Galilea, l’altra perla d’Israel

“A Galilea cada pam de terra es pot cultivar”, o “és més fàcil mantenir una legió romana a Galilea que fer créixer un nen al sud de Judea”. Són dues dites dels antics rabins sobre la regió del nord d’Israel, la que va veure créixer Jesús i on va tenir lloc la major part del seu ministeri. Allà va fer miracles i el van seguir multituds. Allà també va ser rebutjat i menyspreat.

Com era Galilea a l’època de Jesús?

La regió on va viure era una zona fèrtil, amb conreus sobretot de cereals; verda i amb boscos importants. L’historiador Flavi Josep diu que al voltant del llac de Genesaret hi havia una gran varietat vegetal, amb canvis molt bonics a cada estació, temperatures suaus i bona aigua dolça.

Els camps produïen blat, ordi, lli, mostassa, olivera i vinya. Els ramaders tenien ovelles i cabres. Hi havia poques vaques i alguns porcs a la riba oriental del llac de Genesaret (o de Galilea), on la població era majoritàriament no jueva.

Per la presència del llac hi havia molta activitat de pesca que comercialitzava peix fresc i en conserva. Avui en dia compten unes 30 espècies de peix, sobretot la Telàpia (“peix de Sant Pere”).

Llengua

Sembla que els galileus parlaven, millor o pitjor, fins a tres llengües:

1. Arameu: llengua que els jueus van portar de l’exili a Babilònia (s. VI aC) i que estava molt estesa a tot l’Orient Mitjà en aquella època. Era la llengua habitual del poble. Jesús i els seus deixebles parlaven el dialecte occidental, que a Jerusalem provocava burles. A l’escena de les tres negacions, a l’apòstol Pere el van descobrir al pati de Caifàs també pel seu accent.

2. Grec: es va introduir durant la dominació per part d’Alexandre el Magne (s. IV aC). Sembla que s’utilitzava a les transaccions comercials, documents legals, contractes, etc. Jesús el devia utilitzar, per exemple, per adreçar-se a Ponç Pilat.

3. Hebreu: usat fonamentalment en l’àmbit religiós (lectura de textos, oracions, debats religiosos...).

Pel que fa al llatí, els jueus de galilea no el parlaven. Només el devien escoltar entre els soldats romans.

Religió i cultura

• Els galileus estaven envoltats de pobles pagans i no eren tan escrupolosos en la religió com ho eren a Judea. De fet, mai no hi va haver una puresa hebrea a la zona, entre altres motius, perquè les tribus a qui va tocar conquerir-la (Issacar, Zabuló, Manassès, Dan —més tard—; i Aser i Neftalí parcialment) no van fer fora tot els cananeus que hi vivien.
• El Temple els quedava lluny i també la influència dels grups politicoreligiosos (fariseus, saduceus…). 
• Tenien fama d’incultes, però també de lleials i sincers. Les seves grans ciutats rebien molta influència hel·lenística (Sèforis, Cesarea Marítima, Tiberíades…), però al món rural no hi arribava. 
• El resultat era que a Judea se’ls considerava semipagans (“Galilea dels gentils”).

Com és Galilea avui?

Les vegades que hi hem estat ens han deixat les mateixes dues impressions. La primera és que el paisatge et fa sentir com a casa, t’adones que no et sorprens del que veus, que t’és familiar; és com si anessis pel litoral o prelitoral del sud de Catalunya. 

La segona va relacionada amb el fet que som seguidors de Jesús: quants episodis de la seva vida van tenir lloc aquí, precisament aquí! Els que apareixen als evangelis i els que no. 

Tants que el viatger que n’és conscient sovint no sap per on començar: Natzaret? Cafarnaüm? Canà? El lloc de la multiplicació dels pans i els peixos? “L’altra vora” del Llac? Queda clar que, com Jerusalem, és una “perla d’Israel” pels qui volem caminar pels llocs de la vida de Jesús. 

Arribar a Cafarnaüm i mirar el mar de Galilea… Adonar-nos que allà, precisament allà, hi va ser Jesús. Parlant a la platja amb els seus deixebles, caminant per damunt d’aquelles aigües, pescant i navegant amb ells… Vam tenir la mateixa sensació que a la Muntanya de les Oliveres. Allà, precisament allà, va estar Jesús!

Jerusalem és frapant, però hi han passat tantes coses en aquesta ciutat, que una s’amuntega damunt l’altra. Els carrers pels quals va caminar Jesús són a uns quants metres per sota dels actuals. El lloc on va ser crucificat és dins d’una església on no pots ni apreciar l’orografia… però el llac de Galilea és aquell mateix.

Ràpidament et poses en situació i pots veure la tempesta que quasi va fer naufragar als deixebles, però Jesús, donant una ordre, la va aturar. Pots visualitzar les barques dels pescadors a la riba, i quan intentaven pescar i no treien res, i quan se’ls trencaven les xarxes, quan Jesús els va donar la pesca… i fins i tot costa poc imaginar-te a Pere caminant amb Jesús sobre l’aigua.

Al lloc web Tourist Israel hi ha fins a 55 llocs i activitats que fan que, per si sola, Galilea mereixi un viatge a Israel. I això que no hi són tots! N’hi ha molts més. Al viatge que comencem en aquesta sèrie d’articles, sortirem de Tel-Aviv en cotxe i passarem pels que ens semblen més significatius i que deixen empremta als visitants. Som-hi, doncs, anem a Galilea!

En poc més d’una hora, vorejant la zona de Cisjordània i seguint les carreteres 6 i 65, arribarem al primer lloc o, millor dit, a la primera zona. I està farcida de llocs bíblics!

