Qui som els seguidors de Jesús?

L’altre dia em va donar per fer un exercici de “culturilla” filològica. Sí, a vegades tinc rampells estranys. Un exercici tan senzill i planer com fer una consulta al gran i conegut diccionari en línia de la RAE (Real Academia Española). Volia saber i conèixer de quina manera defineix als cristians una institució que representa tota la comunitat hispanoparlant. Sí, ho reconec, normalment la gent busca altres coses per internet, però mira, n’hi ha a qui ens dona per consultar la RAE de tant en tant.

La primera decepció

Doncs bé, vaig fer la consulta amb molta intriga. Intriga que no va durar gaire perquè només fer ‘Enter’ apareix el resultat de forma instantània. I, meravella de la tecnologia, apareix el que buscava: tot un seguit de definicions i accepcions. Accepcions que, algunes d’elles, perdoneu l’expressió, em van transportar a temps grisos de la nostra història, fins al punt que de la meva boca va acabar sortint una expressió molt nostrada: “Mare de Déu!”

La qüestió és que vaig pensar: “Doncs si això vol dir ser cristià, jo no vull que se’m reconegui com a tal! Dimiteixo!”

Tot i això, vaig seguir en la meva recerca filològica i vaig recordar-me de l’homòloga de la RAE, però per la comunitat catalanoparlant, l’IEC. L’IEC també té un diccionari en línia, així que tal consulta vaig fer. El resultat em va convèncer una mica més. Almenys no hi havia certes expressions estranyes.

Així que, després de complaure el filòleg que tots i totes portem dins, vaig acceptar o, més ben dit resignar-me vist amb perspectiva, a aquesta definició. La qüestió, que com a mínim em va sortir una altra expressió ben coneguda en el món esportiu: “No estamos tan mal!”.

La segona sembla que millora, però tampoc

Amb tot això, la meva inquietud filològica no va acabar. Al final vaig pensar: “Calla! No fem com aquells que pregunten sobre algú en comptes de preguntar-li directament a aquell algú!”. En resum, vaig anar a buscar els únics documents oficials que tenim on apareixen les evidències de la vida de Jesús: els evangelis.

Un cop allà, vaig pensar: “I ara què? Perquè de paraules i accions de Jesús se’n troben moltes, però la definició de cristià com a tal no apareix enlloc!”. Llavors vaig recórrer al filòleg que portem dins i ell em va dir que un cristià és algú que segueix a Crist, que en el nostre cas és Jesús. Que bé! Ja ho tenia!

Amb aquesta nova definició vaig anar a buscar seguidors de Jesús. Però no un o dos, no. Perquè ara l’estadista que portava dins també volia el seu torn de paraula. Vaig anar a buscar un moment que, segons el text bíblic, hi havia molta gent. Segurament més gent que en un metro en hora punta. Podeu llegir el text a Joan 6. 

Segons el text eren uns 5.000 homes (llavors només sabien comptar homes es veu, però per això ja li donarem torn, al seu moment, al meu jo feminista). Entre aquests 5.000 homes, entenc que també hi havia dones i infants, com a mínim, segons el text, hi havia un nen que carregava menjar. La qüestió és que hi havia molta gent, prou com per tenir una bona mostra i satisfer les demandes de l’estadista que portem dins.

La foto és la següent:

• Milers de persones escoltant a Jesús.
• Totes elles famèliques i assedegades.
• 5 pans i 2 peixos a repartir per tothom (que, per cert, eren del nen previsor i ara sembla que li prenen).
• Finalment, tothom menja i queda tip i, a més, sobra menjar.

Òbviament, tothom content i tothom continua seguint a Jesús en massa.

Perdoneu-me, però a mi em va recordar allò que els meus avis m’explicaven de les excursions que feien: molta gent a escoltar com els venien les meravelles d’un producte (matalàs, butaca, oli ...), un bon dinar en un hotel i tots tips cap a casa.

La qüestió, que la imatge no em va acabar de convèncer tampoc.

A la tercera sembla que sí!

La imatge de tota aquella gent seguint a Jesús per escoltar-lo i atipar-se no em va acabar de convèncer. Però… espera! Jo potser no sóc una representació d’aquell miler de persones, però sí que puc representar-ne a una! Segurament a aquella que entre la massa podia haver tingut la següent conversa amb una altra persona de la mateixa multitud:

• Ei, què hi fa tanta gent aquí?
• Mira, estem seguint a aquell senyor d’allà - respon una altra persona d’entre la multitud.
• I, per què el seguim? - torna a preguntar

I per què el seguim? I per què seguir a Jesús?

Crec que aquesta és la pregunta clau que ens podrà ajudar a definir qui som els seguidors de Jesús.

De fet, semblava com que Jesús sabia que hi havia aquesta persona entre la multitud, perquè respon a la perfecció i amb claredat a la pregunta. I el més bo de tot és que, amb perdó de l’expressió, els ‘fot’ una vacil·lada monumental o, com altres dirien, els ‘fot’ un bon moc (confesso que sóc fan d’aquest aspecte del caràcter de Jesús).

El tema va així, ho podeu seguir en el text (Joan 6:25-26):

• La gent pregunta: ‘Mestre, quan has arribat?’
• Jesús respon: ‘Ja us asseguro que no em busqueu perquè heu vist miracles, sinó perquè heu menjat i us heu atipat’

Jesús no respon a la pregunta que li fan, sinó que respon a una altra de millor. Respon a la pregunta ¿per què et seguim? Perquè heu menjat i us heu atipat.

Per què segueixo a Jesús?

El segueixo perquè he quedat tip i satisfet? Perquè tinc de tot i no em falta de res? Perquè m’han dit que ell dona i dona en abundància com si es tractés dels vells coneguts Reis mags de l’Orient?

Si és així, podríem definir un seguidor de Jesús, com en moltes ocasions se’ls ha definit, com una persona interessada per obtenir benestar.

O bé podem seguir escoltant la resposta del mateix Jesús (Joan 6:35-65) on respon a la pregunta de per què seguir-lo. Ell ens convida a seguir-lo perquè reconeixem, malgrat que no l’hàgim vist mai, qui és. Pere, el deixeble, conclou molt bé el llarg discurs de Jesús (Joan 6:68-69):

Senyor, a qui aniríem? Si tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

Conclusió

Així doncs a la pregunta de “qui som els seguidors de Jesús?” hauríem de poder respondre: som persones que creiem i sabem que Jesús és l’únic que ens porta a una relació íntima amb Déu, malgrat no haver-lo vist mai. I amb això algú molt llest podria dir “ja, però també el segueixes perquè t’ha donat la promesa de la vida eterna”. I jo diria “buf, ja ha sortit el jo teòleg”. Però sí, ser un autèntic seguidor de Jesús té implicacions ara i en l’eternitat.

Ah, per cert! Què va passar amb la ‘gran quedada’ de milers de persones? Doncs, que després que Jesús expliqués què volia dir ser seguidor de Jesús, molts van decidir marxar i no seguir-lo més. D’aquí a la pregunta que em faria si fos o no un d’aquell miler de persones i que Jesús també fa: també tu vols marxar?