Jericó: La porta de la Terra Promesa

Jericó: La porta de la Terra Promesa

Quina relació té l’actual Jericó amb aquella que van conquerir els israelites ara fa uns 3.400 anys? Com és aquesta ciutat i la seva gent al s. XXI? Com era el que es van trobar els hebreus al s. XV aC? El relat bíblic s’ajusta a les descobertes arqueològiques? Aquí mirarem de donar resposta a tot això.

Al darrer article vam deixar el poble d’Israel acampat davant de les muralles de Jericó. Després de 40 anys voltant pel desert, sumats a tots els que van passar en esclavitud a Egipte, finalment van arribar a la terra que Déu els havia promès i Jericó era el primer obstacle: la “porta de Canaan”.

Com és la ciutat més antiga del món, avui dia?

Jericó és, com correspon a una ciutat de l’Orient Mitjà, desendreçada, amb un trànsit caòtic, no gaire neta, amb contrastos... i una realitat actual i passada complexes.

Caminar pels seus carrers i places et fa ser conscient que la gent que hi viu ho fa de la mateixa manera que tu: lluitant per a guanyar-se la vida, relacionant-se; amb problemes, amb alegries, estudiant, treballant… No són diferents de nosaltres i viure aquí no els fa especials. El lloc on són sí que ho és: Jericó, molt probablement la ciutat més antiga del món amb uns 11.000 anys d’existència continuada.

Jericó és, encara avui, un oasi al desert de Judea, amb fonts d’aigua dolça que li permeten mantenir una agricultura basada en plàtans i dàtils. De fet, era coneguda com la “ciutat de les palmeres”. Actualment, té uns 22.000 habitants (gairebé tots són àrabs musulmans) i, malgrat tot, és pobre i amb pocs recursos: bàsicament turisme i agricultura. Això salta a la vista quan la visites. És dins del territori d’Israel i la governa per delegació l’Autoritat Palestina de Cisjordània.

Superposició de l’antiga Jericó en la ciutat actual. (Imatge de www.thearchaeologist.org)

Superposició de l’antiga Jericó en la ciutat actual. (Imatge de www.thearchaeologist.org)

Com era Jericó quan van arribar-hi els israelites?

Tot el que es coneix actualment sobre com era aquesta ciutat fa uns 3.500 anys és gràcies al llibre de Josuè i les descobertes arqueològiques.

Quan els israelites van arribar a Jericó, probablement hi vivien unes 2.500 persones. No era, per tant, una ciutat gran si tenim en compte que Hassor (al nord de l’actual Galilea) per exemple, va arribar a tenir uns 20.000 habitants.

Per aquesta ciutat van passar-hi diversos pobles, que construïen damunt de les edificacions dels anteriors habitants. I el que se sap fins ara és que els que es van trobar els hebreus eren, amb molta probabilitat, cananeus. Sembla que van ocupar o conquerir la ciutat cap al 1900 aC després que fos “propietat” dels amorreus durant segles.

Més dades:

  • Als voltants hi havia camps de cereals (blat i ordi) i de diferents conreus.
  • Hi ha indicis que la irrigació (conduir artificialment aigua per a regar els camps, etc.) va ser inventada aquí.
  • També sembla que l’agricultura i la ramaderia s’hi van desenvolupar uns 1.000 anys abans que a llocs com Egipte i Mesopotàmia.
  • Jericó era… l’entrada a Canaan. Déu va guiar estratègicament Israel cap a aquesta ciutat, ja que era un lloc d’encreuament de rutes comercials i militars entre la Península d’Aràbia amb la Mar Mediterrània a l’oest, i entre Síria i el Mar Roig al sud. Jericó s’havia de conquerir!

És l’actual Jericó la que s’esmenta a la Bíblia? L’arqueologia entra en escena.

Les quatre expedicions arqueològiques que s’han realitzat fins ara a Tell es-Sultan (nom actual del jaciment) només han pogut posar al descobert menys de la meitat del que era l’antiga ciutat. 

Ara bé, totes sense excepció posen de manifest que el que s’ha trobat concorda amb precisió amb Josuè capítol 6, començant per la constatació que és, efectivament, la Jericó bíblica.

No hi ha dubtes, doncs? Seria estrany, en arqueologia… Doncs sí, hi ha un detall que genera controvèrsia. El veurem més endavant.

Què s’ha descobert fins ara i com coincideix amb el relat bíblic? Aquí en teniu un resum:

  • Grans gerres plenes de cereal (ordi, concretament). Demostren que pràcticament no hi va haver setge (tan sols 7 dies). Jericó en podria haver suportat un de molts mesos: tenia aigua abundant i molt menjar. La gran quantitat de gra trobat també posa de manifest que la conquesta es va produir en època de sega (Josuè 5:11) i, a més, que els hebreus no van prendre ni tan sols el menjar dels cananeus, tal com el Senyor els va dir (Josuè 6:18-19).
    Una de les gerres trobades plena de grans de cereal (Imatge de biblearchaeologyreport.org)
  • Les capes excavades mostren: primer la destrucció dels murs, després l’incendi i posteriorment l’abandonament de la ciutat durant uns 530 anys… per aquest ordre, tal com es relata a Josuè 6. Un apunt respecte a l’abandonament: Josuè va llençar una maledicció contra Jericó al v. 26 i aquesta es va complir amb tot detall a la primera meitat del s. IX aC (1a Reis 16:34), durant el regnat d’Acab, rei d’Israel. Val la pena llegir els dos textos i comparar-los!
  • Les restes de l’esfondrament del mur. El mur exterior (n’hi havia un altre d’interior) estava format d’una paret de contenció del terreny feta de grans pedres —que avui dia es pot veure clarament— i una de maons al damunt. Aquesta va ser la que es va esfondrar cap a fora i va formar una mena de rampa per la qual els soldats hebreus van poder entrar a la ciutat (v. 20). Les seves restes s’han trobat i no deixen lloc a cap dubte. A banda d’això, sembla que els murs de Jericó ja havien caigut anteriorment més d’un cop, probablement degut a terratrèmols.
  • Podria haver-hi hagut un terratrèmol en aquells dies? Una esllavissada, producte de la tremolor podria haver estat el motiu del bloqueig del riu Jordà uns dies abans. I els murs de la ciutat podrien haver quedat inestables pel mateix motiu, fins que van caure en el moment que Déu ja coneixia. En qualsevol cas, de moment només són especulacions i la Bíblia no ho esmenta.
  • Un detall: a la primera excavació (primer quart del s. XX) es va descobrir un petit tram del mur de maons que no s’havia esfondrat. A la seva part inferior, ciutat endins, hi ha restes d’habitatges (Josuè 2:15). Podria ser una d’elles la de Rahab, la prostituta que va protegir els espies de Josuè i que no va patir la destrucció total de la ciutat? No ho sabem, però sí que podríem pensar que una persona amb aquest estil de vida no encaixa en cap pla que tingui a veure amb Déu. Ara bé, el que tots els que seguim Jesús sabem i experimentem és que Déu sempre mira més enllà del que fem, i que la persona és molt més que els seus actes o activitats.
  • Quan reconeixem qui és Déu, el seu amor i poder, i decidim seguir-lo com va fer Rahab amagant els espies israelites, Ell ens acull independentment de l’estil de vida que portéssim abans. Però a més, també veiem com Déu restaura i esborra completament qualsevol llast, fins al punt que… el rei David i fins i tot Jesús van ser descendents de Rahab!!! Aquesta dona no és un cas aïllat. Sabem que aquesta és la realitat que vivim, si així ho acceptem.
    Restes del que podria haver estat la zona on vivia. Rahab (Fotograma del documental “The Fall of Jericho”, Associates for Biblical Research)
    Restes del que podria haver estat la zona on vivia. Rahab (Fotograma del documental “The Fall of Jericho”, Associates for Biblical Research)

A la llum de totes aquestes coincidències es pot deduir que la persona que ho va escriure amb tant detall va ser un testimoni presencial dels fets. Això tiraria per terra la teoria que el llibre de Josuè no és més que una sèrie d’esdeveniments inventats per a major glòria d’Israel i els seus reis, entre altres motius. La mateixa teoria afirma que tot el pentateuc es va començar a escriure a partir del s. X aC, i que va ser Josies, rei de Judà (s. VII aC), qui ho va impulsar definitivament encarregant, a més a més, la redacció del llibre de Josuè per a justificar determinades reivindicacions territorials. El que no tenen en compte els experts que fan aquesta proposta és que les excavacions han demostrat que, per aquella època, les restes del Jericó conquerit pels hebreus ja eren sota terra i impossibles de veure. Cap “enviat a recollir dades” per a escriure el llibre hauria pogut inventar o, ni tan sols, recrear una història que l’arqueologia ha demostrat al s. XX que és perfectament certa al detall.

La inevitable polèmica: problema en la datació de les troballes

El problema és, efectivament, la datació de les restes que s’han trobat o, més ben dit, de les que no s’han trobat. Hi ha arqueòlegs que afirmen que la ciutat ja estava destruïda quan hi van arribar els hebreus. En concret diuen que els murs van “caure” 150 anys abans. Els arguments són:

  • No s’ha trobat un tipus de ceràmica importada de Xipre que era molt comú en aquella època i que sí que s’ha trobat a restes d’altres ciutats. Això voldria dir que Jericó estaria deshabitada a l’arribada d’Israel.
  • La prova del Carboni 14 feta als grans de cereal trobats a les excavacions dona suport al seu argument: estaríem parlant de l’any 1550 aC aproximadament (amb un marge d’error de +-100 anys). Actualment, s’accepta que la prova del Carboni 14 és una forma més precisa de datar un element que l’examen de la ceràmica trobada.

En canvi, els arqueòlegs que accepten el relat del llibre de Josuè literalment és que Jericó va ser destruïda en mans dels hebreus l’any 1406 aC, tal com marca la cronologia bíblica. Bàsicament, els seus contra arguments són:

  • Hi ha un munt de restes de ceràmica trobades que daten justament del 1400 aC aproximadament i que els detractors d’aquesta data inexplicablement van desestimar.
  • L’absència de ceràmica importada de l’illa de Xipre és perfectament lògica tenint en compte que Jericó és a l’interior, lluny de la costa i de la seva influència.
  • La prova del Carboni 14 té les seves limitacions, es basa en alguna suposició i ha donat grans errors en altres casos (fins a 3.500 anys els més extrems). A més, el marge d’error augmenta amb l’antiguitat de la mostra.

Després de tot el que hem compartit, que cadascun dels lectors decideixi a quina banda decantar-se. Nosaltres simplement afegirem que la conquesta de Jericó és un fet únic a la història, digne de ser investigat i que, un cop més, l’arqueologia a poc a poc va demostrant que els relats continguts als llibres de la Bíblia són fets verídics i verificables. De fet, són la guia principal de tot arqueòleg que, de forma honesta, vol estudiar el que ha anat passant en aquesta zona del món durant segles i segles.

Què ofereix Jericó avui dia pels visitants?

A banda de la zona de Tell es-Sultan, on trobarem les restes de la destrucció ara fa uns 3.400 anys, Jericó mereix una visita per altres motius:

Elies va ser endut al cel a la ribera del riu Jordà, tocant a Jericó (2a Reis 2:4-12) donant pas al ministeri del seu deixeble Eliseu (2a Reis 2:13-22). A prop de Tell es-Sultan trobarem la Font d’Eliseu, que commemora precisament el miracle que Déu va fer a través d’ell, tornant salubres per sempre les aigües de la ciutat (2a Reis 2:19-22). 

A tocar de la ciutat hi ha la Muntanya de les Temptacions: un lloc espectacular on es creu que va tenir lloc l’episodi en què Jesús va passar 40 dies sense menjar i sotmès a les temptacions del Diable (Mateu 4:1-11). Gairebé a dalt de tot hi ha un monestir ortodox grec on es pot arribar amb un telefèric o bé caminant.

A més, a uns 1.000 metres de la plaça central de la ciutat, es pot veure l’arbre sicòmor de més de 2.000 anys on la tradició diu que Zaqueu es va enfilar per a veure Jesús (Lluc 19:4).

I per últim, ben a prop hi ha les ruïnes dels Palaus d’Hivern d’Herodes el Gran, construïts sobre el que va ser una residència dels reis asmoneus (els macabeus).

Monestir de les Temptacions (Imatge de Wikimedia Commons)

Monestir de les Temptacions (Imatge de Wikimedia Commons)

Vull anar a Jericó! Com s’hi pot arribar?

Després de tot el que hem vist segur que no falten motius per a anar-hi!

Jericó és a uns 40 km per carretera des de Jerusalem. A banda de fer-ho en un viatge organitzat, s’hi pot arribar en autobús de línia sortint des de l’estació Green Palestinian Bus Station de Jerusalem (a prop de la Porta de Damasc).

Una altra forma de fer el viatge és… caminant, com es feia antigament!

El trajecte representaria entre 8-10h de ruta, passant per llocs increïbles per la seva bellesa i història: l’oasi d’Ein Prat, coves habitades en l’antiguitat, restes d’aqüeductes mil·lenaris, el monestir de Sant Jordi… Seria recomanable llogar els serveis d’un guia o empresa especialitzada.

El monestir de St. Jordi, de camí cap a Jerusalem (Imatge de getyourguide.com)

El monestir de St. Jordi, de camí cap a Jerusalem (Imatge de getyourguide.com)

De moment ho deixem aquí, però… quin camí van seguir els israelites després de conquerir Jericó? On podem trobar proves o indicis de les seves posteriors conquestes avui en dia? Podem resseguir els seus moviments al mapa actual? D’això en parlarem al proper article. Fins llavors!

Comentaris