Fins aviat, Galilea!
Aquest és el darrer article de la minisèrie que hem dedicat a la regió on va viure Jesús pràcticament tota la seva vida.
Vam començar a la Vall de Jizreel on van tenir lloc un munt de fets relatats als llibres de l’Antic Testament. Hem passat per Natzaret, on hem descobert la possible casa familiar del Senyor, Josep i Maria. Vam ser també a Canà de Galilea, la principal candidata a ser el lloc del primer miracle.
I finalment vam arribar al Llac, al “centre d’operacions”. Les seves aigües tèbies i els pobles i ciutats que la voregen ens van transportar a la vida del s. I dC, a la societat que Jesús i els primers deixebles van conèixer als inicis del seu ministeri.
Ens queden 3 llocs per visitar que pensem que us poden resultar interessants.
Dos d’ells són ciutats on Jesús va estar invertint molt de temps explicant als seus habitants qui i com és Déu, com tenir una forma nova de relacionar-nos; més sana, més gratificant, més generosa posant l’altre davant d’un mateix i essent inclusiu. És a dir, d’acord a com Ell ho havia dissenyat... Però no li van fer cas malgrat les mostres de poder de Jesús. No van fer cap mena d'autoexamen, continuant amb la seva pròpia manera de viure i fer. Som-hi, doncs!
“AI DE TU, CORAZÍN!…”
(Mateu 11:20-24) (Lluc 10:13-14)
(La sinagoga de Corazín) (Imatge de www.allaboutarchaeology.org)
Corazín, juntament amb Betsaida i Cafarnaüm, era una de les tres viles que conformaven el “triangle evangèlic” dels llocs on Jesús majoritàriament va caminar, ensenyar i va fer miracles durant el seu ministeri terrenal.
Els dos passatges que figuren a l’encapçalament són els únics que mencionen Corazín a tota la Bíblia.
Les ruïnes de la ciutat s’han trobat a prop de Cafarnaüm, cap a l’interior. Allà podrem veure restes d’edificis destinats a l’agricultura (premses d’oli, per exemple), de zones residencials, el que seria la “plaça del poble” i, evidentment, la sinagoga. D’aquest darrer, el que es veu actualment és de l’època bizantina (s. IV) i ja s’ha descobert el que hi ha a sota: l’original del s. I, és a dir, la sinagoga de l’època de Jesús.
A més, podrem veure l’anomenat “seient (o càtedra) de Moisès”, una mena de butaca de pedra perfectament conservat on el rabí seia mentre ensenyava. És del s. I i ens fa recordar aquells versets a Mateu 23:1-3. De seguida ens passa pel cap la pregunta: va seure Jesús algun cop en aquest seient de pedra?
Sabem que ell, en la seva qualitat de rabí, ensenyava a les sinagogues tal com era costum, a més de fer-ho mentre caminava d’un lloc a un altre, relacionant-se i divertint-se amb els seus companys i amics. Amb el seu exemple, mostrava una manera de viure plena.
(El “seient de Moisès”, Corazín) (Imatge de www.allaboutarchaeology.org)
“AI DE TU, BETSAIDA!…”
(Mateu 11:20-24) (Lluc 10:13-14)
El nom ve de la unió de beit (casa) i tzed (vol dir tant pescar com caçar): beit-tzaida (casa de pescadors, en aquest cas).
L'escriptor romà del primer segle, Plini el Vell, va dir de Betsaida que era "una de les quatre belles ciutats del mar de Galilea". Segons Flavi Josep, el tetrarca Herodes Filipo II (fill petit d’Herodes I el Gran i casat amb la “famosa” Salomé) li va concedir el títol de ciutat, li va afegir el nom de Julias en honor de la filla de l’emperador romà August, i la va convertir en la capital del seu territori. Tanmateix, com Cafarnaüm i Corazín, finalment també va ser abandonada i oblidada durant molts segles.
