A què dedico el meu temps?

En una societat en què l’accés a l’educació és un dret contemplat per la llei, i en què la formació continuada és un requisit a la majoria d’oficis, la renovació constant dels nostres coneixements s’ha convertit en un element bàsic del nostre dia a dia.

Sigui a nivell més o menys acadèmic, les persones estem en constant aprenentatge de nous conceptes, d’idiomes, d’habilitats, de tècniques, de corrents ideològics, etc. De fet, la mateixa Bíblia ens crida a assolir aquest coneixement.

“Abans que res, aconsegueix saviesa; procura’t intel·ligència al preu que sigui.”

Proverbis 4:7

Formació acadèmica vs. espiritual

Però Déu no ens mana tan sols que ens formem a nivell acadèmic, sinó que vol que ho fem també en l’àmbit espiritual. Conèixer les escriptures és conèixer-lo a Ell. Passar temps amb la Paraula, amb els germans i en oració són activitats que ens apropen a un coneixement més íntim del nostre Pare i creador.

Aquest coneixement de Déu és tant o més beneficiós per les nostres vides —jo diria que més— que saber-nos les taules de multiplicar, recordar els anys de la guerra civil o estar al dia dels últims avenços de la medicina.

Es tracta d’un coneixement que ens porta a reflexionar sobre qui som, sobre els nostres orígens, sobre el nostre propòsit, o sobre com ens relacionem —amb els altres, amb Déu i amb nosaltres mateixos—, entre moltes altres qüestions.

Temps i prioritats

Com a estudiant, la formació acadèmica ocupa un dels llocs prioritaris a la meva vida, així que hi dedico bona part del meu temps. Temps que trec d’altres activitats com l’oci, la família o inclús —ho reconec— de Déu.

El temps és un bé molt preuat, que és comú a la vida de tots els humans. Tothom té les mateixes hores cada dia, i és decisió de cadascú resoldre com les gestionarà.

Sovint tinc anhel per assistir a una classe de la universitat o per llegir un llibre que acaben de publicar. I aleshores em plantejo, tinc aquest anhel per llegir la Bíblia, o per passar temps amb Déu de qualsevol altra manera?

No és que aquestes activitats no siguin bones per la meva vida. De fet, Déu vol que coneguem, que aprenguem, que llegim i que gaudim. Però també vol ocupar un lloc prioritari en el nostre dia a dia.

El lloc de Déu en el nostre dia a dia

Si tan sols llegeixo el “verset del dia” que em recorda l’aplicació de la Bíblia (molt útil, per cert), si tan sols faig una oració abans de menjar perquè en tinc el costum, o si només parlo amb els germans i germanes quan els veig el diumenge al culte, m’estic perdent oportunitats enormes de creixement espiritual que Déu m’ofereix.

Quan començo el dia passant temps amb Ell, jo soc la primera que en surt beneficiada. Això em dona perspectiva i m’ajuda a encarar els reptes sabent que no estic sola.

I no necessàriament han de ser tot activitats concretament enfocades a buscar a Déu. Es tracta de tenir-lo present en cada tasca que realitzi, sigui cantar worship al cotxe o tractar els meus companys i companyes amb amor quan estic treballant. 

“Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada.”

1 Cròniques 16:11

Sigui quin sigui el grau de formació que t’ocupi en aquests moments, sigui quina sigui la tasca que consumeixi la major part del teu temps, et convido a reflexionar sobre quin lloc està ocupant al teu cor, i sobre quin és el lloc que atorgues a Déu a la teva vida.