Hebron, primera capital del regne de David

Som a la ciutat d’Hebron, territori de la tribu de Judà, aproximadament a l’any 1010 aC. Saül, primer rei d’Israel, ha mort en batalla juntament amb tres dels seus fills...

David, de 30 anys i fill de Jessè, finalment és coronat rei... però només de Judà. Per què? Doncs perquè aquesta tribu va ser l’única que va ser fidel a la designació de Déu, per mitjà del profeta i jutge Samuel. Tot Israel sabia que David havia de ser el successor de Saül (2a Samuel 5:1-2) però el general en cap del seu exèrcit (Abner) “va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim i el va fer rei... de tot Israel.” (2a Samuel 2:8-9)... Hi va haver una guerra entre els dos bàndols que van guanyar David i els seus partidaris, convertint-se ell en rei de tot el poble i mantenint Hebron durant set anys i mig com la capital del regne d’Israel.

Una vegada més podria semblar que la promesa que Déu va fer a David no es compleix del tot... altra vegada a la “llista d’espera”! També ens pot ser familiar aquesta situació. I què fer...? Ens desesperem? Llencem la tovallola i acomodem les nostres expectatives a les circumstàncies...? Hi ha una altra opció: podem continuar confiant pacientment que Déu compleix el que promet i probablement és que encara “no toca” perquè estem creixent, aprenent, per quan arribi el moment. Veiem com li va anar a David...

Ara “tornem” al present... Hebron (Al-Khalil, en àrab) vol dir “amic” o “company” tant en hebreu com en la llengua de Mahoma i, segons la tradició, el nom li va ser donat per ser el lloc on hi ha enterrat Abraham, “l’amic de Déu”.

Hebron a l’actualitat. Imatge de Wikipèdia

La ciutat està actualment sota l’Autoritat Nacional Palestina i té una població d’uns 200.000 habitants. La gran majoria són àrabs però també hi ha uns 700 jueus —protegits per soldats israelians— que representen alguns dels que hi vivien abans de ser evacuats l’any 1931 per l’exèrcit britànic, degut als atacs i assassinats perpetrats pels àrabs. Després de la guerra del 1967, alguns van poder tornar i, protegits per soldats hebreus, són una comunitat realment activa i controvertida. Després dels Acords d’Oslo del 1997, Hebron és l’única ciutat controlada per l’Autoritat Palestina que té habitants jueus. Com veieu, una realitat veritablement complexa, tensa i volàtil; probablement aquesta sigui la ciutat més conflictiva de tot Israel.

Hebron és la segona “ciutat santa” del Judaisme —la quarta pels musulmans— i, com dèiem en el darrer article, els llocs i fets que la fan tan important i digne de conèixer són nombrosos.

Aprofitant que hi som, gràcies a David i els seus, farem un volt pels seus carrers. Ja veureu com ens quedarem bocabadats dels llocs tan emblemàtics que hi trobarem.

Per tal d’arribar-hi, si sortim de Jerusalem tenim diverses opcions, però la més recomanable si és la primera vegada seria contractar els serveis d’un guia especialitzat. En poc més d’una hora arribarem, a la zona àrab o a la jueva primer, segons l’opció que triem.

Què ens ofereix Hebron al seu interior?

Doncs el primer i més impactant que trobarem és...

La Cova (o Tomba) dels Patriarques: El seu nom original era... La Cova de Macpelà. És a dir, aquest és el lloc que Abraham va comprar per enterrar la seva dona Sara (Gènesi 23:17-19). Però és que, a banda d’ella, aquí hi ha enterrats: el mateix Abraham, Isaac i Rebeca, Jacob i Lia (Raquel no va ser enterrada aquí!), i —això segons la tradició—... Adam i Eva!.

