Natzaret: han trobat la casa de Jesús?

Aquest és el segon episodi del nostre viatge per Galilea!

En aquest article i el proper anirem als llocs on Jesús va ser “més humà”, si es pot dir així. Serem on Jesús va ser nen, on va jugar, on es va pelar els genolls, on va tenir amics, córrer amunt i avall i potser fins i tot fer perdre la paciència als seus pares. Els llocs on va aprendre, com qualsevol altre nen, les obligacions domèstiques; a llegir la Torà, un ofici…

Jesús es va fer com un de nosaltres

Perquè no hem d’oblidar que Jesús es va fer com un de nosaltres, per ensenyar-nos la forma de viure tal com Déu l’havia dissenyat; perquè sols no ens en sortim. Les persones intentem decidir què està bé i què no pretenent “fer-nos” com Déu, amb totes les conseqüències negatives que això comporta per al planeta, per a les relacions, per a la humanitat.

Sovint veiem en el nostre imaginari a Jesús com un ésser eteri, envoltat d’una espècie d’aura. Però va ser un home que es relacionava com nosaltres, amb complicitats amb els amics, que no era acceptat per tots, que havia de menjar per viure, que reia i gaudia de les bones estones amb qui seia a taula, que patia les circumstàncies de l’època, societat i lloc on va viure.

Ens endinsem a conèixer el lloc on Jesús va passar la major part del temps que va viure com a home.

La Galilea que descobrirem a partir d’ara és una regió que convida a fer-la a peu malgrat el seu relleu muntanyós; a trepitjar els camins de Jesús, a respirar l’aire que ell va respirar, a gaudir del paisatge que ell va gaudir… tot evoca Jesús. Ell és el centre i la raó d’aquest viatge i de tot el que veurem.

Anem a...

Natzaret

Natzaret és plena dels contrastos i característiques de l’Orient Mitjà, des de la netedat impecable dels llocs “sants” pels cristians (sobretot els regentats per catòlics) al caos i desordre de les zones àrabs. El sempre atractiu mercat (souk), les cases de pocs pisos amb dipòsits negres d’aigua als terrats, el trànsit de cotxes, les olors, el soroll, els turistes…

​

​​Aquí, en aquesta mateixa ciutat, va créixer Jesús! No hi ha dubte! Fins fa poc es creia que el Natzaret del s. I era un petit poblet i quatre masies al voltant, però les darreres excavacions semblen mostrar que no era així i que podrien haver-hi viscut fins a 1.000 persones. Probablement moltes d’elles fruit de la repoblació després de la victòria dels macabeus contra els grecs selèucides, per la gran quantitat de monaedes trobades dels reis asmoneus (l’altre nom que reben els macabeus).

Avui dia és la ciutat d’Israel amb més nombre d’àrabs i hi viuen gairebé 80.000 persones, el 40 % dels quals es declaren cristians, mentre que el 60 % restant diuen ser musulmans; aquesta és la comunitat que més creix pel seu alt índex de natalitat. Els jueus són pocs, però també és un grup en creixement, sobretot amb la creació de noves zones edificades, on s’han instal·lat molts arribats de Rússia.

Actualment, aquesta ciutat és sens dubte un lloc de referència pels cristians en tot viatge a “Terra Santa”: la Basílica de l’Anunciació, on el catolicisme creu que hi vivia Maria i on l’àngel va donar la notícia que seria la mare del Messies (Lluc 1:26…); l’església ortodoxa de l’Anunciació o Església de Sant Gabriel, on hi ha el lloc on diuen que la Verge recollia l’aigua (el fet no surt als evangelis i es basa en una descripció de l’anomenat “protoevangeli de Jaume”, una obra no inclosa en el cànon; l’Església de Sant Josep, on la tradició diu que Josep hi tenia el seu taller; el “Pou (o font) de Maria”, un altre lloc que reivindica ser on la mare de Jesús recollia l’aigua; el Nazareth Village, un lloc enmig del camp on es reprodueix la vida tal com era al s. I…

Durant molts anys, la visita a la ciutat es limitava a la Basílica de l’Anunciació i poca cosa més. De fet, quan anaves amb un viatge organitzat, et portaven directament aquí, hi passaves un parell d’hores i un altre cop a dins de l’autocar per a veure Canà (molts cops de passada i prou) perquè “l’estrella” de la jornada era el Llac de Galilea. Però des que el papa Benet XVI hi va ser, l’any 2009, la ciutat s’ha inclòs de forma plena a les guies turístiques d’Israel.

Detalls que ens ajuden a situar-nos

En aquest article us donarem detalls de tot allò que potser és menys conegut i, probablement, us sorprendrà. Coses que no acostumen a explicar els guies; detalls que no són fàcils de trobar i que ens ajuden a situar-nos, a entendre l’entorn en el qual va viure Jesús. Som-hi!

• Vaixelles de pedra: Entre les restes d’estris domèstics del s. I que s’han trobat, n’hi ha molts de pedra calcària, material molt popular entre els jueus d’aquella època per no estar subjecte a les lleis de puresa del Levític; a diferència de la ceràmica que consideraven que podia tornar-se impura fàcilment. De fet, l’any 2017 es va descobrir a Reineh, una població tocant a Natzaret, un taller de producció de vaixelles de pedra de 2.000 anys d’antiguitat i també la pedrera d’on es treia el material. En altres llocs de la Baixa Galilea s’han trobat més tallers com aquest.

​

​​Restes del taller trobat amb peces per a fer vaixelles de pedra. Imatge de www.archaeology.org. 

