Quina relació té l’actual Jericó amb aquella que van conquerir els israelites ara fa uns 3.400 anys? Com és aquesta ciutat i la seva gent al s. XXI? Com era el que es van trobar els hebreus al s. XV aC? El relat bíblic s’ajusta a les descobertes arqueològiques? Aquí mirarem de donar resposta a tot això.
Al darrer article vam deixar el poble d’Israel acampat davant de les muralles de Jericó. Després de 40 anys voltant pel desert, sumats a tots els que van passar en esclavitud a Egipte, finalment van arribar a la terra que Déu els havia promès i Jericó era el primer obstacle: la “porta de Canaan”.
Jericó és, com correspon a una ciutat de l’Orient Mitjà, desendreçada, amb un trànsit caòtic, no gaire neta, amb contrastos... i una realitat actual i passada complexes.
Caminar pels seus carrers i places et fa ser conscient que la gent que hi viu ho fa de la mateixa manera que tu: lluitant per a guanyar-se la vida, relacionant-se; amb problemes, amb alegries, estudiant, treballant… No són diferents de nosaltres i viure aquí no els fa especials. El lloc on són sí que ho és: Jericó, molt probablement la ciutat més antiga del món amb uns 11.000 anys d’existència continuada.
Jericó és, encara avui, un oasi al desert de Judea, amb fonts d’aigua dolça que li permeten mantenir una agricultura basada en plàtans i dàtils. De fet, era coneguda com la “ciutat de les palmeres”. Actualment, té uns 22.000 habitants (gairebé tots són àrabs musulmans) i, malgrat tot, és pobre i amb pocs recursos: bàsicament turisme i agricultura. Això salta a la vista quan la visites. És dins del territori d’Israel i la governa per delegació l’Autoritat Palestina de Cisjordània.
Superposició de l’antiga Jericó en la ciutat actual. (Imatge de www.thearchaeologist.org)
Tot el que es coneix actualment sobre com era aquesta ciutat fa uns 3.500 anys és gràcies al llibre de Josuè i les descobertes arqueològiques.
Quan els israelites van arribar a Jericó, probablement hi vivien unes 2.500 persones. No era, per tant, una ciutat gran si tenim en compte que Hassor (al nord de l’actual Galilea) per exemple, va arribar a tenir uns 20.000 habitants.
Per aquesta ciutat van passar-hi diversos pobles, que construïen damunt de les edificacions dels anteriors habitants. I el que se sap fins ara és que els que es van trobar els hebreus eren, amb molta probabilitat, cananeus. Sembla que van ocupar o conquerir la ciutat cap al 1900 aC després que fos “propietat” dels amorreus durant segles.
Més dades:
Les quatre expedicions arqueològiques que s’han realitzat fins ara a Tell es-Sultan (nom actual del jaciment) només han pogut posar al descobert menys de la meitat del que era l’antiga ciutat.
Ara bé, totes sense excepció posen de manifest que el que s’ha trobat concorda amb precisió amb Josuè capítol 6, començant per la constatació que és, efectivament, la Jericó bíblica.
No hi ha dubtes, doncs? Seria estrany, en arqueologia… Doncs sí, hi ha un detall que genera controvèrsia. El veurem més endavant.
Què s’ha descobert fins ara i com coincideix amb el relat bíblic? Aquí en teniu un resum:
A la llum de totes aquestes coincidències es pot deduir que la persona que ho va escriure amb tant detall va ser un testimoni presencial dels fets. Això tiraria per terra la teoria que el llibre de Josuè no és més que una sèrie d’esdeveniments inventats per a major glòria d’Israel i els seus reis, entre altres motius. La mateixa teoria afirma que tot el pentateuc es va començar a escriure a partir del s. X aC, i que va ser Josies, rei de Judà (s. VII aC), qui ho va impulsar definitivament encarregant, a més a més, la redacció del llibre de Josuè per a justificar determinades reivindicacions territorials. El que no tenen en compte els experts que fan aquesta proposta és que les excavacions han demostrat que, per aquella època, les restes del Jericó conquerit pels hebreus ja eren sota terra i impossibles de veure. Cap “enviat a recollir dades” per a escriure el llibre hauria pogut inventar o, ni tan sols, recrear una història que l’arqueologia ha demostrat al s. XX que és perfectament certa al detall.