Cenotafi d’Abraham, a Macpelà. Imatge de Wikipèdia

La paraula “macpelà” vol dir “doble”, tot i que no es refereix a les parelles que hi “descansen”, sinó probablement a que es tracta d’una cova dins d’una altra.
L’edifici que conté tot el complex funerari el va fer construir, fa uns 2.000 anys, el rei Herodes el Gran. És l’únic d’aquella època que queda dempeus de forma intacta, després d’un munt de guerres i terratrèmols.
Des dels Acords d’Oslo de 1993, el lloc resta sota control de la Waqf (autoritat religiosa musulmana) i trobarem entrades i zones separades per a musulmans i jueus, amb controls de seguretat i soldats israelians vigilant. Tot això com a resultat de la matança, l’any 1994, de 39 àrabs per part d’un extremista jueu dels Estats Units. Era membre d’una organització que va ser prohibida i declarada com a terrorista a Israel, USA, Unió Europea i Canadà.
A dins no veurem tombes sinó “cenotafis” (recordatoris) de cada un dels personatges. Per cert que Josep, un dels fills de Jacob, també en té un a la zona musulmana; malgrat tot, les tradicions jueva i cristiana diuen que les seves restes són a l’actual Nablus (antiga Siquem). Les coves diuen que són sota l’edifici i només s’han pogut explorar de forma puntual degut a les restriccions de la Waqf. Cal dir que sense trobar-hi res significatiu... de moment.

Edifici de la Cova dels Patriarques, Hebron. Imatge de www.latterdaysaintmag.com

Sortint d’aquí podem anar directament a un d’aquells llocs que, en principi, quedarien en segon terme, però que no deixen de ser impactants almenys per a nosaltres... I és que molt a prop trobarem:

La Tomba d’Abner... i del cap d’Ixbóixet: Abner va ser el darrer general en cap de l’exèrcit del rei Saül, com vèiem en el darrer article Joab, cap del de David, el va assassinar i, tal com 2a Samuel 3:32 diu, el van enterrar a Hebron. Novament, una tradició medieval diu que va ser precisament aquí, molt a prop de la cantonada oest de la Tomba dels Patriarques. Però és que, si aquest és el lloc, segons 2a Samuel 4:12, el cap d’Ixbóixet també va ser sepultat aquí!. Així doncs, el cos del que va ser rei d’Israel —amb l’excepció de Judà— durant dos anys no sabem on és... però el seu cap sembla que sí!

Ara, si caminem pel carrer Emek Hebron (a la zona jueva de la ciutat), arribarem a una altra sorpresa que Hebron ens té preparada:
Tel Hebron: aquest és el lloc on, segons els arqueòlegs, hi ha les restes de l’antiga ciutat. Què en sabem actualment?

1. Els primers assentaments es remunten al 3200 aC. Després d’aquest període va ser abandonada inexplicablement (coincideix amb el moment bíblic del Diluvi) i va ser reconstruïda a l’Edat Mitjana del Bronze (2000-1550 aC): segons Nombres 13:22, “set anys abans que Tanis d’Egipte”, una ciutat que era al Delta del Nil. Per cert, sorprèn aquesta afirmació —que sembla fora de context— però és que Tanis va tenir precisament el seu millor moment durant l’època en què els hebreus vivien a la zona... i entrà en decadència després de l’Èxode... Detalls de la Història!

Durant aquest temps el seu nom era Quiriat-Arba (“la ciutat dels quatre”) i va ser ocupada per una barreja de cananeus i hitites... els mateixos que es va trobar Abraham (Gènesi 23:18). La ciutat estava molt fortificada i les pedres utilitzades per als murs i torres són particularment grans (algunes pesen més de 10.000 kg!!!), donant pistes sobre quin tipus de persones les podrien haver aixecat. Això es relacionaria amb els gegants que van veure els 12 espies enviats per Moisès a Canaan durant l’Èxode (Nombres 13:21).

2. De l’època cananea —quan Abraham era per allà— s’ha trobat una inscripció amb la descripció de quantitats d’ovelles comprades i venudes a pobles semítics de la zona. Aquests animals no eren particularment comuns en aquell temps a Canaan, preferien les cabres perquè s’adaptaven millor a l’entorn i eren més resistents. Qui tenia ramats d’ovelles?... Abraham! Podria ser que la transacció descrita a la inscripció correspongués a alguna feta per ell mateix o un dels seus vuit fills? Podria ser... però no ho sabem, encara.

3. Abans hem comentat que Abraham va comprar el lloc on va enterrar la seva primera esposa, Sara. L’operació es va dur a terme a la porta de la ciutat (Gènesi 23:10)... Doncs bé, a finals de la dècada dels 90 es van descobrir aquí, a Tel Hebron, les restes d’una porta/torre datada aproximadament al s. XVIII aC... justament quan el patriarca voltava per allà. Era aquesta? Possiblement, però no ho sabem... encara!

