Jordània, els darrers dies de l’Èxode (3ª Part)

Vam acabar la 2ª part d’aquesta sèrie d’articles pujant, des de la Mar Morta, per les muntanyes de l’antiga Moab, seguint una carretera amb algun tram de revolts i pendent que posen a prova a qui condueix i al mateix vehicle. El paisatge és àrid i intimidant. Sovint, l’única senyal de civilització és la carretera, com una cinta transportadora al nostre destí a través d’un entorn hostil i sense possibilitat de generar vida.

On anem? Doncs a un lloc de “primer nivell”!!! El nostre objectiu és arribar a…

Al Karak

Som a una ciutat jordana d’uns 25.000 habitants, amb un percentatge de cristians dels més alts del país i situada a uns 1.000 metres d’alçada. Karak és una paraula d’origen arameu que vol dir ciutat.

Perquè hem vingut fins aquí?…

Al Karak s’ha convertit en una important destinació turística perquè aquí trobarem una impressionant fortalesa edificada pels croats al segle XII: el Crac (de “karak”) de Moab, antic centre de la Senyoria de Transjordània, una baronia del regne cristià de Jerusalem. Recórrer els seus passadissos, pujar dalt de les muralles i entrar a les estances dels cavallers et fa entendre tres coses: la duresa de la seva vida, la seva determinació...i que, de vegades, amb això no n’hi ha prou per a reeixir...

Abans dels croats, la ciutat va pertànyer als àrabs (aquests la van reconquerir poc després), bizantins, romans, nabateus, assiris i, abans, moabites...Resulta que som al lloc on hi havia Quir de Moab, la capital del seu regne!

(El Crac de Moab, enmig de la ciutat d’Al Karak)(Foto de Noemí Mas)

Anomenada de diferents formes (Quirharèsset, Quirmoab, Ar de Moab —tot i que aquest sembla que es refereix més a tot el país—), la ciutat és mencionada a diversos textos bíblics (Isaïes 15:1 i 16:7; 2ª Reis 3:25). Va ser la darrera ciutat que li quedava al rei de Moab, Meixà, quan va ser envoltat pels exèrcits d’Israel, Judà i Edom, a la guerra relatada a 2ª Reis 3 (s. IX aC). En veure’s perdut, va oferir el seu fill primogènit en holocaust sobre la muralla. “La indignació dels israelites va ser tan gran, que s’hagueren de retirar i se’n tornaren al seu país.”(verset 27)… Va ser aquí, on som ara!

És en llocs com aquest que apareixen les emocions que sovint ens impulsen a conèixer més i més llocs bíblics!!!

Al petit Museu Arqueològic de Karak, situat al mateix castell, podem veure restes d’aquella època i posteriors.

Aprofitem per a, com sempre que podem, donar-vos un apunt arqueològic...

• A mitjans del s. XX, un beduí va trobar a les afores de Karak una “pedra” de basalt amb fragments d’una inscripció que es va datar al s. IX aC. Com la famosa estela de Meixà —de la qual en parlarem després—, està escrita en la llengua dels … moabites! Ells parlaven un dialecte cananeu que, com l’hebreu i el fenici (que posteriorment va donar origen al cartaginès), pertanyia al grup de llengües semítiques, anomenades així perquè Sem (fill de Noè) va ser el “fundador” de tots els pobles semites del que avui en dia en diem Orient Mitjà. 

Per cert, que l’alfabet d’un d’aquests dialectes, el fenici, va ser l’origen del llatí i, per tant, del que utilitzem avui en dia pel català!

Però encara no us hem dit què diu a la “pedra” que va trobar el beduí!... Doncs bé, justament fa referència —en primera persona— a Meixà el “dibonita”, rei de Moab (2ª Reis 3), i a un sacrifici fet al temple del seu déu Quemoix (1ª Reis 11:33). De fet, es creu que el castell croat va ser construït sobre el que havia estat aquell temple!!!

