No pots fugir de la presència de Déu

És un plaer unir-me a altres persones en l’emocionant sèrie d’estiu “Viu l’estiu amb els Salms” centrada en els Salms, a l’església UNIDA. Compartiré les meves reflexions en un dels diumenges d'aquest mes, mentre explorem el poderós Salm 139. De fet, no només estaré compartint des del “púlpit”, sinó que també estic emocionat de compartir alguns d'aquests pensaments amb tu en aquest article.

En aquestes últimes setmanes, hem recorregut un viatge inspirador a través d’altres Salms, i ara és el moment de submergir-nos en aquest Salm 139 que ens convida a explorar la nostra relació amb Déu en un món en constant canvi.

A través dels versos poètics d’aquest Salm, ens trobarem cara a cara amb la veritat ineludible que la presència de Déu ens envolta, i com afrontar aquesta realitat pot transformar les nostres vides.

Així que, mentre ens endinsem en aquest apassionant viatge de descoberta i aprenentatge, prenguem un moment per a reflexionar sobre com el Salm 139 i les seves ensenyances poden tenir un impacte a les nostres vides i com podem abraçar amb confiança la crida de Déu, tot i les nostres resistències inicials.

La resistència a la crida de Déu

Quan se'ns presenta la crida de Déu —Déu et crida a ser la persona que Ell et va crear per ser—, sovint trobem que la nostra primera reacció és de fugida. És com si les nostres pròpies pors i inseguretats s'aixequessin com barreres entre nosaltres i la crida de Déu. Aquesta resistència pot prendre múltiples formes i es manifesta en diversos aspectes de les nostres vides.

Deixa’m compartir amb tu una història personal que il·lustra aquesta reacció de fugida davant de la crida divina.

Quan vaig ser presentat a l'oportunitat de liderar el Ministeri de Joves a la meva anterior església, fa 23 anys, a Portugal, vaig experimentar una barreja de sentiments que van des de l'entusiasme fins a la por.

Les pors inicials van sorgir com a ones que m'envoltaven: la por de no ser prou competent per al càrrec, la por de no estar a l'altura de les expectatives, la por de fracassar davant dels membres de la comunitat. Aquestes pors van intentar mantenir-me a la meva zona de confort, allunyant-me de la crida que se m'estava presentant.

Ara, quan miro enrere, veig com aquesta resistència inicial estava profundament relacionada amb les raons més profundes que trobem al Salm 139. L'autor d'aquest salm, el rei David, també va enfrontar-se a les mateixes qüestions universals. Va explorar el concepte del coneixement profund de Déu i com Déu el coneixia íntimament. Tot i això, enmig d'aquesta intimitat, David també es va adonar que no podia escapar de la presència de Déu.

Així, quan considerem la nostra pròpia resistència davant de la crida de Déu, podem trobar paral·lelismes amb aquesta dinàmica. La por de ser coneguts íntimament per Déu i la por de no estar a l'altura poden ser factors que contribueixen a la nostra resistència. Aprofundir en aquestes raons ens permetrà entendre millor com el Salm 139 ens proporciona una perspectiva única sobre aquestes qüestions.

La presència constant de Déu

Un dels aspectes més fascinants del Salm 139 és la seva profunda exploració de la presència omnipresent de Déu. El salmista ens convida a reflexionar sobre com Déu ens envolta de manera constant i com aquesta presència es manifesta en tots els aspectes de la nostra vida.

En el verset 7 del Salm 139, David expressa aquesta idea de manera poètica:

"On podria allunyar-me del teu esperit, on puc fugir de la teva presència?" 

Aquesta pregunta retòrica em recorda que no hi ha cap lloc on puguem escapar de la presència de Déu. Aquesta presència omnipresent ens acompanya a través de cada moment i cada experiència.

Personalment, em vaig adonar d'aquesta realitat de manera profundament significativa enmig del meu propi procés de fugida davant de la crida de Déu. Tot i que inicialment vaig experimentar pors i dubtes, vaig començar a adonar-me que la presència de Déu era inesquivable. No importa el què, sempre em trobava reflectint sobre la seva guia i amor constants.

