1- El que tinc és suficient per tenir una relació correcta amb Déu. Qui era aquest home? Era jove, ric, va ser governant, era inquiet espiritualment i tenia valors morals. Tenia influència en l’entorn, coneixia i practicava els manaments. El paradigma del jove ric era guardar la llei, però Jesús el transforma.
2- Si el que tinc no és suficient, puc fer alguna cosa més per guanyar el meu camí al cel. Jesús l’estimà, el va acollir. Jesús usa una pedagogia diferent; no li va argumentar ni qüestionar res. L’home sempre es pregunta què puc fer, però l’Evangeli demostra que no és la pregunta. Per això el repte era vendre-ho tot i donar-ho als pobres. Déu ens salva per la seva gràcia; no som salvats per les obres, i sí per la fe. Mai podré fer res per merèixer la gràcia, és un do de Déu.
3- Puc confiar en Jesús una part de la meva vida i estar del tot bé amb Déu. La història del jove ric és la d’un fracàs, però entén les implicacions de seguir a Jesús. Podem reflexionar sobre les àrees on no deixem que Déu gestioni en la nostra vida.
Predicació del 7 d’abril Andreu Dionís
Comentaris