Jordània: Els darrers dies de l’Èxode

El nom del nostre espai és “Recorreguts per Israel” però, en aquesta mini sèrie d’articles, creuarem cap l’est i caminarem per llocs que formen part de l’actual Jordània. La raó és que volem compartir amb vosaltres les nostres vivències seguint les passes del poble hebreu als darrers mesos (entre 9 i 13, segons les opinions) dels 40 anys de l’Èxode, i també algunes investigacions que hem fet.

L’Èxode va començar, Déu fent justícia. Els jueus van arribar a Egipte molts anys abans buscant oportunitats i també per la necessitat de sobreviure. A Egipte van treballar amb la gent autòctona i tots van prosperar. Però, com malhauradament sempre passa, independentment de l’època de la humanitat, els homes no sabem mantenir per molt temps aquesta cooperació, creixement conjunt que ens pugui beneficiar tots i construir pel bé comú… i els jueus van ser esclavitzats.

Després de temps en què els egipcis van tenir moltes oportunitats de refer la situació, Déu va intervenir, no tolerant més la injustícia i alliberant al poble jueu, començant l’Èxode.

El que hauria d’haver estat un viatge relativament curt, amb una actitud de gratitud cap a Déu pel seu alliberament i nova oportunitat, es va convertir en un llarg periple, on els viatgers, molt sovint, perdien de vista la protecció i guia constant de Déu.
Repetidament tornaven a tenir una visió limitada a les Seves forces, sense veure les oportunitats que havia dissenyat per a ells, i fent els seus propis plans, fins al punt de no viure la presència del Senyor en el seu caminar diari.

Al llarg de tota la història sempre hi ha hagut moviments migratoris a diferents escales, pel qual en aquesta història, malgrat ser de milers d'anys enrere, encara podem veure moltes similituds amb situacions actuals. Ja sigui que ets en un viatge a la cerca de noves oportunitats (amb moviment geogràfic o no), o que sigui un viatge personal i íntim en cerca de propòsit, transitant per una època difícil, no t’oblidis de comptar amb Déu, perquè Ell té la foto general, la seva visió és més gran que la nostra, i ENS ESTIMA, pel que sempre està en favor nostre.

Així que som-hi!

L'altra Terra Santa

A aquesta zona de l’Orient Mitjà la podríem anomenar “l’altra Terra Santa”, i és que ens perdríem bona part de la història del poble hebreu si només consideréssim el que va passar on actualment hi ha l’estat d’Israel. I hem de tenir en compte que les fronteres entre les nacions són canviants i es mouen amb el pas dels temps: les que veiem avui no són les mateixes que les de fa més de 3.000 anys.

Al llibre de Nombres, capítol 33, hi ha una llista detallada dels llocs per on els israelites van passar durant el seu periple. Després de llegir-la, ens sembla que serà fàcil dibuixar la ruta sobre un mapa actual, però tot seguit ens adonem que haurem de moderar les nostres expectatives...El problema és que la gran majoria encara no s’han pogut identificar, amb la qual cosa no sabem el recorregut exacte que van seguir.

Tot i això hi ha alguna proposta, basada en alguns detalls que ens dona el text bíblic i en algunes localitzacions que sí podem marcar. És sobre això que farem el nostre propi “èxode”, gaudint a més a més de llocs que, malgrat no li pertanyin i siguin d’altres èpoques, creiem que seran del vostre interès.

Aquí teniu una les propostes, força ben presentada, tot i que no tot coincidirà amb el que anirem comentant en aquesta sèrie d’articles:

(Imatge de www.biblemapper.com)

Desitgem que, en la mesura del possible, aquest viatge sigui tan emocionant i significatiu com ho ha estat per a nosaltres!

Dit tot això…Comencem, anem cap a Jordània!

Entrem al país

El nostre recorregut comença a la ciutat israeliana d’Eilat, a la costa del Golf d’Àqaba, al Mar Roig. Per arribar-hi probablement el més senzill és fer-ho en cotxe des de l’aeroport de Tel Aviv. Hi ha algun vol que hi enllaça però la freqüència no és diària. L’experiència -gairebé tota nocturna, en el nostre cas- de creuar el desert del Nègueb genera una barreja d’emocions: sensació d’inseguretat controlada, petitesa per tot el que t’envolta, una mena d’eufòria pel fet de recórrer rutes que havien transitat els patriarques fa milers d’anys, admiració en veure com aquest país s’estima el seu territori creant ciutats modernes i ben equipades enmig del no res, …i ganes d’arribar a Eilat!

Un cop allà cal deixar el cotxe, creuar la frontera cap a Jordània i agafar-ne un altre a Àqaba. No entrarem en detalls, però el pas d’un país a l’altre és també tota una experiència!

A la següent imatge podeu veure el que serà el nostre recorregut a partir d’ara, com el poble hebreu, de sud a nord:

A map of a country

Description automatically generated

Som a la Terra d’Edom!

