Et crido pel teu nom

La setmana passada vaig participar en els actes d’homenatge de qui havia estat rector de la Universitat Ramon Llull, en Josep Antoni Rom Rodríguez. Vaig ser convidada a impartir una conferència sobre lideratge.

Francament, una oportunitat molt maca, per una banda, per reconèixer el bon lideratge d’en Josep Rom i, per l’altra, per poder inspirar tots aquests estudiants de la Facultat Blanquerna.

Parlant sobre lideratge

En la meva exposició vaig repassar què és el lideratge, quin és el caràcter del líder, quina és l’ombra que projecta el líder i quines són les característiques dels bons líders. Hi vaig anar combinant l’explicació teòrica amb petites activitats pràctiques que els fessin pensar i reflexionar.

Gairebé al final, quan parlava de les característiques dels bons líders, vaig parlar de la proximitat; de com els bons líders han de ser propers a les persones, de fet és el que feia en Josep Rom, i de quina manera ho poden fer visible.

Així que vaig proposar un exercici ràpid:

Pots recordar el nom de tots els teus companys aquí? Els teus professors? Els d’administració? Els de seguretat? Els del servei de neteja? Els de la cafeteria?

Va ser molt interessant veure les cares i la seva reacció. Amb la primera i la segona pregunta, la majoria se sentien còmodes, però, de mica en mica, s’adonaven que no coneixien, o potser ni veien, les persones del seu voltant.

Cridats pel nostre nom

Tots volem ser anomenats pel nostre nom, ja que és el que ens identifica i ens dona a entendre que som apreciats pels altres. M’encanta el text d’Isaïes 45:4, que diu: “Déu ens crida pel nostre nom. Encara que els altres no ens vegin, Déu, l’Etern, té cura de cadascú de nosaltres”.

Si et sents sola, recorda que Déu et coneix, i tu pots fer bé a les persones coneixent el seu nom.

Article publicat inicialment a Catalunya Religió, el 21 d’abril de 2026.