Entrant a Galilea, un té a la ment llocs i fets de la vida de Jesús, però el que trobem en aquesta primera etapa ens transporta a l’Antic Testament...

Meguidó i Vall de Jizreel

Meguidó és un dels tres jaciments arqueològics més importants a tot Israel. Destruïda i reconstruïda 25 cops, durant l’Edat del Bronze va ser una important ciutat-estat cananea i, durant la del Ferro, una ciutat reial d’Israel. 

Va ser una de les tres ciutats que el rei Salomó va fer fortificar (1a Reis 9:15). A la part desenterrada pels arqueòlegs es pot contemplar la porta de la ciutat, construïda pel fill de David, amb la mateixa estructura i disseny que les que s’han descobert a Hassor i Guèzer.

Molts defensen que Meguidó va ser on el rei Salomó tenia els seus cavalls i, de facto, el centre del seu regne. De fet, s’han trobat restes del que es creu eren les cavallerisses amb restes orgàniques d’aquests animals. Això demostra que, com se’ns diu a 2a Cròniques 9:22-25, Salomó tenia cavalls a una època en què la muntura habitual eren els camells. 

El lloc, a un turó (actualment un tel), domina la vall de Jizreel i va ser assignat a la tribu de Manassès (Josuè 17:11). Meguidó s’identifica com l’Harmagedon d’Apocalipsi 16:13-16, que és la traducció en grec de l’hebreu Har Megiddo o “muntanya d’assemblea de tropes”. Aquí hauria de tenir lloc la gran batalla en la qual tots els reis del Món es reuniran convocats pel Maligne. 

Al nord de Meguidó i fins a arribar a la ciutat on va créixer Jesús, Natzaret, hi ha la vall de Jizreel (o plana d’Esdreló) formada per diverses subvalls.

Aquí podem copsar en tota la seva magnitud la gran fertilitat de la terra galilea; de fet jizreel vol dir “Déu sembra”, en hebreu.

La vall pren el nom de la ciutat de Jizreel, on el rei d’Israel (“Regne del Nord” o Samària) hi tenia un palau (1a Reis 21:1). El rei Acab probablement hi vivia.

A les excavacions arqueològiques de Tel Jizreel, on s’han descobert les restes de l’antiga ciutat, s’ha pogut trobar la gran muralla que la rodejava i un fossar al seu voltant. Les dimensions del mur ha fet concloure que es tractava d’una població molt gran; més que Samària, la capital del regne. Pel que té a veure amb el fossar, no hi ha res semblant a tot el país fins a l’època dels croats.

Sembla que, com a ciutat fortificada, va durar només unes dècades. Probablement Acab, que va quedar sense descendència pel càstig de Déu (2a Reis 10:11), va ser el darrer rei que s’hi va instal·lar.

Actualment, la ciutat més important de la vall és Afula, que alguns identifiquen amb la bíblica Ofrà. Si fos cert, allà hi va viure el jutge israelita Gedeó, de la tribu de Manassès (Jutges 6:11, 15 i 24; 8:27). 

Allà va ser cridat per Déu per a salvar Israel dels seus enemics, i allà també es va fer un efod que la gent va convertir en un ídol. Allà va ser enterrat després de la seva mort, tot i que el monument que el recorda és a la població jueva d’Itamar, a Cisjordània.

Per a ser conscients de la riquesa biblico-històrica de la zona, aquí teniu uns quants exemples de fets que van tenir-hi lloc. Agafeu-vos fort!

• L'exèrcit liderat per Dèbora i Barac va vèncer els cananeus als peus del mont Tabor (Jutges 4 i 5). El Tabor queda a uns 13 km al nord-est d’Afula.
• Gedeó també dirigeix a un grup de 300 israelites i venç als madianites (Jutges 7). Segons el verset 1, el campament enemic estaria a 9 km d’Afula, cap al nordest; tocant a la localitat de Nein. No gaire lluny hi ha Ein Harod, la font on es creu que va tenir lloc la tria d’aquells guerrers (Jutges 7:1).

• A prop d’aquí i cap al sud, a les muntanyes de Guilboa, van morir Saül, primer rei d’Israel, i tres fills seus a una batalla perduda contra els filisteus (1a Samuel 31). 
• En direcció al riu Jordà, trobarem Beit She’an, ciutat que els hebreus van abandonar fugint dels seus enemics. Allà els filisteus van portar i clavar a la muralla el cadàver de Saül i els seus fills (1a Samuel 31:9-13). L’actual es va fundar l’any 1949, però la seva història és mil·lenària. Al Tel Beit She’an i el parc nacional que hi ha al costat es poden veure restes que van des de 3.000 anys abans de Crist fins a l’època bizantina. És un lloc realment impressionant. 
• Aquí Jehú, rei d’Israel, va matar Ahazià, rei de Judà qui, ferit de mort, va anar a Meguidó, on va morir (2a Reis 9:27).
• Aqui va morir Josies, rei de Judà, en una batalla contra els egipcis (2a Reis 23:29 i Zacaries 12:11).
• I per últim… al mont Tabor tradicionalment se situa el lloc de la transfiguració de Jesús. Els fets es relaten als tres primers evangelis (p. ex. Mateu 17:1-8). Al cim hi ha un monestir franciscà, de principis del s. XX, on hi ha la Basílica de la Transfiguració.

Tot això a Galilea… i acabem de començar!!! Com veieu, la zona mereix per si sola un viatge i que li dediquem temps.

Al proper article anirem cap al nord, allà ens esperen llocs i fets que ens commouran i emocionaran portant-nos al s. I dC… a la Galilea de Jesús. No us el perdeu!