Dependència o autosuficiència

Vivim uns dies de tensió en relació amb l’educació i l’ensenyament al nostre país. En realitat, no és res nou; més aviat és una conseqüència del que, a parer meu, hem sembrat.

No soc una experta en currículum escolar, però sí que visc molt de prop l’escola, i soc algú que, des de fa trenta anys, acompanya persones quan la vida fa fallida, per motius molt diferents. I, lluny de ser una realitat puntual, cada vegada és una realitat més habitual.

Educar per a la dependència o per a l’autosuficiència?

El que he anat observant al llarg de tots aquests anys és que hem educat més per a la dependència que per a l’autosuficiència. Des de l’escola, hem potenciat molt més la idea de la felicitat que la de l’esforç; la idea del dret més que la de la responsabilitat; la idea que no hi ha autoritat i que les accions no tenen conseqüències.

Ja sé que m’exposo molt en compartir aquesta visió, però està completament basada en l’acompanyament.

Avui, el col·lectiu de l’escola reivindica allò que considera els seus drets, ja que la feina s’ha tornat molt complicada. Però em pregunto: el focus és correcte? Veritablement, el que importa és la qualitat i el contingut de l’ensenyament i de l’educació, o bé mantenir un sistema que no té futur?

Quan eduquem més per a la dependència que per a l’autosuficiència, el sistema no es podrà mantenir.

Quin camí estem ensenyant?

Diu Proverbis 22:6:

“Inicia el nen en el camí que ha de seguir:
ni quan sigui vell no se n’apartarà.”

Quin camí estem ensenyant a seguir? Quina societat volem tenir? Dependència o autosuficiència?

És temps de meditar en el nostre camí per veure quina és la veritable reivindicació: si tan sols demanar més recursos —dependència— o fer un canvi de rumb per educar en l’autosuficiència.

Des de la nostra petita realitat, treballem per educar en l’autosuficiència.

Article publicat inicialment a Catalunya Religió, el 19 de maig  de 2026.