Hebron va ser destruïda pels exèrcits del babiloni Nabucodonosor al s VI aC. Les excavacions donen suport al que la Bíblia relata... un cop més.

Molt a prop d’aquí hi ha uns llocs d’aquells que habitualment queden amagats i fora del flux dels turistes, però que segur que David ens voldria ensenyar:
Tomba del jutge Otniel: el qui va ser primer jutge d’Israel (Jutges 3:7-10) i germà petit de Caleb —qui va conquerir Hebron per a la tribu de Judà durant la conquesta de Canaan— es creu que va ser enterrat aquí, segons una tradició que es remunta al s XII dC. El lloc —abandonat i fosc— queda dins de la zona sota control àrab i, per tant, impossible de visitar si no és amb protecció de l’exèrcit.
Tomba de Rut i Jessè: a dalt del turó on som, hi ha una petita sinagoga on, des del s XII dC, la tradició diu que en algun lloc a sota hi hauria les tombes de la besàvia i el pare del rei David. Els arqueòlegs creuen que allà, tard o d’hora, acabaran trobant també el que va ser el primer palau de David com a rei.

Sinagoga on hi hauria les tombes de Ruth i Jessè. Imatge de www.tourhebron.com

Mamré

L’Alsina de Mamré o d’Abraham (Gènesi 13:18): segons el primer llibre de la Bíblia, Abraham va acampar a Hebron després de separar-se del seu nebot Lot i va aixecar un altar a Déu. A partir d’aquest moment, a “les alsines de Mamré” van tenir lloc uns quants esdeveniments:

Déu fa un pacte amb el patriarca, li canvia el nom (d’Abram a Abraham) i s’estableix la circumcisió (Gèn. 17:3-5).
Visita de tres homes, que Abraham va entendre que eren enviats de Déu, i promesa d’un fill amb la seva dona Sara (Gèn. 18:1-16).
El Senyor li comunica el que farà amb Sodoma i Gomorra; Abraham intercedeix per les dues ciutats (Gèn. 18: 17-33).

Hi ha tres possibles localitzacions de “l’alsina-es”:

Ramat el-Khalil (a 3 km al nord del centre de la ciutat). Considerat el lloc correcte per Herodes el Gran, l’historiador Josephus, Constantí el Gran i els croats del s. XII. Actualment són els jueus els qui mantenen la tradició. Les excavacions han posat al descobert restes de construccions de l’Edat de Bronze fins a l’època bizantina.
Khirbet es-Sibte. A uns 2 km al sud-oest de l’anterior, aquest és el lloc preferit actualment pels cristians. Es troba dalt d’un petit turó, on veurem un arbre sec suportat per unes barres de metall; malgrat sembla mort sembla que és capaç de generar brots nous. Des del s. XIX pertany a l’església de Rússia. Allà hi ha el Monestir de la Santa Trinitat, construït al voltant... l’únic lloc cristià que es manté a Hebron.
Khirbet Nimra. Sembla que era el lloc identificat durant els períodes persa i grec (segles VI-II aC).

Ara deixarem el rei David i els seus a Hebron i sortirem d’amagat i en silenci per trobar-nos amb Abner i Ixbóixet —general i fill del difunt rei Saül respectivament— a...

MAHANAIM (2a Samuel 2:8-10) (en hebreu: "dos exèrcits” o “dos campaments”)

Avui en dia, si anem en cotxe des d’Hebron trigaríem unes 3,5 hores, vorejant Betlem i Jerusalem per agafar la carretera que baixa cap a la Mar Morta. Passar a prop de Jerusalem sempre et genera desitjos d’aturar-te i entrar-hi, de passejar pels seus infinits llocs carregats de fets passats. Sents com que estàs deixant passar “el Lloc”, amb majúscula!

