Acabem a Jerusalem, la ciutat de David

Aquest és el darrer episodi sobre “els llocs del Rei David”, seguint els nostres “Recorreguts per Israel”. Visitarem dos llocs molt emblemàtics per al poble hebreu: Gabaon i, finalment,...Jerusalem!.

A l’article anterior (Hebron, primera capital del regne de David) vam ser a la primera capital del regne de David, quan després de la mort de Saül, només la tribu de Judà va donar suport a la successió que Déu havia establert. En aquelles circumstàncies, els exèrcits dels dos bàndols van anar a trobar-se a una ciutat anomenada Gabaon, concretament a la “cisterna” on s’emmagatzemava l’aigua de pluja (2 Samuel 2:8-13).

En aquell lloc hi va haver una “baralla” en què van participar 24 joves (12 per bàndol) que probablement volia evitar una guerra... El resultat va ser l’absurda mort de tots ells i, per tant, no va servir de res, i la guerra civil va començar a Israel.

És per això que som a...

Gabaon

Les preguntes que ens fem primerament són: sabem on era aquesta ciutat, i podem anar-hi avui en dia a visitar-la? Doncs les respostes són: rotundament sí a la primera i, un “sí amb complicacions” a la segona.
Ho expliquem.

Gabaon es va identificar de forma “científica” a mitjans del segle XIX amb l’actual Al Jib, una vila àrab d’uns 5.000 habitants dins de la zona de Cisjordània -sota el govern de l’Autoritat Palestina- que es troba a tan sols 10 km al nord-oest de Jerusalem. Ho va fer Edward Robinson, un nord-americà a qui es considera el fundador de l’arqueologia bíblica i que, entre d’altres, va descobrir el túnel de Siloè o d’Ezequies i l’arc de Robinson (aquest, que formava part d’un aqüeducte, és a tocar de la part visible del conegut com a “Mur de les Lamentacions”), a la Ciutat Vella de Jerusalem.
Si volguéssim anar-hi des de Jerusalem, el millor seria fer-ho per carretera, amb un guia contractat i vehicle amb matrícula “palestina”. Si sortim de la Porta de Damasc, prendrem la carretera 60 i, passant molt a la vora del conegut barri de Sheikh Jarrah (on fa un temps hi va haver molts conflictes per unes disputes entre àrabs i jueus relacionades amb la propietat dels habitatges), arribarem a Al Jib en tan sols mitja horeta.

Des d’allà podrem veure, no gaire lluny, l’edifici que suposadament conté la tomba del profeta Samuel, al Nebi Samuel National Park. D’aquest lloc ja en vam parlar a David, d'heroi a proscrit.

Les excavacions arqueològiques no van començar fins a l’any 1950 amb dues conclusions:

La ciutat havia estat força gran, concordant amb el que diu Josuè 10:2.
Es van trobar diferents fragments de ceràmica amb la inscripció “GB’N LMLK” (“Gabaon, pel Rei”), que confirmaven la seva identificació. Recordem que en l'hebreu antic escrit es prescindia de les vocals.

Possiblement Gabaon sigui un d’aquells llocs que queden en segon terme a la nostra “memòria bíblica”, però hi ha quaranta-tres (43) motius per a tenir-lo present... perquè quaranta-tres (43) són les vegades que apareix a la Bíblia. I és que en aquest lloc, ara oblidat i descuidat, van passar fets importants a la història d’Israel.

Ja hem comentat la “baralla a la cisterna", doncs aquí teniu més dades que ens mostren la rellevància d’aquesta ciutat:

Durant la conquesta de Canaan, aquesta va ser l’única ciutat que no va ser conquerida per les armes, sinó que, amb un engany, els gabaonites van aconseguir un pacte amb Israel (Josuè 9). Segons Josuè 11:19, a Gabaon hi vivien hivites. En canvi, segons 2 Samuel 21:2, eren amorreus. Malgrat tot, els dos pobles eren “germans” i descendents de Canaan, fill de Cam i net de Noé (Gènesi 10).
Va ser aquí on, en una batalla precisament per defensar els gabaonites, Josuè va demanar: “Sol, atura’t a Gabaon...”. I el Senyor va fer aturar el Sol fins que Israel va vèncer, segons s’explica a Josuè 10:12-14, d’acord amb l’avui perdut “Llibre del Just”.
Després de la conquesta de Canaan, la ciutat va quedar al territori de la tribu de Benjamí (Josuè 18:25), però es va entregar a la tribu de Leví (Josuè 21:17). Aquests darrers no els va tocar cap territori al sorteig, sinó ciutats disperses entre les altres tribus, tal com Déu havia ordenat a Moisès.
El mateix rei Saül era descendent de Jeiel, segons 1 Cròniques 9:35, fundador de Gabaon... No sabem com fer quadrar això amb l’origen cananeu de la ciutat, la veritat. Potser ens podeu ajudar als comentaris!

