Jordània, els darrers dies de l’Èxode (4ª part)
A poc a poc, ens acostem al final del nostre recorregut seguint les passes del poble hebreu a les darreres setmanes de l’Èxode. De tant en tant, “ensopeguem” amb llocs que tenen una història més recent i ens veiem “obligats amb molt de gust” a deixar de banda, només transitòriament, el propòsit inicial del viatge. Això és el que ha passat en l’aventura que viurem avui…
Començarem, com en l’article anterior, prenent una carretera que surt de la Mar Morta i s’enfila cap a les muntanyes de Jordània. Anem cap a un altre lloc ben especial!
El color gris-crema de la terra sobre la qual circulem i el seu aspecte com “de sorra” fa que tinguem la sensació de que, en qualsevol moment, se’ns pot desfer als nostres peus… o a les “nostres rodes”.
(Foto de Noemí Mas)
De camí al nostre destí trobarem, a l’esquerra i al fons d’una vall, els impressionants salts d’aigua del wadi Ma’in. Es tracta d’un oasi a 100m sota el nivell del mar amb instal.lacions de banys termals, salts d’aigua, piscines fredes i calentes, etc. Uns per homes i uns altres per dones, per descomptat. El lloc té història, i és que ja els antics romans en gaudien de les seves propietats terapèutiques fa ja 2.000 anys!!!. Nosaltres ens limitem a contemplar-lo bocabadats des del mirador que hi ha tocant a la carretera…Si tens vertigen, més et val no apropar-te gaire a la vora del penya-segat… són 250 m de caiguda lliure!
(Foto de Noemí Mas)
Tornem al vehicle i conduïm uns 8 km més fins a Mukawir, un petit poble a dalt de les muntanyes. És on volem arribar… Som a prop del nostre destí. A partir d’aquí el GPS ens dirigeix per una pista de terra, que passa per llocs realment intimidatoris enmig del desert de pedres i terra erma de Jordània. A l’arribar al final, veiem que hi ha una carretera asfaltada que podríem haver agafat… El “consol” és que la pista ens ha permès aparcar el cotxe realment a prop de l’accés que buscàvem! Això sí, després que l’únic ramat de cabres que hi deu haver a la zona tingués a bé sortir del camí i deixar-nos passar…
Sortim del cotxe, alcem la mirada i contemplem la muntanya que tenim al davant. A dalt de tot sabem què ens espera…
Maqueront
(Machaerus, en grec; Michvar, en hebreu; Mukawir, en àrab)
Allà hi ha les restes de la fortalesa que va ser construïda l’any 90 aC pel rei hasmoneu Alexandre Janeu “el sanguinari” (el sobrenom és cosa nostra, en tenia un altre de relacionat, però aquest s’entén millor!). Potser això no us sembla prou interessant com perquè el lloc mereixi un viatge…però, continueu llegint i ja veureu!
(A dalt del turó hi ha les restes de Maqueront)(Foto de Daniel Miragall)
Uns 30 anys després, va ser destruïda un parell de cops pels romans, i així va quedar fins que, l’any 30 aC, Herodes I el Gran la va restaurar i convertir en un magnífic palau reial, envoltat de muralles i torres de defensa. Fins i tot hi va fer aixecar una petita ciutat al seu voltant, on hi vivien els servents i treballadors. Segons l’historiador romà Plini el Vell, “Maqueront era, juntament amb Jerusalem, el lloc més ben fortificat de Judea”.
Aquesta va ser la fortalesa jueva més oriental i, des d’ella, es podia veure, —en un dia clar—, Masada, Herodion i Jerusalem. La idea era que qualsevol senyal de fum d’avís es pogués veure, sobretot, des de la capital. El primer dels Herodes feia així “honor” a la seva obsessió de que seria atacat en qualsevol moment per qualsevol enemic, amic,…o familiar.
I encara un altre detall: fixeu-vos que Plini considerava aquesta zona com a part de Judea, i és que era realment així en aquella època. Recordem que Jordània és un país sense història ni tradició, creat al s. XX per les potències europees.
Quan va morir Herodes el Gran, un dels seus fills, de nom Herodes Antipes, va heretar la fortalesa— l’única que li va tocar en el repartiment. Això va tenir lloc cap l’any 4 dC, ja en temps de Jesús.
