Quin problema hi ha amb la murmuració?

Aquests dies hem estat discutint, amb alguns companys, sobre la murmuració i el seu impacte en les persones i les comunitats.

La qüestió és que la murmuració, o el xafardeig, sempre ha estat una activitat lúdica amb molts practicants, però que ha tingut conseqüències espirituals i humanes greus.

Per això, a l'article d’avui, vull compartir amb tu sobre els efectes de la murmuració, i què hauries de fer per no entrar en aquest joc.

Pensar abans de parlar

Sembla obvi, però no ho és tant. Al contrari del que deia Descartes, “hi ha gent que no pensa però sí que existeix”. 

Espero que no sigui el teu cas, però, bromes a part, a vegades ens deixem portar per l’impuls o les ganes de compartir ràpidament sobre la vida dels altres. En comptes de solucionar el problema, si n’hi ha, no ens parem per pensar si el que direm tindrà conseqüències, i quines conseqüències. 

L’impuls de la xafarderia sempre contribueix a un (nou) problema i mai a una solució. 

Així doncs, si normalment et deixes portar per aquest impuls, i tens ganes de deixar de fer-ho, abans de parlar d’un altre, t’animo a fer-te sempre dues preguntes:
 

• És cert el que diré?
• És edificant el que diré?

Sovint tenim la tendència de difondre més ràpidament les notícies dolentes que les bones notícies. I si no ens fem aquestes dues preguntes, la murmuració sempre distorsiona i exagera, i mai és una font fiable de veritat. 

A més d’això, a Déu no li agrada que murmurem i parlem dels altres a l’esquena.

De fet, a tu tampoc t’agrada. Si no pensa-ho: Alguna vegada has estat objecte de xafarderies, que t’han perjudicat? Com t’has sentit? 

Has pensat mai que la persona que et xafardeja dels altres, també murmura als altres sobre tu? 

Jaume diu que la llengua és un “mal indomable”, que està “ple de verí mortal”. Per això val més pensar abans de parlar dels altres. Les xafarderies fan mal als altres, causen angoixa, vergonya i dolor.

El poder de la llengua

La llengua és una part petita del cos, però que fa grans coses. Sovint no ens adonem de la capacitat que té aquesta petita part del nostre cos de marcar una gran diferència quan es tracta de parlar d’algú a l’esqueba.

Tothom té una llengua, i tothom es pot veure afectat per les murmuracions i xafarderies de moltes maneres. Per exemple, durant els anys de la meva vida cristiana he vist com comunitats i grups de joves s’han trencat per culpa de xafarderies. 

Les acusacions i rumors han arrancat el cor i l'ànima de molts companys cristians, drenant-los el seu amor, entusiasme i desig de viure per Déu. Els germans i germanes que han necessitat el nostre amor, perdó i ànims, han estat apartats per les xafarderies.  

Jo mateix en vaig difondre alguna, sense preguntar-me primer si “era cert el que diria…”. Tots s’hi poden veure involucrats. 

En un moment et veus lloant, honrant i glorificant Déu, en un altre, amb la mateixa llengua, “la mateixa boca”, estàs fent una cosa que enfada Déu. La xafarderia és un enemic de Déu, així que hem de ser capaços d’aturar-nos abans de xafardejar i danyar la vida dels altres.

Conclusió

Per tant, t’animo a fer l'exercici i a reflexionar sobre els problemes greus derivats de la murmuració. La murmuració pot danyar les persones. 

No podem fer servir la nostra llengua per avergonyir els altres, alhora que glorificar Déu. Quan parlis d’algú, recorda les dues preguntes clau (“és cert?”, “és edificant”?). I si no pots dir alguna cosa bona o encoratjadora dels altres, no diguis res.

¿Quines estratègies utilitzes per a evitar la murmuració? Comenta-ho aquí a baix!