Els gabaonites van obtenir del rei David el “privilegi” de penjar set (7) homes de la descendència de Saül, com a venjança per l’intent d’aquest d’eliminar-los, malgrat el pacte que havien signat amb Josuè (2 Samuel 21:2). A Saül només li va sobreviure un mascle: Mefibóixet, únic fill de Jonatan. Com a curiositat, segons el Targum Sheni (una mena de reedició en arameu del llibre d’Esther), Mardoqueu i la reina Esther eren descendents de Mefibóixet i, per tant, del rei Saül. A la suposada “tomba d’Esther i Mardoqueu”, a l’Iran, hi ha una placa metàl·lica amb la seva genealogia.

(Mausoleu de Mardoqueu i Ester, Iran) (Imatge de www.mideastcenter.org)

El rei Salomó va oferir sacrifici a Déu a Gabaon abans d’haver acabat la construcció del Temple, perquè, malgrat que l’Arca de l’Aliança era a Jerusalem, a Gabaon hi havia el que quedava del tabernacle de l’Èxode i l’altar del sacrifici (2 Cròniques 1:3). I aquí mateix va tenir el famós somni en què demanava saviesa al Senyor en lloc de riqueses i poder (1 Reis 3:4-14).
El fals profeta Hananià, oponent de Jeremies, era un gabaonita (Jeremies 28:1).

Si en van passar de coses aquí...

La cisterna de 2 Samuel 2:13, on va tenir lloc la lluita que comentàvem, és al sud de l’actual vila. Potser teníem la imatge que es tractava d’una mena de piscina… Doncs no. La realitat ens presenta un pou d’uns 30 metres de profunditat, amb una escala lateral en espiral que té una barana de protecció. I tot excavat a la roca!.
Avui en dia es troba en un estat lamentable d’abandonament i és ple de deixalles... Aquí en teniu una imatge:

(Escala de la cisterna de Gabaon en l’actualitat)

I fins aquí aquesta escapada a Al Jib (Gabaon)!

Acabada la guerra civil, totes les tribus van reconèixer David com a rei de tot Israel i, de sobte, ens trobem amb aquest text... 2 Samuel 5:6... “El rei, amb els seus homes, emprengué la marxa sobre Jerusalem,...”.

Seguim les seves passes i tornem a...!

Jerusalem

David i el seu exèrcit devien trigar unes vuit (8) hores en arribar-hi des d’Hebron. Si van anar-hi de forma directa, devien seguir les carenes de les muntanyes de Judea. Passarien ben a prop de Betlem i probablement s’aturarien a la muntanya que hi ha abans de la Vall de Gehenna, on avui en dia hi ha el barri d’Abu Tor, que és al sud de la Ciutat Vella. Des d’allà, les vistes són espectaculars i, si mai se us passa pel cap comprar una casa a Jerusalem, és un bon lloc per a fer-ho!

El nou rei ja coneixia la ciutat que volia conquerir: recordem com a 1 Samuel 17:54 se’ns diu que, després d’haver matat Goliat, va portar el seu cap precisament a Jerusalem… Potser, algun dia, en alguna excavació, apareixerà un crani més gran del compte... Qui sap! Sobre aquest fet teniu més informació al primer article d’aquesta sèrie (David: de Betlem a la Vall d’Elah).
Per cert, semblaria que David ja devia tenir decidida la seva conquesta, perquè va ser el primer que va fer quan va unificar el regne!

Fundada per Melquisedec uns 1.000 anys abans, la ciutat era a tocar del mont Moriah, el lloc on Abraham va portar el seu fill Isaac per a ser sacrificat. A banda del significat que això tenia per als hebreus, era un lloc estratègic: envoltat de tres valls profundes i muntanyes, amb una font d’aigua inesgotable (el Gihon) i situada entre Judà, Benjamí i les tribus del nord...

