Jordània, els darrers dies de l’èxode (2ª part)

Aquest és el segon article on compartim les nostres experiències directes i algunes investigacions seguint els darrers trams de l’Èxode del poble d’Israel. Som a terres de l’actual Jordània viatjant, com ells, cap el nord i a punt d’entrar al territori que havia estat l’antiga Moab. Els hebreus el van vorejar com van fer amb el d’Edom (Jutges 11:18).

Nosaltres farem la nostra i, sortint de Punon (Nombres 33:42-43), hi entrarem aprofitant que avui en dia no hi ha moabites que ens ho impedeixin ni nosaltres som descendents de Jacob. En cotxe, trigarem unes 2h en arribar a prop d’un lloc ben especial...

A l’esquerra tenim la Mar Morta i, a mà dreta, enmig de la pendent d’una muntanya que sembla que s’hagi de desfer, hi ha les restes d’un monestir bizantí (s. V dC) que antigament “protegia” una cova amb una d’aquelles històries que no suposen precisament un “orgull” pels qui la van protagonitzar i els seus descendents...

Al capítol 19 del llibre de Gènesi se’ns relata que durant la destrucció de Sodoma i Gomorra, Lot -nebot d’Abraham- i les seves 2 filles es van refugiar primer a una ciutat anomenada Sóar i després, per por de romandre-hi, a una cova. Per fer-nos una idea, aquests fets van tenir lloc cap a l’any 2.000 aC (+ -150 anys).

Doncs bé, aquesta cova la tenim al davant i és, segons la tradició bizantina...

La cova de Lot

A stone building with a doorway

Description automatically generated

(Imatge de www.jordangrouptours.com)

El lloc figura a diferents fonts, com dèiem, bizantines i al mapa del famós Mosaic de Madaba, del qual en parlarem en un proper article. Malgrat això, va quedar en l’oblit fins a finals del s. XX. Té un aspecte deixat, tot i les obres de restauració per tal d’assegurar que no hi hagi més deteriorament.

L’interior de la cova, remodelat per intervenció humana al llarg dels anys, és petit i una mica estrany; no és el que un esperaria, sincerament. Les troballes arqueològiques indiquen ocupació humana des del 3.300 aC, fonamentalment relacionada amb rituals funeraris i també donant a entendre que havia estat un lloc de refugi. Sembla que va estar ocupada fins el s. IX de la nostra era.

Les conseqüències del que va passar -probablement- aqui dins ara fa uns 4.000 anys van ser el naixement de dos nens, fills del seu abusat avi: Moab i Benammí. Ells van ser l’origen dels moabites i els ammonites respectivament que, per tant, eren pobles semites, com els hebreus, i no cananeus.

Aquí podem veure una aproximació de la localització dels 2 pobles sobre un mapa actual (al sud veiem també on era Edom):

(Imatge de www.refugeinjordan.com)

Sortint de la cova, ens adonem que des del lloc on som, les vistes sobre la Mar Morta i les muntanyes del desert de Judea, a Israel, són realment privilegiades.

Ara, si girem la mirada cap al sud, veurem que hi ha un petit poble, situat a la plana i poc abans de l’accés a La Cova, que havíem deixat enrere sense parar-li atenció. Veient-lo des de la muntanya, ens hi fixem i resulta que és…

Gawr As-Safi…l’antiga Sóar

(Gènesi 14:2; 19:20-22)(Jeremies 48:34)

Sóar, que no va patir la destrucció de les seves ciutats veïnes (Gomorra i Sodoma), va rebre diversos noms al llarg de la història: Bela, Balak, Segor, Ioara, Zoara,…

El nom de Sóar li va ser donat des que Lot i les seves filles s’hi van refugiar i sembla que vol dir “la petita”.

Eusebi (bisbe de Cesarea i historiador del s. III) i Jeroni (asceta i viatger cristià del s. IV) ja donen referències d’aquest lloc. A més, també el podem veure representat al Mosaic de Madaba, en aquest cas amb el nom de Balak. A l’època bizantina va ser seu d’un bisbat i, de fet, les pràcticament úniques restes arqueològiques que s’han descobert són les de 2 esglésies del s. VI. En una d’elles hi ha un mosaic on es pot llegir el nom d’un tal bisbe Petros, nom que també apareix a un dels mosaics de l’església de la Cova de Lot. Sembla ser que els seus bisbes van participar dels concilis de Nicea, tot i que no hi ha cap llista dels participants.

Actualment aquesta petita vila és un lloc fèrtil, amb conreus i vegetació diversa, que contrasta amb l’aridesa de les muntanyes que té al darrere. No resulta estrany, doncs, que hagi estat habitada de forma continua durant milers d’anys, tot i ser tant a prop de la Mar Morta. Us animem a fer un cop d’ull a la imatge de la zona a Google Earth, on s’aprecia clarament el que comentem.

En aquesta imatge presa des de l’exterior de la Cova de Lot, podem veure on tenim Sóar, la Mar Morta i les terres de l’actual Israel:

(Foto de Noemí Mas)

Seguim la nostra ruta cap el nord per la Jordan Valley Highway. Recordem que el poble hebreu va caminar per l’interior vorejant Moab, però que nosaltres el travessarem per a no perdre’ns res del que va ser aquella antiga terra.

Nimrim

A poca distància de Gawr as-Safi, i ja passada la cova de Lot, arribarem a una zona anomenada Gawr al Numeira…Sembla que el nom és una derivació de Nimrim, lloc que apareix a dos textos bíblics (Isaïes 15:6 i Jeremies 48:34). Aquesta va ser una de les poblacions de l’antiga Moab que van ser arrasades durant la desfeta d’aquests descendents de Lot. En aquests dos capítols hi ha una llista bastant extensa de les seves ciutats, i força detalls sobre la devastació a que tota aquella terra seria sotmesa.

Que sapiguem, encara no s’han trobat restes de Nimrim. Així és que continuarem mentre pensem en com les profecies bíbliques s’acaben complint fil per randa, en aquest cas en resposta al mal que els moabites havien causat a Israel durant segles.

La Mar que anem deixant a l’esquerra també és un llegat de les accions humanes i les seves conseqüències. Fa 4.000 anys, el que era un lloc ple de vida i prosperitat es va transformar, amb la destrucció de Sodoma i Gomorra, en el que és ara: una mar…morta. Malgrat tot, a la riba israeliana les coses estan canviant i la vida torna a obrir-se pas de forma inesperada! Una altra profecia feta realitat? (Ezequiel 47:8-12)... Potser en parlarem en una altra ocasió. Ara centrem-nos, perquè sinó ens passarem el trencant de la carretera 50, cap la dreta. I ara...muntanya amunt!

En uns 45 minuts arribarem a una de les joies del nostre èxode. Aquí en teniu una imatge. Algú s’atreveix a dir a què correspon?

A stone wall with a blue sky

Description automatically generated (Foto de Noemí Mas)

Ens quedem amb la intriga, esperant i desitjant que tingueu ganes del proper article. Us animem a fer comentaris, curts o llargs, sobre què us sembla el que expliquem.

Fins d’aquí a 2 mesos! Gràcies per llegir-nos.

Referències