
No puc deixar de pensar aquests dies en aquest proverbi: “On no hi ha direcció sàvia, el poble es perd.” (Proverbis 29:18).
Aquest proverbi és tan vigent avui com fa tres mil anys, quan el va escriure el rei Salomó. Per més que pensem que hem avançat molt com a societat, queda ben visible que la realitat humana és tossuda i es repeteix.
És cert que vivim dies caòtics i difícils, i les responsabilitats poden ser moltes i compartides. Però el que per a mi és molt evident —i això la Bíblia ho deixa ben clar— és que, on no hi ha direcció sàvia, el poble es perd.
Necessitem dones i homes amb saviesa que puguin exercir lideratges lliures i amb una visió sàvia per portar endavant la direcció d’un país, no subjugats als resultats electorals. Però és evident que no hi ha una formació ni una perspectiva encaminades cap a aquest propòsit.
La mediocritat i els interessos personals de partit o d’ideologia passen per davant del bé comú. Davant de tanta manca de saviesa i de saber estar, hem de seguir de nou el precepte bíblic de pregar pels governants, i perquè persones sàvies, amb valors que sí que beneficien la societat, puguin sorgir enmig de tanta necessitat.
No és resignació: és la convicció que la presència de Déu enmig de la història és molt millor que el desgavell que avui vivim.
“Senyor, preguem per dones i homes amb veritable saviesa.”
Article publicat inicialment a Catalunya Religió, el 13 de febrer de 2026.
Comentaris