Aquí teniu una recreació del que seria la zona abans que s’hi construís cap ciutat:

Tot i que a Jutges 1:8 se’ns diu que la tribu de Judà ja l’havia atacat, conquerit i calat foc, no la devien ocupar perquè, en aquell moment (uns 400 anys després), els seus habitants i dominadors eren uns cananeus també descendents de Cam, segon fill de Noé: els jebuseus. Ells la van fortificar i convertir en un bastió gairebé inexpugnable (2 Samuel 5:6); el seu nom era Jebús…

Ara tornem a l’actualitat, a la Jerusalem d’avui en dia...

En algun article passat de les primeres sèries de “Recorreguts per Israel” ja hem passejat pels carrers de l’anomenada “Ciutat Santa”. En aquest ens centrarem en la Jerusalem de David, la que ell mateix va anomenar “Ciutat de David”. No trobarem esglésies, ni botigues de records, ni llocs on menjar hummus, però ja veureu que us quedareu com les pedres que veurem!

On anirem és ben a prop del Mur de les Lamentacions. El recorregut més habitual és sortir de l’actual Ciutat Vella per la Porta de les Escombraries. Ja fora de les muralles, girem a l’esquerra i seguim les indicacions de “City of David”.... Però, un moment! Hem dit que hem de sortir de les muralles de Jerusalem???… Doncs sí, cal tenir clar que els murs actuals són del segle XVI i els van aixecar els turcs. La Jerusalem de David queda fora del recinte emmurallat actual... Ha viscut molts segles, moltes guerres i moltes transformacions aquesta ciutat!

Per cert que, malgrat alguns han volgut reduir-la a una petita vila, la “Ciutat de David” es va convertir en una ciutat més poblada i gran del que podríem pensar. Això queda cada cop més clar a mesura que l’arqueologia avança en els seus treballs, demostrant també que va arribar a ser un lloc benestant i amb persones que gaudien d’un alt nivell de vida.

El lloc on arribarem és una mena de “parc arqueològic” tancat, dedicat a excavar el que va ser l’antiga Jerusalem, la del segle X aC i posteriors. Allà, en una visita guiada reservada amb antelació, trobarem “perles” com aquestes. Agafeu-vos fort!

Restes d’habitatges de la classe alta hebrea de l’època del Primer Temple.

(Restes d’habitatges del segle X aC) (Foto de Carme Pérez)
El que els arqueòlegs creuen que és el “Mil·ló” (2 Samuel 5:9): aquesta estructura, datada al segle X aC, es creu que servia per a suportar el terreny d’un gran edifici, que en aquest cas seria... el Palau del rei David!
El que probablement són les restes del Palau, el mateix que es referencia a 2 Samuel 5:11, entre d’altres textos. Allà també s’han trobat les impressions de dos segells amb noms de dues persones que apareixen al llibre de Jeremies: “Jucal, fill de Xelemià” (Jeremies 37:3) i “Guedaliahu, fill de Paixhur” (Jeremies 38:1). Sense cap mena de dubte, es tracta de dos personatges de l’entorn del rei Sedecies, el que va caure davant els babilonis el 586 aC. Molt probablement, l’edifici que es creu era el palau encara s’utilitzava en aquells temps. Si fem volar la imaginació, podem veure el rei David passejant pel terrat del seu palau, mirant avall cap a la ciutat i... 2 Samuel 11:2... Un episodi que molt probablement va tenir lloc per aquí!
El túnel d’Ezequies i el riu subterrani Gihon: el túnel va ser excavat per ordre del rei Ezequies al segle VII aC, i es va fer per a desviar el curs del Gihon cap a dins de les muralles i fins l’estany de Siloè, davant l’amenaça dels assiris (2 Cròniques 32:30). Els seus 530 metres es poden recórrer a peu i, al nostre parer, és una de les millors experiències que es poden viure a Jerusalem. El túnel acaba en una mena de piscina rectangular que històricament s’havia identificat justament amb les restes de l’estany de Siloè: actualment hi ha força dubtes. En parlem una mica més endavant.

(Sortint del Túnel d’Ezequies) (Foto d’Héctor Rivas)
El “túnel” de Warren: una mena d’avenc d’uns 14 metres que formava part del sistema de túnels -excavats inicialment pels jebuseus- que servia perquè els habitants anessin a recollir aigua del Gihon cap a dins de les muralles. Fa un temps es creia que aquest podria haver estat l’accés utilitzat per Joab -cap de l’exèrcit de David- per a entrar a la Jerusalem jebusea i conquerir la ciutat (2 Samuel 5:6-9 i 1 Cròniques 11:4-8). Actualment es proposa que no va ser per aquí, ja que el túnel no es va completar fins al segle VII aC, sembla ser. El sistema de túnels de la ciutat ha tingut usos diversos al llarg de la història (conducció d’aigües, amagatalls per sobreviure, fugida...) i caminar-hi és com formar part dels que els van excavar i utilitzar...
Les restes del que es creu va ser la piscina de Siloè: les excavacions definitives van començar fa un parell d’anys i tothom n’esperava resultats espectaculars... Fins ara no ha estat així perquè, a banda dels graons que demostrarien l’existència d’un gran mikveh de purificació abans de pujar al Temple, no s’ha trobat res més. Seria com si algú s’hagués endut tot el “vas” de la piscina. Per més que s’excava, no es troba el fons ni les parets... Si es demostrés definitivament la seva identificació, seria un gran fet tant per al judaisme com per als cristians, perquè Siloè va ser construït pel rei Ezequies (com a reservori de l’aigua del Gihon) i perquè aquí Jesús va fer un dels seus miracles curant un cec de naixement (Joan 9:6-12). De fet, ja hi ha alguns que planegen tornar-lo a omplir d’aigua i posar-lo en servei!

(Detall de les excavacions a la piscina de Siloè) (Foto de Noemí Mas)
Un tram del carrer graonat que aniria de Siloè fins al Temple durant l’època de Jesús. Gairebé segur que no ens equivocaríem si asseguréssim que Ell va caminar per aquí! Per sota del carrer hi ha un altre túnel, en aquest cas de drenatge de les aigües que es recollien ciutat amunt durant l’època de dominació romana. Aquí, segons Flavi Josep, es van amagar i van morir els darrers rebels durant la Gran Revolta Jueva, l’any 70 dC. Aquest túnel també es pot recórrer a peu.

I, per si això us sembla poc, recentment s’ha començat a excavar una zona nova -on hi havia d’haver un aparcament de cotxes- on s’han desenterrat un munt de restes de les èpoques àrab, bizantina, romana-segon Temple i primer Temple. Entre d’altres descobriments s’ha trobat que, entre el que s’anomenava “Ciutat de David” i el Primer Temple (que va fer edificar el seu fill Salomó), hi havia una rasa, amb la qual cosa es va haver de construir una mena de pont que unís les dues zones.
També es va descobrir un tresor amagat de 264 monedes d’or de l’època bizantina!

La ciutat vella de Jerusalem que havíem vist en d’altres articles era una barreja de cultures i “religions”, plena de vida i activitat, i que ens parlava sobretot de la vida de Jesús. En canvi, les aproximadament quatre hores que ens portarà conèixer la “Ciutat de David” ens transportaran als segles del Primer Temple, a èpoques que potser ens semblaran tan dures de viure com les pedres que ens les mostren.

Caminar pels túnels, sentir a les cames la fredor de les aigües del Gihon, contemplar les restes de palaus i habitatges, les explicacions del guia i l’audiovisual que ens projectaran quedaran a la nostra memòria com un d’aquells records que no s’obliden mai.

(Jerusalem des del cementiri jueu al Mont de les Oliveres) (Foto d’Héctor Rivas)

I fins aquí aquesta mini-sèrie dedicada a “Els llocs del rei David”. Per a nosaltres han estat uns articles plens d’aventures i descobertes de llocs que, en alguns casos, queden dins de la llista de “llocs bíblics de segona categoria”, però que són farcits de significat.

Hem “acompanyat” David (virtualment i molts segles més tard) des que era un adolescent, quan va matar a un gegant amb una fona, fins que va ser rei d’Israel. Sovint els dos punts de la seva vida més recordats, però hem vist el seu llarg viatge sobre el terreny i també vital entre aquests dos fets, amb un munt de circumstàncies viscudes, algunes ben dures, de les quals va aprendre i va madurar, convertint-se en un home d’èxit, segons el “criteri humà”. Pot ser ens hem pogut identificar amb David i les seves difícils experiències, la vida no és sempre fàcil... el viatge té alts i baixos i sovint ensopeguem i ens equivoquem.
Si aquesta també és o ha estat la teva experiència, et proposem fer com David: tingues una relació personal amb Déu, és el millor company de viatge.

D’aquí a dos mesos començarem una nova tanda d’articles a “Recorreguts per Israel”. Continuarem descobrint els llocs bíblics que, a centenars, conté aquella terra de l’Orient Mitjà.

Fins aleshores! Animeu-vos a fer comentaris!

REFERÈNCIES