Non inventare!

“Non inventare!”, eren les paraules que el meu pare em repetia constantment quan em feia llegir en veu alta, dreta al seu costat al seu despatx de casa, cada dia durant uns cinc anys.

El pare és potser la persona més metòdica que he conegut, i de qui he heretat la mateixa qualitat. De llengua, i tradició, italiana ens va portar a l’escola italiana de Barcelona, així que quan va arribar el temps de la lectoescriptura, havent d’aprendre a llegir en tres idiomes a la vegada —italià, català i castellà— sembla que per mi era una mica complicat i que fàcilment barrejava els idiomes.

L'aprenentatge a través de la lectura en veu alta

La meva mestra li va suggerir al pare que em fes llegir cada dia una estona en veu alta per poder millorar. Per cert, aprendre a llegir en diferents idiomes a la vegada de petita és un dels millors regals que et pot fer la vida.

El pare, com a bon metòdic, s’ho va prendre, no tan sols de debò, sinó al peu de la lletra, i des dels cinc fins als deu anys vaig llegir en veu alta en les tres llengües uns 15 minuts cada dia.

En aquell moment eren els 15 minuts més temuts del dia. Ara, ja fa molts anys que he descobert el bé que em va fer.

Em va ajudar moltíssim en la meva capacitat comunicativa i en la lectura narrada en veu alta per fer comprensible el text, cosa que a l’església fem molt.

Els beneficis de la lectura en veu alta

Però el que realment temia, no era la lectura en si, sinó quan no sabia o entenia una paraula, i feia el que qualsevol de nosaltres fem, inventar o dir el que més o menys s’assemblava. Ell, en veu ferma, em parava i em deia: “non inventare”.

Molt interessant, ell no ho llegia per mi, sinó que em feia parar a llegir adequadament la paraula, per tal d’ajudar-me a aprendre-la per mi sola.

La realitat inventada

Avui m’he despertat recordant aquestes paraules, ja que em ronden molt pel cap, quan escoltava els canals de comunicació del nostre país, sobretot amb relació a la política convulsa en la qual vivim, d’extrem a extrem, sigui nacional o internacional, i com s’inventen realitats segons el bàndol en el qual estan.

Tristament, no és una realitat tan sols dels mitjans de comunicació i de la política, s’estén en qualsevol disciplina.

Per això vull dir en veu forta i ferma: “non inventare!”.

Jesús en el sermó de la muntanya va dir: