Jesús i l'inici de curs

Avui poca cosa puc compartir. No perquè no tingui res més a dir. Ni tan sols perquè tingui totes les qüestions de la vida resoltes. Però sí perquè encara estem enmig de l’apoteòsica tornada a l’escola. Sí, també pots fer-me la mateixa pregunta que algú em feia dies enrere en una conversa de cafè: però si la gent d'església ho teniu tot molt planificat. Res més lluny de la realitat. Sí, som “gent d’església” i com gent que també som, som persones. I les persones podem planificar moltes coses, però sempre hi haurà altres persones que t’ajudin a reconsiderar la planificació a última hora.

Socis del club de pares i mares

La qüestió és que sense haver-ho escollit som socis del club de pares i mares amb nens en edat escolar. De fet, escollir escollir, només vam escollir ser pares. Però es veu que, i això ningú t’ho explica, un cop tens fills, i aquests arriben a l’edat escolar, formes part, automàticament, d’aquest club. Un club que alguns en diuen el club del taxista perquè no pares de fer viatges amunt i avall per dur a destí aquests acompanyants escolars. D’altres es fan dir els repartidors, perquè diuen que reparteixen paquets com si fossin els d’Amazon. Ara, d’aquests últims, no em fessis dir quina imatge tenen de les criatures. La qüestió és que estem en ple inici del curs escolar, que també s’ajunta amb la tornada al nostre lloc de treball. I fins que cada cosa no es posa a lloc, sembla que als dies els faltin hores i a nosaltres piles.

Com ho viuria això Jesús?

I enmig d’aquests moments, de tant en tant, encara em permeto el plaer de preguntar-me: com ho viuria això, Jesús? Si Jesús fos pare d’una, dues, o les que siguin, criatures en edat escolar (ja no vull ni pensar adolescents), com ho gestionaria? També se li escaparia algun crit o paraula malsonant? Sí, ho confesso, hi ha moments que apareixen aquestes paraules.

Clar, molts cops la meva imaginació em porta a una espècie de sessió de teràpia familiar amb el terapeuta Jesús. Tota una eminència en el meu món imaginari. Hi ha moments en els quals puc sentir una frase que diu: tu demanes paciència, doncs aquí tens tot el que necessites per exercitar-la! N’hi ha d’altres que puc sentir: respira fondo i gaudeix del moment. I n’hi ha d’altres que només em sento dir: però com ho hem de fer?

Una frase amb molt de sentit

“Veniu a mi tots els que estigueu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.” Aquesta frase la va dir Jesús. I sé que la va dir en un context i moments concrets. Però no deixa de ser una frase que crec que segueix tenint molt de sentit ara. I si, a més, recordes el moment en què Jesús va a casa de Marta i Maria, quan Marta tota atabalada de feina es queixa que Maria no l’ajuda i a més està asseguda xerrant al costat de Jesús; llavors arribes a la conclusió que la millor manera d’afrontar aquests moments és donar-te el permís de parar i apropar-te a Jesús. Que només pel fet de parar ja servirà d’alguna cosa. I si a més, ho fem gaudint de Jesús, llavors que vingui inici de curs, Nadals i colònies si cal. Potser aquí m’he vingut una mica amunt. Però sí que és cert que les coses es veuen amb uns altres ulls.

Així, doncs, poca cosa puc compartir avui, més que dir que del club de pares i mares sembla que no se’n pot sortir (més que club s’hauria de dir secta), però que com a mínim sigui dels membres més asserenats tot gaudint de petites estones amb Jesús.

Molt d’ànim a totes les famílies. Fills i filles inclosos.