​

​

Una tassa feta de pedra calcària. Imatge de www.biblicalarchaeology.org. 
 

• A les zones agrícoles, les anàlisis han revelat que no s’utilitzaven excrements humans per a fertilitzar els camps (per una suposada llei religiosa), mentre que a la veïna i romanitzada Sèforis sí. Aquesta era, de facto, la capital de la zona triada pel rei. Ja en parlarem més d’ella al proper article però, com a detall, dir que durant la Gran Revolta jueva del s. I, Sèforis va estar al costat de Roma.
• En tot el que es troba a les excavacions de Natzaret es veu el contrast entre el seu observant “judaisme” i la romanització de la població més propera, Sèforis. De fet, en tot l’Imperi romà no hi ha cap cas semblant, amb aquest contrast entre localitats tan properes geogràficament. És com si a Natzaret s’hagués pres la decisió de preservar les lleis jueves tant com es pogués, enfront del que tenia lloc a la ciutat veïna. La ciutat era una excepció o bé l’expressió “Galilea dels gentils” era exagerada i injusta?
• La Inscripció de Natzaret: És una prova de la resurrecció de Crist? L’any 1878 va aparèixer a Natzaret —no se sap com ni qui la va trobar— una mena de “tauleta” de marbre de 57 x 36 cm que va enviar a una col·lecció privada. Allà es va conservar sense donar-ne publicitat. El 1925 la va adquirir la Biblioteca Nacional de París i llavors es va redescobrir el seu valor. En ella hi ha escrita en grec una llei dictada per l’emperador de Roma —probablement Claudi— com a resposta a Herodes Agripa I que sembla que li va demanar —cap a l’any 41 dC— com podia lluitar contra la “secta” dels cristians. Aquesta llei estableix la prohibició de tocar, moure o robar qualsevol cadàver amb “males intencions”. També quedava prohibit moure les pedres que segellaven les tombes. Tot això sota pena de mort pels infractors. Els detalls que figuren a la inscripció deixen clar que anava dirigida a jueus. Malgrat alguns escèptics, la teoria més acceptada és que la llei es va redactar per l’escàndol que va provocar la resurrecció de Jesús. Els que no hi creien sostenien que els deixebles havien mogut la pedra, robat el seu cadàver i escampat la idea que havia tornat d’entre els morts. La llei podia haver servit perfectament al rei Herodes Agripa I per a decapitar Jaume, germà de Joan, i engegar la persecució de cristians (Fets 12:1-3).Amb molta probabilitat, la taula devia estar posada en un lloc ben visible a Natzaret… la ciutat on va créixer el “culpable” que hi hagués cristians.

​​

​

La tauleta amb la Inscripció de Natzaret. Imatge de www.smithsonianmag.com. 
 

És la Inscripció de Natzaret una prova de la resurrecció de Jesús? Doncs no, però sí que és una evidència que el fet es va difondre àmpliament al moment, i no va ser una invenció dels cristians postapostòlics per a donar continuïtat al “moviment”, com alguns defensen.

• Les fonts de Natzaret: malgrat el que s’afirma en algun lloc web sobre turisme a Israel, la ciutat no tenia una sola font d’aigua dolça (el conegut “pou de Maria”), sinó tres amb seguretat i, segons els últims descobriments, potser fins a set. Una d’elles situada precisament al lloc on podria haver estat la casa familiar de Jesús.

​

​​El Pou de Maria, l’any 1898. Imatge de www.biblewalks.com.

• La casa familiar de Jesús?: l’any 2006, sota el convent de les Germanes de Natzaret (al davant de la basílica de l’Anunciació), es van reprendre unes excavacions que ja s’havien fet el 1880 i posteriorment van ser abandonades. Allà van aparèixer restes d’una església croada sobre una altra de l’època bizantina. És pràcticament segur que es tracta de l’autèntica “Església de la Nutrició”, mencionada en l’escrit d’un peregrí del s. VII i que, segons evidències escrites, van ser edificades al lloc on hi havia la casa familiar de Jesús, un edifici del s. I parcialment excavat a la roca.

​

Restes excavades del que podria haver estat la casa familiar de Jesús. Imatge de www.biblearchaeology.org.

La imaginació es dispara i fa créixer les emocions amb la simple possibilitat que aquí hagués crescut Jesús amb els seus pares i germans! 

L’opinió de Ken Dark, l’arqueòleg que dirigeix les investigacions, és que no es podrà avançar més en la certesa de si realment aquesta era la Seva casa. Potser sí… o no?

A dins de la casa també s’han trobat unes tombes. Això va generar conflicte, ja que, segons el judaisme ningú pot edificar un habitatge on hi hagi hagut gent enterrada, tot i que sí a l’inrevés. Posteriorment, es va demostrar que van ser construïdes quan la casa ja havia estat abandonada. Per cert, a una d’elles s’hi conserva la gran pedra rodona que la segellava, probablement la que tancava el sepulcre de Jesús uns anys més tard era com aquesta.

​

Cal dir que el lloc no es pot visitar si no és amb una invitació directa de part del convent.

Ja veieu que estem davant d’una ciutat que, tant pel que és actualment, com per l’enorme càrrega “bíblica” que conté, té moltíssim a oferir.

Desitgem que, si algun dia aneu de visita a la “ciutat de Jesús”, tingueu present tot el que us hem explicat perquè, ben segur, farà de la vostra estada quelcom inoblidable. Natzaret no és simplement un lloc on passar un parell d’hores, mereix molt més.

Imatge principal: Israel_photo_gallery at https://www.flickr.com/photos/99743724@N08/14532097313

​