confiar en Déu”

Alguns poden creure que fer plans és una mostra de manca de fe. Però l’Escriptura ens anima a planificar sota la guia del Senyor:

“Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes.”
(Proverbis 16:3, BCI)

La clau és la dependència. No planifiquem perquè creiem que ho podem controlar tot, sinó perquè volem ser fidels administradors del que Déu ens confia. Rebutjar tota planificació pot conduir a improvisació constant i esgotament del lideratge.

2. Copiar estratègies d’altres esglésies sense discerniment

És fàcil mirar models d’èxit i intentar replicar-los tal qual. Però cada comunitat és única: context, cultura, generacions i recursos són diferents. Pau adaptava el seu missatge segons l’audiència (Fets 17:22-23). Copiar sense discernir pot generar frustració i fins i tot pèrdua d’identitat.

Una bona pregunta abans d’adoptar una idea aliena és: “Això s’ajusta al que Déu ens està dient aquí i ara?”

3. No incloure les persones clau en el procés

L’estratègia no és cosa d’una sola persona. Nehemies va implicar el poble en la reconstrucció:

“Amb tot, vam continuar treballant en la reconstrucció. I la muralla, en tota la seva longitud, ja arribava fins a mitja alçada. El cor del poble vibrava per l’obra.”
(Nehemies 3:38, BCI)

Quan planifiquem sense escoltar líders de ministeri, joves, adults o membres influents, generem resistència i manca de compromís. La participació crea unitat i sentit de propietat.

4. Ignorar el canvi social i cultural

El món canvia ràpidament: tecnologia, valors, maneres de comunicar-se. Ignorar aquests canvis pot fer que l’església sembli desconectada o irrelevant. Jesús va parlar en paràboles que la seva audiència podia entendre; Pau va citar poetes grecs per connectar amb els atenencs (Fets 17:28). Comprendre el temps present no és comprometre l’Evangeli, sinó comunicar-lo amb eficàcia.

Una estratègia guiada per Déu no és cega ni rígida: confia en l’Esperit, però també observa la realitat i involucra la comunitat. Evitar aquests perills ajuda l’església a avançar amb claredat i fidelitat a la seva missió.

Conclusió

Ser estratègic no és oposar-se a la fe, sinó una manera de col·laborar amb Déu en la seva missió. La Bíblia ens mostra líders que van saber escoltar la seva veu i, alhora, planificar amb saviesa: Josep preparant Egipte, Moisès organitzant el poble, Nehemies reconstruint Jerusalem, Jesús formant els seus deixebles i Pau expandint l’Evangeli amb una visió clara.

Avui, l’església afronta reptes nous: conflictes intergeneracionals, canvis socials accelerats, cultures diverses que conviuen al mateix barri. Necessitem líders que preguin, discerneixin i guiïn amb plans vius, adaptables i bíblics. Liderar amb fe no significa improvisar; significa buscar la direcció de Déu i avançar amb passos clars.

 

Quins tres passos podries donar avui per començar un procés estratègic a la teva església? Quins aspectes necessiten pregària i discerniment abans d’actuar? Amb qui hauries de parlar o escoltar per entendre millor el teu context i les generacions presents?

 

Fonts:

• Will Mancini & Warren Bird. God Dreams: 12 Vision Templates for Finding and Focusing Your Church’s Future. Nashville: B&H Publishing, 2016.
• Aubrey Malphurs. Advanced Strategic Planning: A New Model for Church and Ministry Leaders. Baker Books, 2013.
• Haydn Shaw. Generational IQ: Christianity Isn’t Dying, Millennials Aren’t the Problem, and the Future Is Bright. Tyndale House, 2015.
• https://cate.blog/2025/09/23/getting-more-strategic
• https://hbr.org/1996/11/what-is-strategy