Comencem travessant les desèrtiques terres de l’antiga Edom (en parlem una mica més endavant), enfilant la ruta 47 (la Desert Highway), que porta a la capital del país: Amman. De camí deixarem a la dreta el Wadi Rum, una vall famosa per ser el lloc on Lawrence d’Aràbia va establir la seva base durant la Revolta Àrab de principis del s. XX, i també perquè aquí s’han enregistrat escenes de vàries pel.lícules (The Martian, Dune, Prometheus, Aladdin, Mission to Mars, Lawrence of Arabia, dues d’Star Wars, ...).

En unes 2 hores arribarem al primer lloc que visitarem...

Petra

Petra és immensa, inabastable i et deixa sense paraules. No és una exageració dir que l’experiència d’una visita completa i ben informada a les seves ruïnes supera qualsevol expectativa. És un lloc únic que deixa uns records visuals inesborrables. No entrarem en els detalls d’aquest lloc ni el que hi ha per a veure, perquè necessitaríem un article sencer, a banda de que és una informació que es pot trobar fàcilment. Ens centrarem en el que té relació amb l’article.

Malgrat tot, cal dir que res del que en aquest lloc ens deixa avui en dia amb la boca oberta, existia a l'època de l'Èxode (s. XV ó XIII aC, segons les dues teories que hi ha actualment). Els constructors de tot allò - monuments funeraris majoritàriament i algun temple - van ser els nabateus, nòmades àrabs que s’hi van començar a establir cap el s. VI aC però que no van començar a excavar a les roques fins 500 anys després. Sembla ser que no eren bons constructors i per això excavaven. De fet ells vivien en tendes!

A stone building in the desert

Description automatically generated

Petra, el “Monestir” (Imatge de Noemí Mas)

Més coses sobre Petra:

Quan els hebreus van passar a prop d’aquí - fa 3.200 anys, com a mínim - això eren terres dels edomites…els seus “cosins” i descendents del germà bessó de Jacob: Esaú. A Gènesi 36 trobem la història de les seves primeres generacions. Aquí diu clarament que, un cop Esaú i Jacob van haver enterrat el seu pare Isaac, el primer va marxar cap a “les muntanyes de Seïr” (Gènesi 36:6-8 i Deuteronomi 2:4). Aquest lloc està localitzat una mica al sud de Petra i, segons diu més endavant - al v.20 - va prendre el nom d’un personatge anomenat Seïr, l’horita i, per extensió, a tota la zona al voltant. De fet, la tribu dels horites van ocupar-la fins l’arribada dels edomites (Deuteronomi 2:12).
Erròniament, durant segles s’ha identificat Petra amb la suposada fortalesa edomita Sela. Probablement perquè la paraula vol dir roca, en hebreu, i Petra vol dir pedra, en grec. Sela surt a l’Antic Testament un parell de cops, el més significatiu del quals es refereix a la matança de 20.000 edomites per part d’Amasies, rei de Judà (2a Cròniques 25:11-12).
Avui en dia sabem que les ruïnes de Sela (Khirbet es-Sela) són a uns 40 km al nord de Petra. Recentment s’hi ha descobert un relleu on hi ha escrit “Jo sóc Nabònides…”. Els experts l’han identificat amb un rei neobabiloni i successor del gran Nabucodonosor II, el qui va destruir Jerusalem i el seu Primer Temple l’any 586 aC.
El 552 aC Nabònides va “passar per aquí” i va destrossar tot el que va trobar...inclosos els edomites. A partir d’aquest moment, i amb la posterior definitiva invasió nabatea, els fills d’Esaú desapareixen com a poble independent. Sembla que van fugir cap a la zona sud de Judea, on eren coneguts com els “idumeus”. Roma va acabar definitivament amb ells a la primavera de l’any 68 dC.
Una teoria diu que Petra era l’antiga Cadeix (que sembla ser el mateix que Cadeix-Barnea, tot i que algun investigador ho contradiu), lloc que surt a diferents textos (Nombres 20:1; Deuteronomi 1:2;...).
Aquí els hebreus van passar-hi uns 38 anys i va ser on va morir Maria, germana de Moisès i Aaron. Hem de dir que aquesta identificació de Petra amb Cadeix no s’avindria amb Nombres 34:1-4, tot i que seria un bon lloc per a viure: protegits per les muntanyes i amb aigua disponible.
I un detall més sobre Petra:
La ciutat que hi ha al costat es diu Wadi Musa... “La Vall de Moisès”. La tradició diu que aquí hi ha la font que es va originar quan el profeta i líder hebreu va colpejar la roca dues vegades, per tal de donar aigua al poble (Nombres 20:11-13). Si això fos cert, seríem a Meribà! La font en qüestió és dins d’una moderna edificació amb 3 cúpules i es pot visitar.
Malgrat tot, estant tan endins del que es creu era el país d’Edom (en aquest extrem, els seus límits eren més a l’oest), aquesta tradició no sembla concordar amb els textos bíblics, que parlen de que poc després els israelites van demanar als edomites poder passar per les seves terres (Nombres 20: 14-21) i seguir la seva ruta cap el nord.