Jesús va criticar aquest poble de pescadors galileu per la falta de fe dels seus habitants. Per contra, almenys tres dels seus fills natius —Pere, Andreu i Felip— van respondre a la seva crida i van deixar-ho tot per seguir-lo. Segons escrits del s. V, els germans i apòstols Jaume i Joan —fills de Zebedeu— també provenien d’aquí.
Betsaida apareix també a Marc 6:45, cap a on marxa amb els deixebles tot just després de la primera multiplicació dels pans i els peixos; a Marc 8:22-26, on guareix un cec; i a Lluc 9:10-17, on té lloc la primera multiplicació… Un moment, no hem dit que després d’aquell miracle Jesús va travessar el Llac en “direcció a Betsaida”? No eren ja allà? O és que potser hi havia dues viles amb el mateix nom, una a cada banda?
No ho sabem, de moment, però no seria estrany que a una zona dedicada fonamentalment a la pesca hi hagués dos pobles als quals se’ls hagués donat el nom de “casa de pescadors”.
Aquesta és la qüestió: on era Betsaida… o les “Betsaides”? Doncs no està gens clar. Historiadors i arqueòlegs miren de decidir entre dues zones —El-Araj i Et Tell— on s’han trobat restes que al s. I hi havia unes poblacions jueves.
(Captura de Maps.me del nord del Llac de Galilea. Per a situar-nos: el marcador blau correspon a Et Tel i el vermell a El-Araj, tocant a la desembocadura del riu Jordà. A l’esquerra —marcador taronja— hi ha Corazín i un dels 2 verds és Cafarnaüm)
La primera candidata és a El-Araj, molt a prop d’on el riu Jordà entra al mar de Galilea. Aquest és el que la fa més probablement la Betsaida bíblica, segons els qui la defensen. El lloc podria ser ben bé el descrit a Joan 6:10 i Marc 6:31: despoblat als seus voltants i amb herba abundant, donat que els camps no estaven destinats a l’agricultura, sinó més aviat a pastures pels animals. A més, a les excavacions s’ha trobat el següent:
- Un bany romà que demostraria que allà hi va haver, en algun moment, una polis (ciutat romana).
- Una església bizantina, anomenada l’Església dels Apòstols, sobre les restes d’una casa jueva. Es creu que aquesta va ser la llar dels germans i apòstols Pere i Andreu… Els bizantins del s. IV edificaven les seves esglésies sobre el que creien que eren llocs bíblics emblemàtics, i val la pena dir que aparentment la van “encertar” més cops que els croats, que van mirar de fer el mateix però 700 anys més tard.
- El 2022 es va descobrir un mosaic del s. V on hi ha una inscripció que parla de “Pere, cap dels apòstols”.
(Excavacions a El-Araj) (Imatge de www.biblearchaeologyreport.com)
En segon lloc, hi ha Et Tell, a 2 km de la costa nord-est del llac. La ubicació d'Et-Tell presenta un problema: com podria un poble de pescadors estar tan lluny de l'aigua? La raó que s’ofereix és que el terreny i el nivell del Llac haurien canviat des de l'època de Jesús.
Un suggeriment seria que un terratrèmol hauria aixecat Et-Tell i el mar de Galilea s'hauria reduït en grandària; de fet ja s’ha pogut comprovar com al s. I el nivell de l’aigua era molt més alt que en l’actualitat. A més, a l’època de Crist sembla que el riu Jordà formava una llacuna poc profunda abans d'arribar al llac, per la qual cosa una petita part de Betsaida estava a la riba oest del riu.
Al jaciment Et-Tell s’han trobat estris de pesca (hams, ploms, eines per a reparar les xarxes, etc.), la qual cosa demostraria que era una vila de pescadors. A banda de si era o no Betsaida, a les excavacions s’han trobat un restes d’habitatges de les edats del Bronze i del Ferro sota un poble hel·lenístic-romà.
Els experts creuen que aquesta ciutat va ser l'antiga capital del regne de Geshur, fortificada amb una muralla massiva i una porta monumental, que s’ha trobat recentment. El rei David es va casar amb la filla del rei Talmai de Geshur. Ella va ser la mare d’Absalom, que va fugir a Geshur després de la mort del seu germà Amnon - qui havia violat la seva germana -, i hi va romandre tres anys.
(Entrada a l’antiga Geshur on es pot veure una estela amb el seu déu toro-lluna) (Imatge de www.biblearchaeologyreport.com)
D’entre les dues (Et Tell i El-Araj) sembla que darrerament els experts comencen a decantar-se cap a la segona, però encara queda molta feina per fer i paciència per desenvolupar! Mentrestant, podem gaudir dels dos jaciments i esperar nous descobriments.
EL MONESTIR DE KURSI
Les ruïnes d’aquest monestir bizantí del s. V —destruït pels perses al s. VII— les trobarem si continuem vorejant el llac per la carretera 92 que deixa a l’esquerra els Alts del Golan.
Per què visitem aquest lloc? Sembla que aquí va passar el miracle relatat a Marc 5:1-20, aquell en el qual Jesús va alliberar un home de ser posseït per uns esperits malignes, aquests van demanar entrar en un ramat de porcs que, posteriorment, es va llençar al Llac.
Què hi trobarem? Doncs les restes del monestir que comentàvem i, a tan sols cinc minuts a peu, la cova on suposadament vivia l’endimoniat. Actualment hi ha una capella que ho recorda.
(Restes de la capella a Kursi) (Imatge de www.dannythedigger.com)
La troballa del monestir i la capella va ser fortuïta l’any 1967, tot just després de la guerra dels Sis Dies, en la que Israel va conquerir (o reconquerir, segons com es miri), els Alts del Golan. Unes excavadores que treballaven per a construir precisament la carretera 92 i un resident d’un kibbutz proper es va adonar que estaven movent restes antigues. Immediatament, els arqueòlegs es van posar en marxa i Kursi va tornar a la llum. Com a curiositat, cal dir que el cap de l’equip va ser un exmonjo grec que llavors treballava per l’estat d’Israel com a arqueòleg: un monjo grec descobrint un monestir que els seus avantpassats (els bizantins eren grecs) van construir 1.500 anys abans.
Però, és segur que aquest és el lloc del miracle? No. A més, Marc, Mateu i Lluc també el mencionen, però amb diferències:
- Mateu 8:28-34 parla de dos endimoniats i ho situa al “territori dels gadarencs”.
- Marc 5:1-20 diu que era un de sol i al “territori dels gerasencs”.
- Lluc 8:26-39 n’esmenta un i també al “territori dels gerasencs”.
Els textos ens donen dues possibilitats: territori de Gàdara o de Gerasa. Totes dues ciutats han estat localitzades i, malgrat que els evangelistes parlen del “territori de”, cap d’elles sembla que sigui prou a prop d’on hi ha el monestir…
En fi, haurem d’esperar que nous descobriments ens aclareixin el dubte.
(Restes del monestir de Kursi) (Imatge de Wikipedia.org)
Mentre anem reflexionant, poc a poc deixem enrere Galilea. Pensem en tot el que hem vist i en el que Jesús va ensenyar en aquestes contrades, en els miracles i mostres de poder que els habitants de la zona van poder veure. Com també en les diferents reaccions que van tenir, evidenciant novament la llibertat que Déu ens ha atorgat a l’hora de seguir o no la manera de viure que ens mostra.
La tornada serà llarga cap al lloc de sortida d’aquest petit viatge,... tenim temps.
Si anem a Tel Aviv, el millor serà anar a Tiberíades i seguir la carretera 77. Si anem a Jerusalem, podem seguir la 90 fins a Jericó i d’allà la 1 fins a la 'Ciutat Santa'.
Fins aquí aquesta sèrie d’articles sobre Galilea, 'l’altra perla d’Israel'.
Gràcies per llegir-nos!
Fonts:
Comentaris