Un exemple concret d'això va ser quan vaig estar a punt de rebutjar el càrrec de liderar el Ministeri de Joves. Les pors i inseguretats eren aclaparadores, i la temptació de fugir de la situació era intensa. No obstant això, a mesura que reflexionava sobre el Salm 139 i meditava sobre la seva ensenyança sobre la presència de Déu, vaig sentir una pau i una certesa que em recordaven que Déu estava amb mi en tot moment.

Va ser a través d'aquesta experiència que vaig comprendre que, fins i tot enmig de la meva fugida inicial, la presència constant de Déu no em va abandonar. Aquesta presència amorosa em va donar la força per superar les meves pors i abraçar amb valentia la crida que se m'oferia.

Tot i les nostres tendències de fugida, la presència de Déu sempre ens envolta. En els moments de resistència i dubte, podem trobar consol en la comprensió que no estem sols.

El coneixement profund de Déu

Un altre aspecte intrigant i reconfortant que es presenta, al Salm 139, és el coneixement profund que Déu té de cada individu. El Salmista ens convida a explorar aquesta idea, suggerint que Déu ens coneix millor del que nosaltres mateixos ens coneixem.

En el verset 1 al 4 del Salm 139, David escriu:

 "Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut. Tu veus quan m’assec i quan m’aixeco, coneixes el meu pensament de lluny estant."

Aquestes paraules expressen la idea que Déu no només és conscient dels nostres actes visibles, sinó que també coneix els nostres pensaments més íntims i les nostres emocions ocultes.

Aquesta profunda comprensió divina de cada individu pot ser un tema de confort i, alhora, de desafiament. Moltes vegades, les nostres inseguretats i dubtes poden sorgir quan ens preguntem si algú realment ens coneix i ens entén. El Salm 139 ens recorda que, enmig de les nostres pròpies incerteses, Déu té una comprensió total i profunda de nosaltres.

Personalment, quan vaig enfrontar-me a les meves pròpies inseguretats com a líder del Ministeri de Joves, vaig ser captivat per aquesta idea del coneixement profund de Déu. Vaig trobar consol en el fet que Déu no només em conegués superficialment, sinó que estava al corrent dels meus anhels més profunds i les meves àrees de debilitat. Això em va inspirar a abraçar la vulnerabilitat i a buscar la guia de Déu per superar els obstacles.

La relació entre el coneixement que Déu té de nosaltres i les nostres inseguretats és complexa. Tot i que podem sentir-nos exposats davant d'aquest coneixement profund, també podem trobar consol en saber que Déu ens accepta i ens estima tal com som.

Aquest coneixement íntim pot ajudar-nos a superar les barreres internes i a abraçar amb confiança la crida que se'ns presenta al davant.

Les conseqüències de la fugida

Hi ha repercussions que poden sorgir quan intentem escapar o ignorar la crida de Déu a les nostres vides. És una reacció comprensible, ja que sovint podem sentir-nos còmodes amb la familiaritat de la nostra rutina i resistir-nos als canvis que una autèntica crida pot implicar.

La fugida davant de la crida de Déu pot tenir diverses conseqüències, tant en l’àmbit intern com extern. Internament, podem experimentar una sensació de buit o de falta de propòsit. Ignorar la crida de Déu pot portar a la pèrdua d'oportunitats per créixer, aprendre i experimentar una connexió més profunda amb Déu i amb nosaltres mateixos.

En l’àmbit extern, la fugida pot manifestar-se en la forma de relacions trencades, oportunitats perdudes i una sensació de desconnexió de la nostra veritable direcció. Quan vaig intentar evitar la crida de Déu de servir una comunitat en necessitat, vaig veure com això va afectar les persones al meu voltant i com va impactar negativament la meva pròpia sensació de realització.