Sobre Petra només volíem parlar del que es pot relacionar amb l’Èxode i aquesta època de la història hebrea. Per tant, creiem que podem deixar-ho aquí.

La veritat és que la ruta de l’Èxode i la impossibilitat de determinar el seu recorregut, generen una sensació de frustració i impotència que només es veu compensada amb l’emoció que sents quan ets a llocs on, gairebé segur, els hebreus hi van passar!

Seguim!

Abans de continuar cap al nord ens centrarem per uns instants en un lloc que trobarem a uns 9 km en direcció oest. Es diu Jabal Harun…En aquesta muntanya d’uns 1.300 m d’alçada i sota una petita mesquita del s. XIV, construïda damunt les ruïnes d’una església bizantina més antiga, hi hauria…

La Tomba d’Aaron

A white building on a rocky mountain

Description automatically generated

El Jabal Harun

El petit edifici es troba a unes 3h a peu (no hi ha cap carretera) des de Petra. És molt senzill i té una mena de cripta a sota, darrera una tanca metàl·lica, on hi ha la suposada tomba del germà de Moisès. Tot és petit i simple, sense cap grandiositat ni intent de glorificar ningú. Sembla que la intenció és mostrar respecte i recordar la figura de qui està dedicat, res més. Ara bé, el lloc on es troba és realment espectacular: des d’aquí la vista es perd en la distància infinita del desert muntanyós d’aquesta part de Jordània.

A Nombres 20:14-29 se’ns diu que Aaron (germà de Moisès) va morir al Mont Or però...és Jabal Harun el lloc, o només som davant d’un “cenotafi”, és a dir, un memorial? No ho sabem, perquè a Deuteronomi 10:1-6 sembla voler dir que Aaron va morir…al Sinaí!. Precisament una placa que hi ha a la mesquita del Jabal Harun diu que la tomba va ser traslladada al Mont Or després de la seva mort...On va morir Aaron, doncs?

Mentre anem rumiant intentant trobar una solució i repetint-nos que, en qualsevol cas, sempre diem que quan una tradició és prou antiga i no hi ha una alternativa millor convé no menystenir-la, continuarem en direcció nord…

A unes 2h de Petra, conduïnt per carreteres secundàries travessant el desert jordà, arribarem a una petita vila anomenada Feynan. Tot just passat el poble, ens trobem amb una gran plana i unes enormes muntanyes que sembla que ens volen barrar el pas.

On som?…

Després de la mort del germà de Moisès, els israelites “van partir d’Or i anàren a acampar a Salmonà, de Salmonà a Punon…”. No sabem on era Salmonà, però sembla que el següent lloc si…

Punon

Aquesta zona ha estat habitada des del 4.000 a.C. Durant les èpoques romana i bizantina es coneixia com a Faino, d’on li ve l’actual nom àrab de Faynan. Històricament ha estat un lloc d’explotació del coure, sent una de les mines més grans de tot l’Orient Mitjà; tant és així que, barrejat amb la runa, s’estima que hi ha unes 20.000 tones d’aquest metall!

Durant el període romà, criminals i cristians eren enviats a fer treballs forçats als túnels d’extracció, alguns dels quals es poden visitar.

Punon (Foto de Noemí Mas)

No es té la certesa absoluta de que això sigui Punon però, a banda de ser una tradició mil·lenària, ens adonem que és un bon lloc per a passar i acampar-hi perquè…hi ha aigua! Es poden veure instal·lacions de captació de l’imprescindible líquid que, de forma subterrània en l’actualitat, arriba des de les zones altes.

Deixar el cotxe i caminar per aquesta gran plana, amb un bastó a la mà per si alguna serp surt a “saludar-nos” (recordem el que els va passar als israelites…Nombres 21:4-9!) i l’esperança de trobar alguna resta del campament hebreu (repte impossible perquè ells no construïen, vivien en tendes), et fa sentir petit i vulnerable…com els hebreus quan molt probablement van passar per aquí….Van ser-hi? Podem dir que molt possiblement sí…fa 3.400 anys! Les emocions són molt intenses, molt…

Aquí afegim un mapa actual amb una proposta de les fronteres d’Edom (cercle vermell), més cap l’oest, on veiem la localització de Punon i Petra:

A map of a city

Description automatically generated

Els israelites van sortir de Punon en direcció a les terres de Moab…

Nosaltres ho farem seguint la Jordan Valley Highway (carretera 65), tradicionalment l’antic “camí de l’Arabà” (Deuteronomi 2:8) en direcció al Mar Mort.

Quan portem poc menys de 2 hores conduïnt ja serem a l’antiga Moab i, a la dreta, trobarem un lloc que no podrem evitar conèixer de primera mà…

Per ara ho deixarem aquí. Seguirem al proper article amb aquesta i més sorpreses que Jordània guarda per a nosaltres!

Fins aleshores, gràcies per llegir-nos!

Referències