Una llum resplendeix

Encara som a mitjans de novembre, però ja comencem a percebre els primers senyals del Nadal: llums als carrers, anuncis a les botigues i un aire d’expectativa que es respira en molts llocs. Tot i això, aquesta època no sempre és sinònim d’alegria per tothom. Per a molts, Nadal és també un moment en què som més conscients de la foscor que ens envolta: guerres, conflictes, injustícies, patiments… És difícil ignorar aquestes realitats.

El profeta Isaïes va escriure aquestes paraules fa més de 700 anys abans de la vinguda de Crist: “El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós.” (Isaïes 9:1, BCI). Aquestes paraules em recorden que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha esperança. Aquesta esperança no ve de nosaltres mateixos, sinó d’una llum que arriba des de fora: una llum divina que transforma.  

Aquestes setmanes, d’Advent, abans de Nadal són una invitació a reflexionar sobre aquesta llum que resplendeix en la foscor. Com pot il·luminar les nostres vides i donar-nos pau enmig dels reptes? Descobrim-ho junts.

Una llum que no prové del món  

Quan la Bíblia parla de la llum que resplendeix en la foscor, no es refereix a una llum que neixi de nosaltres o del nostre esforç humà. Com ens recorda Tim Keller: “Hi ha hagut poques vegades un regal que ens faci empassar l’orgull fins a tal profunditat com ho fa el regal de Jesús. Nadal significa que estem tan perduts que només la mort del Fill de Déu ens pot salvar.” Això ens fa entendre que l’esperança que necessitem no pot sortir del nostre interior.  

Massa sovint confiem en la capacitat humana per resoldre els problemes del món. Pensem que amb suficient educació, tecnologia o bones intencions podrem transformar la realitat. Però la història ens demostra que aquestes solucions són fràgils i insuficients. Com va dir Václav Havel, primer president de la República Txeca: “La recerca de la bona vida no ajudarà la humanitat a salvar-se, ni tan sols la democràcia és suficient. Cal un gir i buscar Déu.” Així, reconeixem que nosaltres mateixos no tenim el que cal per dissipar la foscor.  

Crec que Isaïes 9:1 ens porta una veritat radical: la llum no prové del món, sinó que és enviada per Déu. Aquesta llum és Crist, qui diu a l’evangeli de Joan: “Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.” (Joan 8:12). És una llum que no només il·lumina, sinó que transforma i renova.  

En reconèixer que la llum ve de fora, se’ns convida a deixar de buscar solucions temporals i a confiar en aquesta llum divina, capaç de portar veritable pau i esperança.

El significat de la llum de Jesús  

Quan la Bíblia descriu Jesús com la llum del món, apunta a una veritat que va més enllà de les metàfores: Jesús és l’esperança que dóna sentit i direcció a la nostra vida. Aquesta llum no només il·lumina la foscor, sinó que porta transformació.  

Jesús no és només el reflex de la llum, sinó que ell mateix n’és la font. Això vol dir que la seva presència ofereix molt més que consol: aporta pau enmig de la tempesta i seguretat en moments d’incertesa. Pensem, per exemple, en com Jesús convida els seus seguidors a confiar plenament en ell, oferint una pau que el món no pot donar (Joan 14:27).  

Tim Keller ens recorda, també, que aquesta llum no exclou ningú. Jesús no demana un "currículum moral" perfecte; ell s’acosta amb mans esteses, com un amic que entén profundament la foscor que travessem. Penso que això és especialment esperançador per aquells que sentim que no som prou bons o que arrosseguem errors del passat. En Jesús pots trobar la llum que no només il·lumina, sinó que pot transformar el teu interior.  

En la figura de Jesús, la llum simbolitza vida nova, veritat i bellesa. Això ens recorda que, fins i tot en les èpoques més fosques, podem celebrar i confiar plenament en la seva promesa de ser sempre amb nosaltres.

Acceptar la llum: una invitació al canvi  

Quan Jesús ve al món com la llum, no només ens il·lumina des de fora, sinó que ens convida a obrir el cor i deixar-lo transformar la nostra vida des de dins. Però aquest canvi comença amb un pas essencial: reconèixer la nostra necessitat d’ell. En les seves primeres paraules públiques al començar el seu ministeri, Jesús diu: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.” (Mateu 4:17). Aquesta paraula, “convertir-se,” significa literalment canviar la manera de pensar i viure, deixar enrere la foscor i dirigir-nos cap a la llum.  

El penediment no és una confessió forçada ni un pes insuportable; és un regal. És la manera com permetem que la llum de Déu entri a les parts més fosques de la nostra ànima i ens porti alliberament. Admetre que som pecadors i que necessitem ser salvats per la gràcia de Déu és deixar anar el control i confiar en aquell que ens coneix millor que nosaltres mateixos. Aquesta confiança ens dona seguretat i una nova esperança.  

Quan acceptem aquesta llum, trobem una pau que no depèn de les circumstàncies. Jesús ens assegura que ell és fidel, que no ens abandonarà mai. Això no vol dir que els reptes desapareguin, però sí que sabem que no els travessarem sols. La llum de Crist ens sosté i ens guia, fins i tot en els moments més difícils.  

Aquesta invitació a acceptar la llum no és només per Nadal, sinó per cada dia de la nostra vida. Cada vegada que triem la llum, estem dient sí a l’esperança, la pau i la renovació que només Déu ens pot donar.

Conclusió

El Nadal és molt més que llums, decoracions i tradicions. És la celebració d’una veritat profunda i transformadora: la llum de Déu ha vingut al món per il·luminar la nostra foscor. Aquesta llum, Jesús, no és només una esperança abstracta, sinó una realitat viva que transforma el cor, ofereix pau enmig dels reptes i ens guia cap a un futur ple d’esperança.  

A mesura que ens apropem al 24 de novembre, quan reflexionarem junts sobre aquest tema a l’Església Unida de Terrassa, és un bon moment per preguntar-nos: com podem deixar que aquesta llum ompli la nostra vida? Nadal és una invitació a recordar que, per més fosques que semblin les circumstàncies, la llum de Crist mai no deixa de brillar.  

Jesús ens mostra que no caminem sols. La seva llum és la promesa d’un amor incondicional i una pau que supera qualsevol comprensió humana. Així doncs, aquest Nadal, celebrem no només el fet que aquesta llum ha vingut, sinó també que ens crida a viure plenament sota la seva llum i a compartir-la amb els altres.  

I tu, com deixaràs que la llum de Crist il·lumini la teva vida aquest Nadal?