La Via Dolorosa (Via Crucis)

(Mateu 27:1-2; Marc 15:1; Lluc 23:1; Joan 18:28-29)

Al darrer article parlàvem del lloc on van portar Jesús un cop el van arrestar: la casa del Gran Sacerdot, la casa de Caifàs. Tal com relaten els evangelis, un cop va acabar el fals judici el mateix grup de jueus el va dur, la matinada abans de la Pasqua, al pretori. Aquest edifici era el centre del govern romà a la regió. Allà l’esperava Ponç Pilat que feia uns 7 anys que era el prefecte romà de Judea. Ell era l’únic que podia aplicar la pena de mort a un acusat...  

Un camí de dolor i humiliació

Han passat tantes coses al llarg dels anys tenint com a escenari aquests carrers de Jerusalem, que no podem pretendre veure el que va veure Jesús en el seu camí de patiment. Tot i això, sí que som conscients que  en aquell indret del món, sota el vast Imperi Romà del s. I dC, algú, i no un algú qualsevol, sinó el mateix Fill de Déu, va estar caminant cap a la seva mort ben conscient del que l’esperava: una mort horriblement dolorosa i humiliant.

Dolor i humiliació (Marc 15:16-31) que s’afegien als suportats des del mateix moment de la traïció d’un dels seus “amics” més propers. En realitat no. Com vam veure en el primer article sobre Getsemaní, el seu patiment va començar abans, perquè sabia perfectament el que l’esperava.

En el recorregut, malgrat no saber si és exactament el que Jesús va seguir, recordes tots els fets relatats a la Bíblia en el periple d’anar des de la casa del gran sacerdot, on va estar pres, fins al lloc de la seva execució. I no deixes de pensar en PER QUÈ va fer allò, per què ho va suportar (ja que en fer-se com un home, patia igual que un home, per això ens entén quan li expliquem pel que passem nosaltres, no és un déu que ens mira des del seu tro en els núvols) i t’emociones reconeixent que sols ho va fer per com ens estima a tots, als que estaven allà i a tots els que hem passat per aquest món al llarg del temps. Comencem, doncs, el nostre camí pels carrers de Jerusalem i de reconeixement de l’amor de Jesús. (Joan 19:17).

Ens trobem davant del camí que la tradició diu que va seguir Jesús des que Ponç Pilat el va condemnar a mort, fins que va ser crucificat al Gòlgota. Tot i que ja des de l’època bizantina hi ha hagut processons que han volgut seguir-lo amb variacions, l’itinerari autèntic es desconeix. 

El recorregut actual —establert al s. XVIII— es divideix en 14 “estacions” o parades que representen fets ocorreguts durant el Via Crucis de Jesús, dels quals només 2 apareixen als evangelis, mentre que la resta són tradicions. 

Els frares franciscans, des del s. XIII, organitzen cada divendres a la tarda una processó a través de la Ciutat Vella que comença a la Porta dels Lleons (entrada per la muralla oriental) i acaba a l’Església del Sant Sepulcre. Pels carrerons actuals són uns 900 metres de recorregut, majoritàriament pel barri musulmà, on cada “estació” està clarament identificada per una gran placa de metall instal·lada recentment per l’Ajuntament de Jerusalem i d’altres senyals més antics.

Malgrat la manca de proves d’autenticitat, malgrat que el paviment actual sigui fonamentalment de mitjans del s. XX (i fins tot del s. XXI), malgrat ser al barri musulmà i tot el que això implica, malgrat els comerços a banda i banda en alguns trams, malgrat els turistes (com nosaltres!)... Malgrat tot això i més, un no pot evitar que alguna cosa l’empenyi a caminar, a avançar cap al final de la Via Dolorosa. Si tenim els ulls i el cor ben oberts i anem sense pressa, gaudint de cada detall, el camí no es farà curt de tan intens com és. 

 

Anirem seguint aquest traçat parant-nos a descobrir els llocs més emblemàtics que ens trobarem, alguns dels quals se situen fora de l’àmbit de la Via, però que són molt interessants. Abans de res, convé donar un cop d’ull al següent mapa, on es localitzen les 14 estacions i què representa cada una:

imatge de www.planetware.com

 

Inici de la ruta

Comencem… Som a la Porta dels Lleons. Aquesta porta és l’entrada a la Ciutat Vella venint de la Muntanya de les Oliveres, Getsemaní, Vall del Cedró, etc. N’hi ha una altra també a la mateixa muralla oriental, però està tancada des del 1541… es tracta de la Porta Daurada. Tenim planejat fer un article sobre les portes de Jerusalem, per tant, només apuntar aquí que la dels Lleons va ser construïda al s. XVI pels turcs al lloc on es creu hi havia l’antiga Porta de les Ovelles (Nehemies 3:1-2; Joan 5:2). 

Un cop passada la porta, a uns 50 metres, ens trobarem a la dreta una porta amb un rètol que diu “Nativitat de la Verge Maria-Piscina de Bethesda”. L’original és en francès perquè es tracta d’una església catòlica regentada per un orde francès. Doncs bé, la propietat inclou un dels llocs que reclamen ser on va néixer la mare de Jesús i el que ja se sap segur que va ser la “piscina de Bethesda”. Un altre cop Joan 5 “...vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata...”(=Bethesda).

S’hi pot entrar a veure les restes de les edificacions bizantines i croades, i petites parts del que va ser la piscina, actualment molt per sota del nivell del sòl. Aquest lloc per si sol mereix un article, que farem més endavant.

Si seguim caminant una mica més per la Via passarem sota un arc anomenat de l’Ecce Homo (“heus aquí l’home”). Aquesta és la frase —en llatí— que Pilat va pronunciar quan va treure Jesús fora, “amb la corona d’espines i el mantell de porpra”, per a presentar-lo com a innocent als jueus (Joan 19:5).

Fins ara es creia que l’arc formava part del pretori i que va ser aquí on van tenir lloc els fets, però ara hi ha arqueòlegs que consideren que va ser edificat per l’emperador Adrià (s. II dC) com un arc triomfal (part d’un gran complex d’edificis), al marc de la construcció d’Aelia Capitolina.

Aquest va ser el nom que Roma va donar a la “nova Jerusalem”, en honor del segon nom de l’emperador (Aeli) després de la destrucció conseqüència del fracàs de la revolta jueva de Bar Kojba (any 135 dC). Arran d’això, els jueus en van ser expulsats i se’ls va prohibir l’entrada a la ciutat.

Primera i segona estacions

Poc més endavant, a esquerra i dreta, trobarem les dues primeres estacions de la Via. De la primera només podrem veure’n la placa, perquè avui en dia el lloc l’ocupa una escola musulmana per a nens. Diuen que, des de les seves finestres, les vistes del Mont del Temple o l’Esplanada de les Mesquites són impressionants.

Quant a la Segona Estació, la trobarem tot just al davant i es tracta del Santuari de la Flagel·lació i la Condemnació, amb dues capelles, una per a cada concepte, que es poden visitar. 

És en tota aquesta zona on es creu que hi havia el pretori, on hi havia la guarnició de soldats romans que controlaven la ciutat al s. I dC. L’edifici s’anomenava Fortalesa Antònia i va ser construïda per Herodes el Gran a partir d’una torre prèvia edificada pels reis Asmoneus (els “macabeus”).

L’objecte de la primera torre era, segons Flavi Josep, guardar les vestimentes del Gran Sacerdot. En canvi, Herodes la va ampliar per tal d’allotjar-hi soldats que controlessin el Temple. El nom li va ser donat en honor de l’amic i protector del rei, el cònsol romà Marc Antoni. 

Flavi Josep assegura que la fortalesa era a la banda nord del Temple, que és justament on som ara, tot i que a hores d’ara no s’han trobat restes concloents.

