L’amor i la confiança en Déu

Aquesta setmana el món digital, sobretot les xarxes socials, s’ha omplert de publicacions, fotos i mostres d’estima entre parelles famoses i altres no tan famoses. El dia 14 de febrer, el món celebra l’amor. De fet, diuen que aquest és el mes de l’amor. Per cert, a casa nosaltres hem celebrat, amb molta estima, el primer aniversari de la nostra filla.

Totes aquestes mostres d’amor, i aquestes celebracions, m’han fet reflexionar sobre l’amor veritable, aquell amor que ens anima a posar la nostra confiança en Déu.

L’amor i la confiança

La veritat és que parlar sobre l’amor pot despertar una varietat de pensaments i sentiments en diferents persones. En general, quan les persones senten la paraula amor poden pensar en el Dia de Sant Valentí, el matrimoni, una persona específica o una relació passada. Sigui quin sigui el pensament, penso que un element clau, per a qualsevol relació, és la confiança.

Algú va definir la confiança com “la dependència assegurada en el caràcter, la capacitat, la força o la veritat d’algú”. La Bíblia també té molt a dir sobre l’amor i la confiança, tant en la relació amb les altres persones com en la relació amb Déu.

Déu és digne de confiança, i quan fa una promesa, la compleix. Per això la meva seguretat i confiança es basen en el caràcter, la força i la veritat de Déu.

En totes les meves relacions, animo a la gent a fer el mateix. T’animo a fer el mateix.

És cert que sempre hi ha alts i baixos, però tenir Déu fa tota la diferència quan es tracta d’amor veritable. Però és necessari tenir fe en Déu, i Jesús mateix anima a confiar en Déu.

La fe en Déu

Quan posem la nostra fe en Déu, les nostres vides mai són les mateixes. Com més caminem amb Ell, més canvis succeeixen dins nostre. Potser hi ha errors, i no sempre fas les coses a la manera de Déu, però no perdre mai la fe i animar els altres amb el mateix és clau per l’amor veritable. I l’amor veritable ens apropa a Déu, no ens allunya d’Ell.

Sovint veiem a les xarxes socials històries de parelles que han comès delictes junts. En aquestes situacions, una persona sol portar l’altra pel camí equivocat. Crec que això no és amor com Déu ho va planejar.

Les persones que realment t’estimen haurien de voler el millor per a tu, tu hauries de voler el millor per a elles, i recordar sempre que no hi ha ningú millor que Déu. Saber-ho, i recordar-ho, vol dir que confiem en els plans i promeses que Déu té per a nosaltres. Encara que trigui molts anys, o fins i tot quan les coses no tenen sentit.

La fe i la confiança en Déu no només ens beneeixen a nosaltres, sinó també als altres. I tot el que Ell vol és que l’estimem i confiem en Ell i que portem els altres a fer el mateix. Déu ens donarà seguretat de la promesa d’enfortir la nostra fe.

És necessari creure

Algú també va dir que “qui no creu en Déu, creu en qualsevol cosa”. La veritat és que, a vegades, pot ser descoratjador quan les coses no succeeixen com penses que haurien de succeir. Podem tractar de prendre el tema amb les nostres mans per accelerar el procés. Quan fem això, sovint acabem fora de cursa i més lluny de Déu.

Per tant, crec que és important recordar que pots tenir persones a la teva vida que t’estimen prou per a empènyer-te de tornada a Déu. I tu pots ser aquesta persona per una altra persona. Confiar en Déu és el que ens ajudarà quan se’ns faci difícil obeir i seguir.

En general, la Bíblia ensenya que l’amor i la confiança són qualitats essencials per a una vida plena i significativa, tant en les nostres relacions amb els altres com en la nostra relació amb Déu.

Creure en això anima els altres a creure també i, com hem dit abans, l’amor veritable és el que ens anima a posar la nostra confiança en Déu.