Estat del benestar o de la comoditat?

Estat del benestar o de la comoditat?

Compartint un dinar amb una bona amiga, que està passant per un moment físic i anímic difícil, reflexionàvem sobre allò que veritablement ens ajuda en la vida per sentir-nos bé, malgrat les realitats o les situacions en les que tots, d'una manera o altra, ens veiem implicats o abocats.

La confusió entre benestar i comoditat

Així que, en mig de la conversa, ella va compartir com la seva generació havia crescut amb la idea dels beneficis de l'estat del benestar, com si aquest dret, que els estats han d'oferir als seus ciutadans, resolgués totes les dificultats de la vida. Cosa òbviament impossible, però, malgrat això, com les persones ens aferrem a aquest concepte, pensant que per si sol produirà el benestar.

Ens va fer pensar que aquesta idea del benestar, potser hauria de denominar-se de la comoditat, ja que el nostre món potser ha avançat molt amb la tècnica i l’enginyeria, però per sentir benestar es necessita més que un dret, doncs el benestar és quelcom que es desenvolupa en l’interior de l'ésser humà. Evidentment, la realitat exterior pot influenciar, i pot aportar comoditat, però per sentir benestar has de fer una reflexió interna personal, i ser capaç d'acceptar allò que et depara la vida. La gent no sentirà benestar perquè visqui en un Estat de benestar.

No estic advocant per perdre drets, sinó per ensenyar, reflexionar i gaudir de les virtuts que ens ajuden a tenir pau interior que, en definitiva, és el que ens pot donar benestar.

La fe com a font de veritable benestar

Nosaltres dues, en la nostra reflexió i situacions personals, tornàvem a la base de la nostra fe, recordant que l’Etern està sempre en favor nostre, i que si dirigim la mirada a Ell, podem notar com cuida de nosaltres amb els petits detalls de la vida, transformant el nostre dolor en goig.

Diu el Salm 30:

Has convertit els meus planys en dansa,
m'has tret el dol i m'has vestit de festa.
Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.

Article publicat originalment a Catalunya Religió, el 19 de març de 2024

Comentaris