Un cop més, l’arqueologia “desenterra” personatges o fets que ja coneixíem gràcies als llibres de la Bíblia!

Ara, si sortim ja de la ciutat, podem anar a fer un cop d’ull a una petita construcció de tant sols 57 m². És a les afores i hi arribarem en tant sols 3 minuts…

La tomba de Noè

Com sempre, hem de ser clars: el constructor de l’arca no només no va ser enterrat aquí sinó que probablement ni tan sols hi va passar… a peu o “navegant”. De fet, al món hi ha com a mínim 5 llocs on s’afirma que va ser sepultat el nét de Matusalem.

L’edifici que tenim al davant és un petit santuari musulmà edificat enmig del cementiri de la ciutat cap a finals del s. XV dC o principis del XVI, quan els mamelucs dominaven la zona. Aquests eren exesclaus no musulmans “convertits” a l’Islam que es van fer amb el poder a Egipte i gairebé a tot l’Orient Mitjà entre els s. XIII i XVI.

 (Vista del cementiri i la “tomba de Noè”, a Al Karak)(Imatge de www.atlasislamica.com) 

 

Aquesta “tomba de Noè” va ser destruïda més d’un cop i el que veiem ara és una reconstrucció que van dur a terme els turcs otomans l’any 1920. Les parets exteriors són de color blanc mentre que la cúpula és verda. Aquest és el color del turbant que duia Mahoma, sembla ser, i que actualment identifica tot l’Islam, mentre que el seu estendard era negre (color que utilitzen alguns grups "gihadistes”). 

Una mostra de la rellevància que Noè té pels musulmans la tenim a la sura 71 de l’Alcorà, que està dedicada íntegrament al qui creuen va ser el 2on profeta, després d’Adam.

Aquí no hi ha gran cosa més a veure, per tant tornem a la carretera!!! I ho farem travessant Al Karak cap a la ruta 35, la famosa i ja comentada King’s Highway. Amb ella travessarem les zones altes de l’antiga Moab, com sempre en direcció Nord. Passarem pel mig de pobles com Rabba, Al-Qasr,llocs sense turisme on som els únics “occidentals” i on les periòdiques crides a l’oració per part dels muetzins (5 cops al dia, nit inclosa), ens submergeixen en una màgica atmosfera de fa segles… si no fos per l'infernal trànsit! 

(Foto de la King’s Highway al seu pas per Al Karak...una imatge que parla per si sola!)(Noemí Mas)

Quan portem 1h de carretera, aquesta empren un descens pronunciat cap a una vall. Al fons veiem un embassament pràcticament buit que delata la presència d’un riu… o el que queda d’ell: el wadi Mujib, conegut també com riu Arnon. Som al límit nord del regne de Moab, aquí començava territori dels amorreus i, tot just cap l’est, el dels altres descendents de Lot… i les seves filles, els ammonites.

Aquest riu apareix a diferents textos bíblics (Deuteronomi 2:24; Josuè 12:1; Jutges 11:13...). Al text de Deuteronomi, veiem com Déu diu als israelites que s’enfrontin i derrotin als amorreus del rei Sehon, amb capital a Heixbon (d’aquest lloc en parlarem més endavant). Malgrat tot, Moisès mira d’evitar-ho i ofereix diners a canvi de que els deixin passar cap el Nord. Com que els amorreus s’hi van negar, hi va haver guerra i van acabar perdent-ho tot: des del riu Arnon —on som ara— fins el límit nord dels seus territoris, prop del mont Hermon. A partir d’aquí, Israel va travessar i devastar tot el seu regne (Nombres 21:23-26). 

Aquest poble, l’amorreu,  era descendent de Canaan, net del segon fill de Noè: Cam (Gènesi 10:6, 15-16). Es van estendre per Mesopotàmia i —detall important— cap el s. XIX aC, un dels seus líders va fundar la primera dinastia babilònica!

