La llibertat del perdó de Jesús

Certament, sabem que tenir l'oportunitat de seguir els camins del Senyor és una gran benedicció. Quan estem caminant a la mà de Déu ens sentim joiosos, amb pau i esperançats, tot sabent que estem en el camí correcte, seguint el Seu pla. Per altra banda, el camí pot complicar-se i podem entrebancar-nos, prenent una mala decisió que condueix al pecat.

Quan vam escollir seguir a Crist, Ell sabia que ens desviaríem del camí en algun punt, de manera que Ell ofereix el seu perdó i ens permet redirigir la nostra vida cap als seus camins. Per mitjà de la seva misericòrdia i gràcia abundants, podem tornar a conviure en la seva presència.

Encara que puguem ser conscients del perdó de Déu, a vegades caiem en pensaments erronis, com per exemple: “Déu mai podrà perdonar el pecat que he comès” o “No mereixo el perdó de Déu, per tant, decideixo no perdonar-me”; idees que són fruit d’allunyar-se de Déu i de la seva veritat.

Desafortunadament, viure amb aquests pensaments implica experimentar vergonya i culpa constants en certes àrees de la vida. Dit d’una altra manera, això implica portar la càrrega del nostre pecat a l’esquena, cosa que impedeix dirigir la nostra mirada cap endavant amb la finalitat de seguir el pla de Déu; i conseqüentment, ens manté encallats en el passat.

Però, viure en aquest estat s’ajusta a la realitat bíblica?

El sacrifici de Jesús

Per tal de respondre aquesta pregunta, cal entendre com funciona el perdó de Déu i de quina manera podem trobar llibertat dins d’aquest perdó. El punt d’inflexió que va marcar un abans i un després pel que fa al perdó va ser la mort de Jesús a la creu. Crist va entregar-se en sacrifici pels nostres pecats passats, presents i futurs d’aquells qui creiem en Ell. 

Abans del sacrifici de Jesús, la humanitat vivia atrapada dins el pecat, a conseqüència de l’incompliment de la llei mosaica (Romans 18-32). A causa de la condició humana pecadora, el poble estava condemnat a mort pel fet que la conseqüència del pecat és la mort. 

Tanmateix, quan Jesús va morir a la creu, Ell va assumir el preu de tot el pecat com a mostra d’estima per tal que nosaltres no n’haguéssim de patir les conseqüències. Tot seguit, Jesús va ressuscitar al tercer dia, i d’aquesta manera va conquerir la mort a fi d’alliberar el seu poble de les cadenes del pecat (Romans 6:23). 

Tot i no merèixer-ho, Jesús va morir pagant el preu de la mort per donar-nos vida abundant en Ell. Per tant, és aquí on podem experimentar la veritable llibertat, que ve de Déu, sabent que Déu ens ha perdonat i sabent que ja no vivim condemnats pel pecat.

Ara que som conscients d’allò que va implicar el sacrifici de Jesús a la creu, hem de buscar una manera d’aplicar el perdó a la nostra vida diària. D’aquesta manera, quan pequem i desobeïm, sabem que podem tornar cap a Jesús, que ens està esperant amb estima, per tal de reconèixer i confessar el nostre pecat. Després, Déu ens perdonarà i ens netejarà de tot mal, tal com explica aquest verset:

Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal. 1a Joan 1:9

La convicció de pecat i la culpa

D’entrada, el procés de reconciliació amb Déu comença amb la convicció de pecat que ens adverteix quan prenem una mala decisió i pequem (Joan 16: 7-8). La convicció ens permet entendre i discernir la voluntat de Déu i ens convida a tornar cap a Ell. Així mateix, sabem que és bona perquè ens apropa encara més a Déu i a la seva gràcia.

Dit d’una altra manera, la convicció ens dirigeix cap al penediment, que ens guia cap a una nova vida en Crist.

Ara bé, aquesta pot arribar-se a convertir en una presó espiritual quan no es gestiona adequadament. Si en lloc de penedir-nos i acceptar el perdó de Déu, decidim enfocar la mirada en el pecat, som propensos a creure idees errònies sobre la nostra identitat (2 Corintis 7:10). És a dir, quan decidim romandre en la culpa del pecat, podem acabar creient que Déu no ens vol perdonar, que som dolents o que Déu ja no ens estima.

La nostra identitat en Crist

Per aquest motiu és tan important tenir clara la nostra identitat en Crist, per reafirmar qui som en Ell i com Déu ens veu:

Tot i que ara mateix continuem sent pecadors per la nostra condició natural, estem en un procés de millora que finalitzarà amb la segona vinguda de Jesús.

Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. Filipencs 1:6

Déu ha promès estimar-nos amb un amor incondicional, ha promès perdonar-nos sempre i estar al nostre costat.

Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. Hebreus 13:5

També sabem que Déu ens tracta amb estima, compassió, misericòrdia i gràcia; inclús quan no ho mereixem.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. No acusa sense fi ni es manté irritat per sempre; no ens tracta com caldria pels pecats, no ens paga com deuria les nostres culpes. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’orient és lluny de l’occident. Com un pare s’apiada dels seus fills, el Senyor s’apiada dels fidels, perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols.

Salms 103:8-14

En definitiva, sabem que podem viure una vida lliure i abundant en Jesucrist gràcies al sacrifici de Jesús, que va cobrir tots els pecats d’aquells qui creuen. També sabem que tenim l’oportunitat de tornar cap a Déu quan ens desviem del camí, ja que Ell està disposat a perdonar-nos sempre.

Per acabar, vull animar a tothom a deixar anar la culpa del pecat i a acceptar el perdó de Déu; ja no vivim condemnats, sinó que tenim una nova vida en Crist.