Canà de Galilea: Ens hem equivocat de lloc?

Canà (que en hebreu vol dir “canya”) va ser el lloc on Jesús va fer el seu primer miracle, i potser el més conegut, convertint aigua en vi del bo a un casament (Joan 2:1-11).

A Canà va guarir el fill d’un funcionari reial que vivia a Cafarnaüm i havia vingut a veure Jesús (Joan 4:46-54).

De Canà era un dels apòstols, Natanael (Joan 21:2).

És curiós i maco que el primer miracle que Jesús va fer va ser per a una celebració, per una festa!!! Una festa on Ell hi era convidat. Sí, Jesús “anava de festa” :)

La nostra visió de Déu

Altre cop, aquesta escena trenca amb la visió que els homes sovint hem fet de Déu: algú que només castiga i prohibeix, que ens limita, o algú místic i llunyà… Aquí veuríem un Jesús alegre, que riu i fa broma, gaudeix amb els seus amics de la festa, de la companyia, del menjar i del beure.

Un Jesús pràctic, que resol un problema de “logística i subministrament” convertint aigua en vi perquè la celebració d’un casament fos l’esperada.

No és el que faria qualsevol de nosaltres? Gaudir de la festa, alegrar-nos de la celebració, ajudar en el que puguem a resoldre un problema logístic perquè els nuvis tinguin “el seu dia” com esperaven?

Novament, un Déu proper. Un Déu amb qui ens podem identificar.

Per tot això estem convençuts que aquest article us interessarà i Canà es farà digne d’una visita, algun dia,  “comme il faut”.
 

Kfar Kanna, la tradicional Canà de Galilea (Imatge de www.israelbibletours.ca)​

 

Però, on era Canà de Galilea? On hauríem d’anar per a trobar-la i què hi podem veure?

Tradicionalment, se l’ha identificat amb l’actual Kfar Kanna, a 8 km al nord est de Natzaret. Totes les “excursions” a Galilea passen per aquí, pel lloc de les “noces de Canà”. Malgrat tot, sovint la visita es fa de passada amb l’autocar i prou.

Per què? Doncs probablement perquè ningú està en condicions d’afirmar que aquesta sigui la localització de la ciutat on Jesús va “anar de noces”. De fet, actualment hi ha 5 candidates a tenir l’honor de ser-ho. Vegem-les:

QANA-AL-JALIL (en àrab: Canà de Galilea) 

Malgrat que sembli inversemblant, és una població situada a uns 13 km al sud-est de la ciutat fenícia Tir, a l’actual Líban!

És mencionada pel pelegrí del s. IV Eusebi, dient que hi havia dues ciutats anomenades Canà: una a Galilea i una altra a prop de Tir. 

Tot i que ell i altres escriptors medievals la identifiquen com a tal i que podria haver estat a la frontera entre Fenícia i Galilea, semblaria que Qana-al-Jalil quedaria massa lluny de Cafarnaüm i el llac de Tiberiades per a ser la de les “noces”; probablement seria la Canà assignada a la tribu d’Aser (Josuè 19:28). 

Malgrat tot, alguns cristians libanesos mantenen la seva autenticitat i és un lloc d’afluència de turistes en temps de pau.

AIN QANA (o Ain Kanah) (literalment: “la font de Qana”)

Situat uns 2 km al nord-oest de Natzaret, alguns dels primers pelegrins cristians parlaven d’una font (que encara avui en dia existeix) que associaven amb Canà de Galilea. No s’hi ha fet cap excavació arqueològica i actualment no hi ha cap evidència que pugui sostenir la “candidatura” d’Ain Qana.

KARM ER-RAS

Està situat una mica al nord de Kfar Kanna, és a dir, a poc més de 10 km al nord-est de Natzaret. Una excavació arqueològica ha posat al descobert alguns mikvaot (banys rituals jueus), elements de vaixella de pedra calcària, etc. 

Tot demostra que era una vila jueva al s. I, però, malgrat la insistència de la responsable de la investigació i la situació geogràfica, no hi ha prou arguments per a considerar-la una candidata ferma.

Com a detall que no té a veure amb Canà, però que us pot resultar interessant, dir que ben a prop de Karm Er-Ras hi ha la tomba de Simeó ben Gamaliel. 

Estem parlant del fill de Gamaliel (“el Vell”), el fariseu que va demanar al Sanedrí que deixés anar als apòstols a Fets 5:34-40, mestre de Pau (Fets 22:3) i descendent directe del rei David. 

Simeó va succeir el seu pare quan va morir (any 52 dC) i va arribar a ser president de la Cort Suprema. Va morir decapitat durant la Gran Revolta Jueva (anys 66-73 dC) que va acabar amb la destrucció del Temple de Jerusalem.

