El Departament d’Educació m’ha esgarrat aquest article. Jo, que feia dies que li donava voltes a allò del nou En procés d’assoliment a les notes, ara me l’han tret i he de pensar en un altre tema.
Abans que retiressin la proposta, pensava en aquest nou eufemisme del directe, simple i destronat Insuficient, i del ja enterrat i per sempre oblidat Molt Deficient; i dels motius que havien portat a plantejar-lo.
No es pot negar que es tracta d’una idea carregada de bones intencions: no estàs desqualificat, amb una mica d’esforç “ho assoliràs”. El què? Allò que el Decret diu que has d’assolir, és clar.
Es tractava d’una bonica figura retòrica que havia d’omplir de llum algunes de les ombres que molts informes estenen sobre les ments dels nostres nens.
Si el legislador em preguntés, només demanaria que, juntament amb aquesta nova manera d’expressar la dissort escolar, s’indiqués el temps estimat d’assoliment: no és el mateix un trimestre que un trienni. Però, com deia, la proposta ha tornat al calaix de les propostes amb poca fortuna i s’ha tornat a un molt més lapidari: no assolit.
No obstant això, aquesta idea del procés inconclús és, de fet, una visió molt cristiana d’entendre la vida.
Si algú em preguntés com porto això de viure, una bona resposta seria justament que “estic en procés d’assoliment”. No caminem per caminar, hi ha propòsit, hi ha una meta.
I és que Jesús compara la vida al seu costat com un camí de creixement, un procés de millora continuada que s’enceta quan el coneixem a Ell.
Es tracta d’un trajecte en el qual experimentem les nostres mancances, però en què coneixem de forma plena i profunda el poder i l’amor de Déu.
Com una cursa que correm, deia Pau, deixant de fixar-nos en tot allò que queda darrere i veient totes les possibilitats de creixement que tenim al davant. Es tracta, doncs, de la cerca d’un ideal, d’una excel·lència a la qual mai no acabem d’arribar, però que Déu ens ha volgut apropar: aquesta és la Bona Notícia, és l’evangeli de Jesús. I cada passa que fem en aquest sentit, ja val la pena.
Cristians de tota època i cultura han fet aquest camí que obrí Jesús. Pau deia que ell continuava la cursa. Sí, com tu i com jo.
A finals dels 80, Bono i els seus també ens explicaven, cantant, que continuaven en la cerca. A I Still Haven’t Found What I’m Looking For feien un balanç agredolç de les seves vides, on també afirmaven la seva fe en Jesús i proclamaven, però, que la cursa encara continuava. I molts cristians els criticaren per dir-ho!
Avui mateix la cursa encara continua per molts de nosaltres. Tanmateix, es tracta d’un camí que fem agafats de la seva mà, que ens aixeca en les caigudes; amb el seu poder, que enforteix les nostres mancances; amb la seva pau, més gran que qualsevol raonament; i amb el seu amor mostrat a la creu, que ens revesteix de l’excel·lència completa als ulls de Déu.
Malgrat tot, com deia a l’inici, m’han esgarrat l’article.
Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist.
Filipencs 3:14 BCI
Comentaris