(Imatge de l’embassament de l’antic riu Arnon)(Foto de Daniel Miragall)

Nosaltres, sense haver de barallar-nos amb ningú, seguirem el camí dels hebreus cap el Nord… En pocs minuts arribarem a Dibhan, una localitat d’uns 15.000 habitants on hi ha les restes (molt poca cosa, la veritat) d’una de les ciutats amorrees que els hebreus van destruir: Dibon (Nombres 21:30). No és que pagui la pena visitar-les, però sí que comentarem que aquí es va produir una d’aquelles troballes que esdevenen “vedettes” de l’arqueologia...

L’Estela de Moab

També anomenada de Meixà, es tracta d’una pedra (1,15 m x 0,60m), trobada l’any 1868 per un missioner anglicà d’origen alemany. La pedra havia estat feta trossos pels integrants de la tribu beduïna local, entre d’altres motius, perquè pensaven que venent-la a peces podrien treure’n més profit. Actualment és al Museu del Louvre, a París. 

(L’estela de Moab, reconstruida)(Imatge de www.biblicalarchaeology.org)

Però, què fa que aquesta pedra sigui tant especial? 

Doncs que es tracta d’una estela, és a dir, una mena de monument per tal de commemorar algun fet i que sovint conté algun text gravat. Per a ser breus, estem davant del que el rei moabita Meixà va fer escriure per a la posteritat, relatant els guanys territorials que va aconseguir en les guerres contra els regnes de Judà i Israel a mitjans del s. IX aC. Tot el que, sota l’òptica hebrea, podem llegir els llibres de Reis (p. ex. 2ª Reis 3), a la Bíblia. 

El text fa menció a la dinastia d’Omri i els seus descendents (reis d’Israel o “regne del Nord”, després de la divisió “post-Salomó”), a la tribu de Gad, a la casa de David (tot i que s’han perdut un parell de lletres que generen dubtes entre els experts)... i a YHVH (el “tetragrama” o “les 4 lletres”). Aquesta darrera es considerava la referència extra bíblica més antiga del nom de Déu, “el Senyor” (Èxode 6:3). Però a mitjans del s. XX, al nord del Sudan se’n va trobar una d’egípcia datada cap el 1.400 aC (!!!). 

Això és important perquè dóna força a que la data del 1.446 aC és la d’inici de l’Èxode: va ser llavors que Déu va donar a conèixer el seu nom —tal com Èxode 6:3 afirma— i la inscripció demostra que, al 1.400 aC, els egipcis ja coneixien els hebreus com el poble de “el Senyor”!!!.

 

(Detall de l’estela amb les 4 lletres del “tetragrama”...Aqui diu YHVH)(Imatge de www.onepagebiblesummary.com) 

Fins aquí aquest apunt sobre “l’estela de Moab”, descoberta aquí, a Dibhan!

Conclusió

El poble hebreu va continuar cap el Nord però nosaltres ens desviarem cap l’oest, deixant momentàniament el “nostre èxode”, per a trobar novament la Mar Morta… Volem arribar a una antiga fortalesa edificada per un dels reis macabeus de la Judea pre-romana, el sanguinari Alexandre Janeu (125-76 aC), i posteriorment restaurada per Herodes el Gran…

Aquí, segons l’historiador judeo-romà Flavi Josep, van tenir lloc els fets de Marc 6:21-29...

Algú s’atreveix a dir a què ens referim?

Us relatarem la nostra experiència allà al proper article, que sinó ens allargarem massa! Fins aleshores, gràcies per llegir-nos!!!

Si us ha resultat interessant, si us plau, compartiu. Ens ajudareu molt!

 

Referències:

• www.biblegetaway.com
• www.biblicalarchaeology.org
• www.jordanandbeyond.com
• www.islamreligion.com
• www.madainproject.com
• www.kchanson.com 
• www.holyjordan.myjordanjourney.com
• www.wikipedia.org
• www.visitajordania.com
• www.livius.org
• www.biblearchaeology.org
• www.armstronginstitute.org
• www.hebrew4christians.com
• www.bibliatodo.com
• www.abc.es