I és ara quan trobem la raó principal de que haguem viatjat fins aquí…
A l’article anterior JORDANIA, ELS DARRERS DIES DE L'ÈXODE (3ª PART) llençàvem una pregunta respecte a aquest lloc. De ben segur que tots haureu trobat la resposta. I és que en aquesta fortalesa tingué lloc un fet que va fer entristir a molts jueus de l’època,…entre ells Jesús…
Aquí mateix, on som ara, Herodes Antipes va tenir empresonat i va fer executar Joan el Baptista… No hi ha cap dubte, va ser aquí!
Com ho sabem? La història completa dels fets la tenim a Marc 6:14-29 i Mateu 14:1-12. La Bíblia no esmenta el lloc, però l’historiador judeoromà Flavi Josep sí: a la seva obra “Antiguitats Jueves” diu literalment, que: …”Joan va ser enviat com a presoner,…a Maqueront, el castell que ja he mencionat, i va ser mort.”
En quant a la data de la seva execució, podríem situar-la al 29 dC. Any amunt, any avall.
Amb tot això ja estem desitjant descobrir aquest lloc!. Pugem cap el castell!
L’arribada al castell i la descoberta de les restes arqueològiques
El darrer tram s’ha de fer a peu i és un bon tros amb pendent pronunciada. Quan arribem a dalt, entenem perquè els governants jueus van triar aquest lloc: a banda de ser perfecte a nivell defensiu, la perspectiva sobre la Mar Morta i tot l’entorn és impactant —et fa sentir petit i afortunat a l’hora de poder ser aquí contemplant-ho…
Hem arribat al castell-palau dels Herodes, i com passa sovint, degut a les guerres, terratrèmols i la manca d’inversió en reconstrucció, és difícil fer-nos una idea del que va arribar a ser. Tot i això, els arqueòlegs ens han regalat, com a mínim, tres detalls. El darrer dels quals pensem que justifica el viatge per si sol:
- Han tornat a posar dempeus un parell de columnes del que va ser el peristil (la fila de columnes que suportava els porxos al voltant d’un pati o similar). Quan hi vam ser només n’hi havia una i tenim informació de que uns vàndals també l’han tirat a terra recentment…
(Al fons, un hotel abandonat. A dalt de la carena, a l’esquerra, el poble de Mukawir)(Foto de Noemí Mas)
- S’ha pogut localitzar el lloc concret on, molt probablement, hi havia el tron del rei.
- I, agafeu-vos… s’ha identificat el lloc on es creu que hi havia el saló de banquets del palau i, per tant, on Salomé —la filla d’Herodies, dona, il·legítima d’Herodes Antipes— va dansar de tal forma que el rei li va concedir el desig que demanés… La mare li va dir: “el cap de Joan el Baptista”…I així va ser com es va executar a qui va preparar “el camí del Senyor” (Marc 1:3). ….Us ho imagineu?…Se’ns posa la pell de gallina, a llocs com aquest!.
(La superfície pavimentada es creu era l’espai de celebracions, vist des del lloc on sembla que hi havia el tron del rei)(Foto de Noemí Mas)
(Vista panoràmica parcial de les ruïnes de Maqueront, des del lloc del tron)(Foto de Noemí Mas)
Ens adonem que aquí no hi ha gairebé ningú, estem pràcticament sols. I és que, malgrat la seva rellevància, aquest lloc té molt poca afluència de turistes. Caminant per les ruïnes descobrirem restes d’uns banys, una cisterna… i molta feina per fer a nivell de reconstrucció. També ens adonem que el palau era enorme: 6.000 metres quadrats construïts… a més de la ciutat!!!
Els dies de glòria d’aquest entorn van durar poc… Sembla ser que Herodes Antipes i Herodies van morir a la Gàl·lia (a la ciutat de Lió, concretament), desterrats per l’emperador Cal·lígula. Quant a Maqueront, va ser destruït pels romans poc abans d’anar a conquerir Masada, el darrer reducte jueu de la Gran Revolta del s. I dC. A partir d’aquell moment, va quedar en l’oblit… fins a l’any 1807, quan un explorador alemany la va redescobrir per a nosaltres!
La veritat és que sembla impossible que un lloc així s’esborrés de la memòria dels jueus —i encara més, dels cristians. Més encara quan, fins i tot a Masada, un lloc sense cap relació amb el cristianisme, s’hi va edificar una església al segle V.
Reflexió sobre Joan el Baptista i la coherència de vida
Joan el Baptista va viure la seva vida compartint un tresor que no podia quedar-se per a ell sol, veient la necessitat dels seus compatriotes. Ell coneixia el Déu veritable, no succedanis ni invencions humanes. No parlava de rituals a complir, sinó de qui dona sentit a la nostra vida, perquè Ell ens estima, amb AMOR en majúscules!
Nosaltres, els seguidors de Crist, també tenim aquest tresor. Ho podem assegurar perquè ho hem experimentat en moltes ocasions, en moltes circumstàncies, i ens dona propòsit. I és a l'abast de tothom!
Estant en aquest lloc, on van matar Joan, inevitablement et trobes reflexionant en què el va portar fins aquí. I t'adones de fins a quin punt estava compromès en compartir i parlar de Déu; t'adones que no era un simple discurs per a tenir seguidors, ni un mestre d’una filosofia de moda. Ans el contrari: no agradava tothom, però no buscava l’aprovació de l’entorn. Tenia clar que tothom té necessitat de Déu i que tothom, anant pel seu compte, fa coses reprovables i pateix.
Va pagar un preu car pel seu compromís i coherència, la seva llibertat i la seva vida, però valia la pena, perquè el seu propòsit anava més enllà d’ell mateix.
I jo, com visc la meva vida? Amb coherència? Buscant l'aprovació de l'entorn? Si és així, tard o d'hora es farà insostenible…
Viure una vida plena és viure-la amb Déu, i no ens hem de guanyar la seva aprovació. Ell ja ens coneix i ens vol sense haver-nos de guanyar res. Només vol formar part de la nostra vida!
Després d’una bona estona imaginant com era fa 2.000 anys, d’anar amunt i avall, de passejar-nos per damunt de les restes de la muralla i tornar a quedar-nos embadalits per la immensitat del paisatge, decidim que ha arribat el moment de marxar d’aquí. Ho fem en silenci, amb una certa tristor al cor pensant en tot el que hi va tenir lloc...
(En un dia amb bona visibilitat, al fons es veuria la Mar Morta i enfront les muntanyes de Judea, aquí només se’n veu el perfil)(Foto de Noemí Mas)
Sortim per una carretera “sense número” cap a l’interior, per a trobar un cop més la famosa “Ruta dels Reis” (la 35) a un poble anomenat Libb i llavors girem cap el Nord, reprenent el sentit de l’Èxode. En poc menys d’una hora arribarem a una ciutat que guarda, a l’interior d’una petita església, un “tresor” bizantí: un dels mosaics més famosos del món…
Màdaba
Som a una ciutat gran, amb uns 110.000 habitants, moderna (tenint en compte que això és Jordània!) i amb una gran afluència de turisme. Això es fa notar en el tipus de comerços que es veuen, sobretot al centre, on hi ha els seus atractius més importants.
Màdaba apareix a Nombres 21:30, i també al llibre de Josuè 13: 9 i 11, on se’ns diu que formà part del territori que Moisès va donar a la tribu de Rubèn, el primogènit de Jacob i fill de Lia (Gènesi 29:32). Recordem que, amb la tribu de Gad i mitja de Manassès, van ser els qui decidiren quedar-se a la Transjordània enlloc de creuar el Jordà.
A més de la Bíblia, aquesta ciutat també s’esmenta a l’Estela de Meixà, de la qual en vam parlar a l’anterior article.
Màdaba va quedar buida com a resultat de terratrèmols, guerres… Les poques cases que, amb el pas dels segles anaven quedant dempeus, només les ocupaven temporalment els pastors beduïns. No va ser fins el 1880 que diverses tribus cristianes de la zona de Karak s’hi van traslladar, tornant a la vida aquesta ciutat mil·lenària.
(Representants de les famílies beduïnes cristianes que van reconstruir Màdaba)(Imatge de www.mariamhotel.com)
Aquesta ciutat és coneguda sobretot pels seus meravellosos mosaics bizantins… Començarem per la “joia de la corona”. La trobarem a:
L’església de Sant Jordi:
Es tracta d’una petita església ortodoxa de finals del s. XIX, on, durant la seva construcció —sobre una de molt més antiga— es va descobrir per casualitat un mosaic del segle VI. Moltes seccions han patit danys pels incendis, treballs de construcció, efectes de la humitat, ...corrent iconoclasta del s. VII… etc.
L’any 1965, l’empresa de vehicles Volkswagen va finançar els treballs de restauració.
Aquesta obra bizantina originalment feia gairebé 25 m de llarg i 6 m d’ample. Es van utilitzar més de 2 milions de peces (tesseles) per a confeccionar-lo …i resulta que és la representació cartogràfica més antiga que tenim de la “Terra Santa” !
(Reproducció del mapa/mosaic)(Imatge de www.thearchaeologist.com)
Paga la pena dedicar una bona estona a descobrir-hi llocs com:
Betlem, Jericó, Hebron, Karak, La Cova de Lot, Ascaló, Gaza, Gabaon, Ramà, la Mar Morta (on hi veiem dos barques de pescadors!), el riu Jordà…
…I, al centre, l’element més gran i detallat, Jerusalem, on hi veiem representats llocs que avui en dia ens sonen perquè els veurem si visitem la ciutat: la Porta de Damasc, la Porta dels Lleons (o de Sant Esteve), la Porta Daurada, la Porta de Sió, l’església del Sant Sepulcre, la Porta de Jaffa, el Cardo…
Aquí veiem que la muralla tenia sis portes i dinou torres, en l’època bizantina. Un detall: segons el mosaic, l’entrada al Sant Sepulcre originalment es feia des del Cardo, sembla que pujant unes escales. Aquest aspecte ja el vam comentar breument en un dels nostres primers articles de “Recorreguts per Israel” LA VIA DOLOROSA on dèiem que, al fons d’una botiga ara tancada, hi ha l’entrada principal del temple que va fer construir l’emperador Constantí I al s. IV.
Tots els llocs tenen el seu nom en grec al costat i s’hi poden llegir alguns versets bíblics, fonamentalment de l’Antic Testament.
Per cert, els qui hagueu estat a Jerusalem potser recordeu que, al Cardo, hi ha una reproducció d’aquest mosaic exposat a una de les parets d’aquell antic carrer de l’època “romana” de la ciutat, quan el seu nom va ser canviat per Aelia Capitolina.
(El “mapa” de Jerusalem. Us hem marcat els llocs més emblemàtics)(Imatge de www.thearchaeologist.org)
Dues visites “obligades” a Màdaba són també…
Església de Sant Joan Decapitat
Un lloc que, en principi, no genera gaire interès però, quan hi ets, agraeixes haver-lo visitat. Aquí podem veure:
- Un pou… de l’època moabita! Més de 3.000 anys han passat i encara s’hi pot treure aigua!
- Als soterranis de l’església, enmig de les restes del castell bizantí original, hi ha una espècie de museu amb reproduccions de tendes de l’època de Noemí i Rut “la moabita” (Rut:1:1-5)… Us les imagineu traient aigua del pou?!
(Aquest pou ja l’utilitzaven els moabites fa més de 3.000 anys...potser Rut el va utilitzar!!!)(Imatge de www.tripadvisor.com)
- Si la porta d’accés és oberta, es pot pujar al terrat per una escala força estreta i contemplar la vista sobre la ciutat.
Parc Arqueològic de Màdaba
- Els paviments dels diferents edificis estan plens de bellíssims mosaics amb varietat de representacions.
- Podreu veure també un tram del cardo maximus (el carrer principal) de l’època romana.
Paga la pena contractar un guia a l’entrada per a gaudir plenament de la visita! A tocar, hi ha l’Escola del Mosaic de Màdaba, on s’ensenya l’art de construcció i restauració d’aquestes obres d’art.
PREGUNTA:
Al text hem dit que la filla d’Herodies, la noia que va dansar i demanar finalment el cap de Joan el Baptista, es deia Salomé... Com sabem el seu nom? Animeu-vos a respondre a l’espai per a comentaris sobre l’article!
Referències:
Comentaris