 

Tomba de Simeó Ben Gamaliel (Imatge de www.biblewalks.com)

KFAR KANNA

Lloc que sembla que coincideix amb el Kana que apareix a les Cartes d’Amarna, de fa uns 4.000 anys.

Com dèiem més amunt, aquest és el lloc cap a on actualment van les “peregrinacions” que volen veure l’autèntica Canà del Nou Testament i és, des del s. XVII, el lloc oficialment reconegut pel Vaticà. Aquí teniu els arguments que té al seu favor:

• Jesús va sortir del llac de Galilea (on feia la crida als primers deixebles) cap a Canà. Si de la lectura de Joan 1:43 i Joan 2:1 deduïm que va trigar un dia a arribar, Kfar Kanna és una bona candidata, donat que és a poc més de 8 hores caminant des de Cafarnaüm.
• Jerònim, pelegrí del s. IV, escriu que “sortint de Natzaret, de seguides vam veure Canà, on es va convertir l’aigua en vi.” I també “a bon pas vam recórrer Natzaret, Canà i Cafarnaüm…”. D’això podríem deduir que Canà havia de ser a prop de Natzaret i, a més, al camí d'aquí a Cafarnaüm… Kfar Kanna compleix els 2 requisits.
• Es troba a 6,6 km de les ruïnes de Sèforis, la qual cosa coincideix amb el relat d’un pelegrí anònim del s. VI. Ell mateix va escriure que, a les restes d’un santuari edificat pels cristians anteriors en memòria de Jesús i el primer miracle, encara hi quedaven dues de les 6 gerres d’aigua que van acabar plenes de vi.
• Sembla que al s. XVI els habitants de la vila, majoritàriament musulmans, encara conservaven la tradició que aquest era el lloc del ”primer miracle”.
• L’arqueologia ha demostrat que al s. I ja existia com a vila jueva.

Cal reconèixer que cap d’aquests arguments és concloent i no podem afirmar que “aquest sigui el lloc”.

Almenys de moment…

Malgrat tot, aquesta ciutat amb 1/3 de la seva població cristiana, mereix una parada en tota ruta per Galilea. Sortint de Natzaret, la carretera 754 ens hi portarà en pocs minuts.

Allà podrem visitar:

• L’església catòlica —franciscana— de les Noces de Canà. La van edificar al s. XIX, quan van aconseguir adquirir la propietat, sobre les ruïnes d’una església que els primers pelegrins van atribuir a l’emperador bizantí Constantí i la seva mare Helena. 

L’església catòlica de les Noces de Canà (Imatge de www.mediakron.bc.edu)

Una curiositat: és una mena de rèplica d’una església de Salzburg (Àustria), perquè el religiós que va aconseguir els diners per a construir-la era justament d’allà.

Es conserva una mena de gerra de pedra que afirmen que era una de les que es van utilitzar al miracle. A aquesta església hi venen sovint parelles que desitgen renovar el seu compromís de matrimoni.

• Al davant hi ha la St. Bartholomei Church, al lloc on es creu que hi havia la casa de l’apòstol Natanael (o Bartomeu). Fins i tot s’afirma que es guarden les seves restes a un ossari.
• Al costat trobarem l’església ortodoxa grega de St. Jordi, on una branca del cristianisme creu que és el lloc del miracle. Es guarden 2 gerres —també fetes de pedra— que afirmen que pertanyien al grup de les 6.

Una de les dues “gerres” de pedra a l’església ortodoxa grega de Kfar Kanna (Imatge de www.mikemasonbooks.com)
 

• Al poble hi ha una font on la tradició afirma que es van omplir les gerres amb aigua. 
• Finalment, els “detractors” de Kfar Kanna afirmen que el cristianisme oficial va situar aquí el lloc del miracle per una simple qüestió d'accessibilitat: la localitat queda a un lloc amb bones comunicacions terrestres i que no ha deixat d’estar habitat i urbanitzat durant els segles, fàcil de visitar pels pelegrins.