Un cop a baix de tot haurem de creuar la frontera i passar a Jordània per l’Allenby Bridge —més o menys a l’alçada de Jericó—, a banda d’haver de canviar de vehicle: no podem conduir per aquest país amb un que tingui matrícula israeliana. Hem de tenir present que els dos països van estar en guerra en vàries ocasions durant el s. XX i, malgrat en l’actualitat tenen diversos acords de col·laboració a nivell oficial, la població jordana —en bona part àrabs fugits de la zona de Palestina i els seus descendents— té molt presents les derrotes sofertes.

Detall de Jordània. Foto de Noemí Mas

Si poguéssim fer-ho a peu (unes 30 hores) l’aventura seria impressionant: baixaríem de les zones altes i poblades d’Hebron per caminar entre els turons del desert de Judea. Passaríem per llocs tan impressionants com les ruïnes d’Herodion (la fortalesa-sepulcre d’Herodes el Gran) i el monestir An-nabi Musa... on segons la tradició islàmica hi ha enterrat Moisès!!! Això és una mena de mesquita enmig del desert que durant un temps va ser alberg de pelegrins.

El cenotafi de Moisès, a An-nabi Musa. Foto de Noemí Mas

Tant en cotxe com caminant, un cop a Jordània anirem deixant el riu Jordà a l’esquerra, seguint una carretera que molt probablement és el mateix camí que s’utilitzava fa 3.000 anys. Ser conscient d’aquesta impressionant càrrega històrica, fa especial qualsevol viatge per aquesta zona del Món.

A camel with a blanket on its back

Description automatically generated

El Desert de Judea des d’An-nabi Musa. Foto de Noemí Mas

La nostra destinació és enmig del no-res, envoltada de muntanyes pelades i aparentment sense vida passada, present o futura... Malgrat això, pels israelites de l’època era un indret realment emblemàtic! Vegem-ho:

Aquí va ser on Jacob, després de separar-se de Laban, va trobar una companyia d’àngels i al lloc li va posar el nom de Mahanaim; probablement en al·lusió al seu campament i al de Déu (els àngels) (Gènesi 32:1-2).
Ben a prop d’allà el mateix Jacob va lluitar “contra Déu” físicament, va ser ferit a la cuixa i va rebre un nou nom... Israel. Aquest lloc és Penuel (Gènesi 33:1-17).
En l’època on ens trobem (s. XX aC), ja hi havia construïda una ciutat. Quedava als límits entre Gad i Manassès i finalment va ser assignada a una branca dels levites (els merarites). Tot i això, Mahanaim no era una de les 6 ciutats de refugi que havien de tenir (Josuè 20:1-8 i Nombres 35:6).
I uns anys després, David —tornant a la seva vida de fugitiu, malgrat ser rei— es va refugiar a Mahanaim durant la revolta del seu fill Absalom (2a Samuel 17:24). Allà, “assegut entre les dues portes”, el rei va rebre la notícia de la derrota i mort del seu fill.

El lloc on hem arribat —Tell edh Dhahab el Gharbi— és un dels 6 (!) candidats a ser Mahanaim, i és el que té més possibilitats de ser-ho:

Aquesta ciutat era “a l’altra banda del Jordà” (a l’est) i al nord tocant al riu Jaboc (actualment riu Zarqa) (2a Samuel 2:29; Gènesi 31:21; 32:2, 22). És a dir, a l’actual Jordània.
Al tell hi ha dos turons que, segons algun arqueòleg, podrien ser les localitzacions de Penuel i Mahanaim.
Aquí s’ha trobat restes de construccions corresponents als segles XIII-XX aC, les més antigues; amb evidències que mostren activitat cúltica a la zona. També hi ha mostres d’edificacions posteriors, fins al s I aC, quan la zona va ser definitivament abandonada.

A l’esquerra, Mahanaim. A la dreta, Penuel. Imatge de www.ferrelljenkins.blog

Ens quedarem aquí, a Mahanaim. On Ixbóixet va ser rei d’Israel durant dos anys, el temps que va durar la guerra que va començar —i perdre— contra David i la tribu de Judà, que li donava suport. En el proper article passarem per dos llocs fonamentals: Gabaon i... Jerusalem. El primer pot no semblar significatiu, però va ser realment important per a Israel, i el segon... tant sols pronunciar el seu nom ja se’ns accelera el cor per les emocions que ens hi esperen.

Fins aleshores, animeu-vos a escriure els vostres comentaris!!

REFERÈNCIES: