Getsemaní

Getsemaní

Al marge de la geopolítica, els conflictes actuals, les “start ups”, els tomàquets “cherry” i fins i tot de la fe, Israel és una terra amb un contingut històric i arqueològic d’una potència enorme.

Els arqueòlegs fan descobriments de forma constant, alguns realment impactants i que, podem dir-ho, a poc a poc confirmen els fets narrats a la Bíblia. A això s’hi han d’afegir tradicions mil·lenàries que situen fets bíblics a llocs encara per confirmar.

La informació en aquests temes està força dispersa i sovint ens trobem confosos entre el que, com dèiem, representa tradició o fets comprovats.

En aquesta sèrie d’articles seguirem recorreguts temàtics “visitant” llocs clau des del punt de vista biblico-històric, concentrant tota la informació que hi ha disponible de cada indret i deixant clar què és tradició i què no ho és.

Nosaltres hem tingut la “sort” de visitar Israel força cops i de ser vàries vegades en aquests llocs singulars i amb una càrrega històrica, emocional i, per què no dir-ho, espiritual molt potent. Volem compartir-ho amb vosaltres. 

Val a dir que estem oberts a comentaris, correccions, a errors, etc. Qualsevol aportació constructiva serà benvinguda.

Comencem el primer recorregut a… Getsemaní.

Noemí Mas i Daniel Miragall
A picture containing grass, nature, outdoor, mountain

Description automatically generated
Vista panoràmica del torrent del Cedró i de la Muntanya de les Oliveres vist des de Jerusalem. Foto www.biblewalks.com

Getsemaní

(l’original en hebreu vol dir “premsa d’oli”)(Mateu 26:36-46)(Marc 14:32-42)(Lluc 22:39-46)(Joan 18:1)

Som al bell mig de la ciutat vella de Jerusalem. Haurem entrat per la Porta de Damasc, que ens transporta a un món de fa segles: el Barri Musulmà, el més gran dels 4 que conformen la zona a dins de les muralles actuals de l’anomenada “Ciutat Santa”. El mercat, la gent, i l’ambient en general ens transporten a èpoques que no creiem possibles a l’Israel actual. És inevitable deixar-se portar per les emocions i reflexions que deixen enrere els problemes i l’estrès del ritme de vida actual.

A map of a city

Description automatically generated with medium confidence
Getsemaní al mapa

La Muntanya

Quan arribem a  la tradicional Via Dolorosa, girem a l’esquerra recorrent-la en sentit est. Sortirem per la “Porta dels Lleons” i ens apareixerà al davant la Muntanya de les Oliveres. Els ulls se’ns obren de bat a bat perquè no hi ha dubte, és la “Muntanya”. Aquest és un dels llocs “bíblics” a Israel on podem afirmar que “va ser aquí, en aquest lloc exacte”!…

Arribem a Getsemaní…

Superat aquest moment que recordarem per sempre continuem, deixant a dreta i esquerra el cementiri musulmà del s. VII, i seguim la baixada (uns 500 m) cap a la vall del Cedró. Uns metres més avall i creuant la carretera de Jericó, ens situem al peu de la muntanya. Allà hi trobarem Getsemaní. La zona es compon de 4 elements: l’Hort, la basílica de Totes les Nacions, la Gruta de la Traïció dels Apòstols i la Tomba de la Verge Maria. D’aquest darrer lloc en parlarem en un altre article. Des de finals del s. III aquesta zona ha estat un lloc considerat “d’oració” pels cristians. 

A picture containing tree, outdoor, ground, plant

Description automatically generated
l’Hort de Getsemaní

L’Hort

Continuarem caminant fins a arribar al lloc més emblemàtic: l’Hort. La tradició i l’arqueologia fan que aquest sigui considerat l’autèntic, malgrat que pels voltants hi hagi 3 altres llocs que podrien ser-ne candidats. 

Aquest senzill i tranquil jardí té uns magnífics arbres que avui dia encara produeixen olives. Amb tota certesa, els que veiem ara no estaven drets a l’època de Crist. 

L’historiador judeo-romà Flavius ​​Josephus va escriure que tots els arbres del voltant de Jerusalem van ser tallats pels romans durant el setge que va acabar amb la derrota de la ciutat l’any 70 dC. Investigadors italians van datar la part visible dels arbres actuals cap al s. XII dC. Tanmateix, van descobrir que les oliveres de Getsemaní són possiblement descendents d’una sola, donat que totes tenen el mateix perfil genètic. 

Tot i que no ho hem pogut confirmar, es diu que la Universitat de Califòrnia l’any 1982 va poder estudiar restes de les seves arrels i van trobar que serien molt més antigues, fins a 2.300 anys.

Recentment, els arqueòlegs han descobert, a prop del jardí, un “mikve” (lloc destinat al bany ritual jueu) de l’època del Segon Temple i les restes d’una gran església del període bizantí (fa uns 1500 anys).

A picture containing building, outdoor, sky, stone

Description automatically generated
Basílica de Totes les Nacions (exterior)
A picture containing text, indoor, floor, room

Description automatically generated
Basílica de Totes les Nacions (interior)

La basílica de Totes les Nacions

Al costat del jardí es troba la basílica de Totes les Nacions (o Basílica de Getsemaní), edificada damunt de la Roca de l’Agonia, sobre la qual es creu que Jesús va pregar abans de ser traït per Judes Iscariot i arrestat per les autoritats jueves. La construcció va ser possible gràcies a donacions de diferents nacions entre els anys 1922-1924.

Es dona la “curiositat” que, per a aquells que no desitgen entrar a una església catòlica, a l’exterior hi ha una altra roca per a poder pregar.

Sota la basílica moderna hi ha les restes d’una altra construïda pels croats, que alhora és sobre l’original de l’època bizantina.

La Grut de la Traïció dels Apòstols

La Gruta de la Traïció dels Apòstols

Tornant enrere, uns 100 metres cap al nord de l’església tocant al pont sobre el torrent del Cedró, hi ha la Gruta de la Traïció dels Apòstols, possessió de l’orde dels Franciscans. En aquesta cova natural, que sembla que es tractava d’un lloc on s’obtenia oli, es creu que els deixebles es van adormir mentre Jesús pregava abans de ser detingut, i es pot dir que està situada a la distància “d’un tret de pedra” de la Roca de l’Agonia. Quan Jesús va ser allà per darrera vegada era primavera i, per tant, no era època de premsar les olives; llavors el lloc deuria estar buit i disponible per a ells.

La tradició que situa en aquesta cova els fets narrats als Evangelis va començar al s. IV dC, quan es va construir la primera capella. No hi ha evidències que ho demostrin, llevat del testimoni al s. VI del pelegrí Teodosi, que confirma que encara hi havia alguna de les pedres que s’havien utilitzat per a l’obtenció de l’oli. 

La decoració del sostre de la cova és plena d’estels i data de l’època dels primers croats (principis del s. XII) A la zona es van trobar unes 40 tombes datades entre els segles V i VIII dC. 

Una altra tradició, tot i que no està gaire estesa, situa també allà la visita de Nicodem a Jesús.

On tot va començar…

Al mig de l’Hort de Getsemaní, a la Muntanya de les Oliveres, amb la ciutat de Jerusalem davant nostre, és un lloc deliciós per parar una estona i refer-se. Lloc de descans avui i també per Jesús i els qui el seguien quan anaven i venien des de Galilea, Samària… a Jerusalem.

Tots aquests moments tan llegits a la Bíblia et venen a la ment. Però n’hi ha un especialment que ve amb molta força. És la nit en què Jesús va ser detingut previ al seu judici, condemnat i mort.

Aquí va començar tot… un seguit d’esdeveniments que desembocarien en la mort en una creu, una mort terriblement dolorosa i humiliant, però necessària… per amor.

Sovint passem ràpidament pels fets que es van produir aquí aquella nit. Frapa com n’era Jesús de conscient de tot el patiment que havia d’enfrontar per tot el que succeiria. No era gens naïf ni menystenia el patiment. Tot el contrari, Mateu ens diu que tenia un buit angoixós, l’ànima plena de tristesa, tanta que “em sembla morir” diu (Mateu 26:38). Ho era tant que fins i tot estant sol, quan els seus deixebles s’havien adormit, suava gotes de sang i demanava al Pare “que passi de mi aquesta copa”, a l’hora que declarava la seva obediència amb totes les conseqüències… el Pare va enviar un àngel per confortar-lo (Lluc 22:43-44).

Com és possible que Jesús fos tant conscient de les terribles situacions que viuria en les hores immediates, i acceptés enfrontar-les, passar per elles, d’una manera totalment injusta… i sols per AMOR. Perquè Jesús estima tant que es va entregar totalment, fins a la mort, perquè tots tinguem una altra oportunitat.

Ningú mai estimarà més intensament, més profundament, més incondicionalment, més altruistament… a tu ni a mi.

Comparteix
Comenta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Sabem que aquest és un moment difícil per a moltes persones de la nostra ciutat i fins i tot dins de la familia de la nostra Església. Com església, volem apropar-nos a tu amb l’amor que ve de Jesucrist. 

Si necessites qualsevol assistència física, espiritual, o emocional com a resultat del brot COVID-19, si us plau fes-nos saber i ens posarem en contacte amb tu.

Necessito suport