(Kfar Kanna, 1925. Imatge de www.razanmasri.com)

 

KHIRBET QANA

Localitzada a uns 18 km al nord de Natzaret, aquest lloc cada cop té més defensors a l’hora d'identificar-lo amb l’autèntica Canà de Galilea. Les raons? Aquestes:

• Es troba a uns 10 km de l’antiga Sèforis (podria aproximar-se al que relatava el pelegrí anònim del s. VI).
• Del s. IV aC al s. IV dC era una modesta però ben connectada vila jueva. S’han trobat diversos mikvaot, monedes de l’època macabea, diverses sinagogues, vaixelles de pedra, etc. Estava situada al bell mig de la ruta entre Tariquea (Madgala, al llac de Galilea) i Ptolemaida (Acco, a la costa Mediterrània). 
• La descoberta, a finals del s. XX, d’un sistema de 4 coves interconnectades que formaven un lloc de culte cristià, amb restes que van des de l’inici del període bizantí (principis del s. V) al final de l’època croada (principis del s. XIII). De moment només hi ha una part excavada, però ja s’ha trobat un altar i, al damunt… una mena de prestatge excavat a la roca amb 2 gerres trobades in situ i forats per a 4 més… En total hi va haver 6 gerres, les mateixes que a l’episodi del primer miracle de Jesús!
• El sistema de coves recorda al que hi ha a Betlem sota l’església de la Nativitat.
• A tocar d’aquí s’han trobat les restes del que podria haver estat un monestir.
• Un pelegrí de principis del s. XI va escriure que Canà estava a 10 km al nord de Natzaret.
• Un altre del s. XII parla que el “lloc del casament és una cova excavada a la roca, on cabrien uns 50 homes”.
• I un del s. XIII fins i tot menciona que “en aquest lloc hi havia les sis gerres i la sala on hi havia les taules.”

Cap d’aquests comentaris es refereix concretament a Khirbet Qana, però les coincidències que aquest lloc ofereix són moltes.

El problema és el difícil accés i la nul·la infraestructura que faciliti la visita; es tracta d’una mena de tel (turó) i no és fàcil trobar-hi el camí d’entrada.

Si hi aneu en cotxe, convé que sigui un “tot terreny”, a banda que els darrers metres els haureu de fer a peu pujant un pendent ple de cards i similars.

Ruïnes de Khirbet Qana (Imatge de www.biblewalks.com)

 

SÈFORIS

Malgrat que aquesta ciutat no apareix al títol, en fem menció donat que era una població important en aquell moment. 

Aquesta antiga ciutat judeo-romana no surt a la Bíblia; ningú en fa menció a cap dels llibres que la conformen. Per què?

Ens resulta sorprenent perquè era a prop de Natzaret i molt probablement Josep, el pare de Jesús, i ell mateix hi devien passar hores i dies treballant en les diverses construccions que s’hi duien a terme. Però el fet és que no hi surt, no se’n parla gens! Per aquest motiu només en donarem unes pinzellades.

Sèforis, també anomenada Diocesarea, va ser la capital de Galilea —i el seu “ornament”, segons Flavi Josep— durant uns anys del regnat d’Herodes Antipes (fill d’Herodes el Gran); concretament del 4 aC al 19 dC. En aquesta data va ser substituïda per Tiberias, al llac de Galilea.

La ciutat va ser fundada per un dels reis macabeus al s. II aC. Després d’haver-se aixecat contra el control inicial romà i, per delegació, d’Herodes el Gran, la ciutat va ser cremada i els seus habitants convertits en esclaus.

Posteriorment, Herodes Antipes va ordenar que fos reedificada com una ciutat romana (aquí és on Jesús i el seu pare Josep podrien haver-hi treballat) i, de fet, durant la Gran Revolta jueva del s. I es va mantenir fidel a Roma, rendint-se al seu exèrcit i evitant la seva destrucció…

Tot i així, l’any 363 dC va ser destruïda per un terratrèmol.

Després de la rebel·lió de Bar Kokhba (s. II dC) el destituït sanedrí —cos legislatiu i judicial del judaisme— es va traslladar a Sèforis durant uns anys.
 

(L’antiga Sèforis. Imatge de www.unsacerdoteentierrasanta.blogspot.com)

Les excavacions per a desenterrar Sèforis van començar l’any 1931 i en podem trobar els resultats al Zippori National Park, a tan sols 25 minuts en cotxe al nord de Natzaret.

El que veurem són les restes d’una ciutat força romanitzada però amb força presència de tradicions jueves i fins i tot edificis de les èpoques bizantina i croada (cristianes), un temple pagà, mosaics preciosos, un teatre, banys, sinagogues, esglésies (curiosament una dedicada a la mare de Maria, la mare de Jesús)…

Com veieu, la càrrega històrica, humana i espiritual d’aquesta part de Galilea és impressionant.

El paisatge, un cop més, ens és familiar i acollidor; en realitat, desprèn una mena de pau i serenor, conscient que no té res a demostrar perquè ja ho ha fet tot de tant que ha viscut.

Tan sols ens hem de deixar transportar pel temps enmig dels seus turons, dels seus camps i boscos mediterranis.

I, amb la Bíblia a la mà, imaginar-nos 2.000 anys enrere. Seguim a Galilea, “l’altra perla d’Israel”. Ens llegim el mes que ve!

Imatge principal: Britchi Mirela on Wikipedia