Tanmateix, aquestes conseqüències no han de ser vistes com a punició, sinó com a oportunitats de transformació. En el meu propi viatge, vaig aprendre que les dificultats i les repercussions de la fugida poden actuar com a trampolí cap al creixement i el canvi. Va ser a través de reconèixer les meves pròpies fugides i les seves conseqüències que vaig ser capaç de reorientar la meva vida cap a un camí més alineat amb la crida de Déu.

Et convido a explorar com aquestes conseqüències s'han manifestat a la teva vida. Potser identifiques moments en què vas evitar una crida o vas optar per un camí més fàcil. A mesura que compartim aquestes experiències, podem aprendre i créixer junts, trobant força i inspiració per abraçar amb valentia la crida de Déu i les oportunitats que ens ofereix.

Superant les pors i abraçant la presència de Déu

Enfrontar-se a la crida de Déu pot generar una gamma de pors i ansietats. La incertesa del desconegut i els reptes que poden sorgir en respondre a la crida poden provocar dubtes i inseguretats. Així doncs, com podem superar aquestes pors i abordar la crida amb valentia i determinació?

Superar les pors no implica necessàriament eliminar-les completament, sinó aprendre a navegar amb elles de manera constructiva. Jo mateix vaig experimentar moments d'angoixa enfront de la crida de Déu a servir la comunitat. No obstant això, va ser a través de la introspecció, la pregària i la recerca de suport que vaig trobar la força per vèncer aquestes pors.

Una eina poderosa per superar les pors és la confiança en la comunitat. Quan compartim les nostres inquietuds i angoixes amb altres membres de l'església i rebem suport i encoratjament, ens adonem que no estem sols en aquest viatge. Les persones que ens envolten poden oferir perspectives diferents, consell savi i oracions que ens ajuden a afrontar les pors amb coratge.

Addicionalment al suport comunitari, la confiança en el poder de Déu és essencial per enfrontar la crida amb valentia. Recordem que el mateix Déu que ens crida és també qui ens capacita i acompanya en aquest camí. A través de la pregària, la reflexió i la connexió espiritual, podem trobar la força necessària per superar les pors i abraçar la presència constant de Déu a les nostres vides.

És important reconèixer que superar les pors pot ser un procés gradual i en evolució. Aquest no és un repte senzill, però amb determinació i confiança podem fer passos significatius cap a l'abordatge de la crida de Déu amb el cor obert i la ment clara.

Vivint en plenitud amb la presència de Déu

Respondre amb valentia a la crida de Déu pot portar a recompenses profundes i transformadores. Quan abracem la presència constant de Déu i superem les nostres pors, podem viure en una major plenitud i intimitat amb Déu.

Mitjançant el meu propi viatge en resposta a la crida de liderar el Ministeri de Joves d’aquella església, vaig experimentar una profunda sensació de realització i un augment de la connexió amb Déu i amb els altres. Vaig observar com les meves accions van tenir un impacte positiu en la comunitat i com Déu va treballar a través meu per tocar vides.

En el procés d'abraçar la crida i viure en la presència de Déu, vaig descobrir noves facetes de mi mateix i vaig créixer en maneres que mai hauria imaginat. Aquest viatge no només va ser un acte de servir als altres, sinó també una oportunitat per aprofundir en la meva pròpia connexió espiritual i el meu creixement personal.

Així doncs, t'animaria a considerar com pots abraçar la presència de Déu a la teva pròpia vida i com pots respondre amb valentia a les crides que se't presenten. Recorda que no estàs sol en aquest viatge i que tens una comunitat de suport que t’envolta, així com la guia i la força de Déu que et capacita.

Conclusió

En conclusió, el Salm 139 ens convida a explorar profundament la nostra relació amb Déu i a abraçar la presència divina que ens envolta de manera constant. Tot i les nostres resistències inicials i les pors que puguin sorgir, tenim l'oportunitat de respondre amb valentia a la crida de Déu i viure en plenitud amb la seva presència amorosa.

Compartiré més sobre aquest tema el diumenge 27 d’agost, i us convido a unir-vos a aquesta conversa enriquidora mentre continuem explorant el poder i la profunditat del Salm 139.