El problema és, efectivament, la datació de les restes que s’han trobat o, més ben dit, de les que no s’han trobat. Hi ha arqueòlegs que afirmen que la ciutat ja estava destruïda quan hi van arribar els hebreus. En concret diuen que els murs van “caure” 150 anys abans. Els arguments són:
En canvi, els arqueòlegs que accepten el relat del llibre de Josuè literalment és que Jericó va ser destruïda en mans dels hebreus l’any 1406 aC, tal com marca la cronologia bíblica. Bàsicament, els seus contra arguments són:
Després de tot el que hem compartit, que cadascun dels lectors decideixi a quina banda decantar-se. Nosaltres simplement afegirem que la conquesta de Jericó és un fet únic a la història, digne de ser investigat i que, un cop més, l’arqueologia a poc a poc va demostrant que els relats continguts als llibres de la Bíblia són fets verídics i verificables. De fet, són la guia principal de tot arqueòleg que, de forma honesta, vol estudiar el que ha anat passant en aquesta zona del món durant segles i segles.
A banda de la zona de Tell es-Sultan, on trobarem les restes de la destrucció ara fa uns 3.400 anys, Jericó mereix una visita per altres motius:
Elies va ser endut al cel a la ribera del riu Jordà, tocant a Jericó (2a Reis 2:4-12) donant pas al ministeri del seu deixeble Eliseu (2a Reis 2:13-22). A prop de Tell es-Sultan trobarem la Font d’Eliseu, que commemora precisament el miracle que Déu va fer a través d’ell, tornant salubres per sempre les aigües de la ciutat (2a Reis 2:19-22).
A tocar de la ciutat hi ha la Muntanya de les Temptacions: un lloc espectacular on es creu que va tenir lloc l’episodi en què Jesús va passar 40 dies sense menjar i sotmès a les temptacions del Diable (Mateu 4:1-11). Gairebé a dalt de tot hi ha un monestir ortodox grec on es pot arribar amb un telefèric o bé caminant.
A més, a uns 1.000 metres de la plaça central de la ciutat, es pot veure l’arbre sicòmor de més de 2.000 anys on la tradició diu que Zaqueu es va enfilar per a veure Jesús (Lluc 19:4).
I per últim, ben a prop hi ha les ruïnes dels Palaus d’Hivern d’Herodes el Gran, construïts sobre el que va ser una residència dels reis asmoneus (els macabeus).
Monestir de les Temptacions (Imatge de Wikimedia Commons)
Després de tot el que hem vist segur que no falten motius per a anar-hi!
Jericó és a uns 40 km per carretera des de Jerusalem. A banda de fer-ho en un viatge organitzat, s’hi pot arribar en autobús de línia sortint des de l’estació Green Palestinian Bus Station de Jerusalem (a prop de la Porta de Damasc).
Una altra forma de fer el viatge és… caminant, com es feia antigament!
El trajecte representaria entre 8-10h de ruta, passant per llocs increïbles per la seva bellesa i història: l’oasi d’Ein Prat, coves habitades en l’antiguitat, restes d’aqüeductes mil·lenaris, el monestir de Sant Jordi… Seria recomanable llogar els serveis d’un guia o empresa especialitzada.
El monestir de St. Jordi, de camí cap a Jerusalem (Imatge de getyourguide.com)
De moment ho deixem aquí, però… quin camí van seguir els israelites després de conquerir Jericó? On podem trobar proves o indicis de les seves posteriors conquestes avui en dia? Podem resseguir els seus moviments al mapa actual? D’això en parlarem al proper article. Fins llavors!
Comentaris