Mai podré fer res per merèixer la gràcia, és un do de Déu

Mai podré fer res per merèixer la gràcia, és un do de Déu
“... per què em dius bo? De bo només n’hi ha un, que és Déu ” Marc 10:18 Creences errònies del jove ric:

1- El que tinc és suficient per tenir una relació correcta amb Déu. Qui era aquest home? Era jove, ric, va ser governant, era inquiet espiritualment i tenia valors morals. Tenia influència en l’entorn, coneixia i practicava els manaments. El paradigma del jove ric era guardar la llei, però Jesús el transforma.

2- Si el que tinc no és suficient, puc fer alguna cosa més per guanyar el meu camí al cel. Jesús l’estimà, el va acollir. Jesús usa una pedagogia diferent; no li va argumentar ni qüestionar res. L’home sempre es pregunta què puc fer, però l’Evangeli demostra que no és la pregunta. Per això el repte era vendre-ho tot i donar-ho als pobres. Déu ens salva per la seva gràcia; no som salvats per les obres, i sí per la fe. Mai podré fer res per merèixer la gràcia, és un do de Déu.

3- Puc confiar en Jesús una part de la meva vida i estar del tot bé amb Déu. La història del jove ric és la d’un fracàs, però entén les implicacions de seguir a Jesús. Podem reflexionar sobre les àrees on no deixem que Déu gestioni en la nostra vida.

Predicació del 7 d’abril Andreu Dionís

Comentaris