Parlar per parlar

Més enllà d'un eslògan radiofònic i d'una dita, la veritat és que avui més que mai, “gràcies a les xarxes socials”, tothom parla i opina d’allò que li sembla, sense ni parar-se un moment a pensar en les conseqüències. I potser ni tan sols tenir informació o coneixement adequat.

La parla i les relacions humanes

Des del principi dels temps parar-se a parlar en les places públiques i opinar de les coses quotidianes, ha estat quelcom que ha marcat les relacions humanes, però al mateix temps també ha creat tota mena de conflicte.

Així avui, a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials escoltem opinions de tothom, de qualsevol tema i de qualsevol part del món. Però això no és cap garantia que el contingut sigui veraç o adequat, útil i necessari.

L'efecte de parlar sense coneixement

En definitiva, és parlar per parlar, ja que sembla que si opinem demostrem que som persones ben informades i cultivades i coneixedores de qualsevol tema. Però sovint, quan escolto opinions sobre aquells temes que realment conec, prenc consciència de com desinformades i desconeixedores són les persones que opinen.

El perill de parlar sense consciència

El problema és que hem perdut la consciència per parlar i opinar sobre persones o situacions sense tenir un bon coneixement pot fer perdre la dignitat o el prestigi de l'altre. És com si no sabéssim callar, excusant-nos amb la llibertat d’expressió.

Aprendre a callar: una virtut

Crec profundament en la llibertat de consciència i d’expressió, però no és una excusa per parlar del que ens sembla i menys en l'àmbit públic. Aprendre a callar és una virtut que hauríem d’ensenyar i practicar molt més.