El fet que la guarnició romana tingués aquí l’aquarterament donaria força a la idea que Ponç Pilat va interrogar i condemnar Jesús en aquesta zona; tot i que hi ha opinions en el sentit que el romà s’allotjaria en un lloc més “confortable” durant les seves estades a Jerusalem (ell vivia habitualment a Cesarea Marítima). La seva proposta és que el romà s’allotjaria al Palau d’Herodes (podria haver-lo utilitzat com a pretori o residència), les restes del qual s’han trobat ben a prop de la Porta de Jaffa i es poden visitar.

Si això fos cert, el Via Crucis podria haver estat aquest:

Imatge de www.waynestiles.com

Aquesta teoria vindria reforçada pels escrits de dos personatges de l’època: Flavi Josefo, l’historiador, que afirma que “el governador residia al palau d’Herodes el Gran”, i Filó d’Alexandria, filòsof jueu, que va escriure que “Pilat s’estava al palau”.

Malgrat tot, en aquest article analitzarem la Via tradicional. El motiu? Està ple de llocs interessants i amb contingut des del punt de vista històric. Les reflexions a nivell espiritual les podem fer tant seguint un recorregut com l’altre.

Foto de Noemí Mas

Tercera i quarta estacions

Continuem caminant, trepitjant les llambordes col·locades a mitjans del s. XX, fins al carrer al-Waad i ens trobarem les estacions tercera i quarta davant de l’Hospici Austríac. Aquest gran edifici és l’hostal més antic de la Ciutat Vella i un lloc fantàstic que val la pena descobrir. És en aquesta cantonada on la tradició diu que Jesús va caure per primer cop mentre carregava la creu i on es va trobar amb Maria, la seva mare. Com a detall, podem dir que al mateix lloc hi ha sempre una parella de policies israelians que s’estan damunt d’unes pedres planes que són del s. I dC. El paviment és l’original del Jerusalem de l’època de Jesús!!!

Aquest tram és perfecte per a obrir els ulls i deixar-nos sorprendre per aquesta ciutat plena de contrastos...

Foto arxiu de Daniel Miragall. Autor desconegut. Lliure de drets

Cinquena estació

Poc més endavant veurem la cinquena estació. Aquesta representa un dels dos únics fets que apareixen als evangelis: Simó de Cirene és obligat, suposadament aquí, a carregar la creu de Jesús (Lluc 23:26). A la paret de l’església que ho commemora es va deixar al descobert una pedra enfonsada per una mà de Jesús quan suposadament s’hi va arrepenjar en veure que la resta del trajecte era de pujada.

Sobre aquest Simó se’n sap poca cosa. Però el fet que Marc, al seu evangeli adreçat als cristians de Roma, mencioni el nom de dos fills seus (15:21) pot significar que van arribar a ser coneguts per aquella comunitat. Pau també fa menció d’un tal Rufus i, en aquest cas, de la seva mare, a Romans 16:13. 

Sisena i setena estacions

Pujarem per l’estret carrer —cobert gairebé tot ell— que passa per la sisena estació i acaba a la setena. Per aquí probablement se sortia de la ciutat travessant la segona muralla de Jerusalem, que sembla que va construir Herodes el Gran per tal d’encabir el seu creixement cap al nord. Aquí sortim del barri musulmà i entrem al cristià. Hi ha un detall que ens ajudarà a identificar el canvi de zona: les portes dels comerços passen del verd dels musulmans al blau o gris dels cristians.

Vuitena estació

Una mica més endavant trobarem la vuitena estació, la segona que representa un fet relatat als evangelis: Jesús es dirigeix a les dones que feien mostres de dol mentre el seguien (Lluc 23:27-31), profetitzant segurament la destrucció que estava a punt d’arribar amb la Primera Gran Revolta Jueva de l’any 66. Aquesta estació es troba enmig d’una paret de pedra molt antiga. Les marques són a la mateixa paret i a terra, i una d’elles està gravada a una pedra rodona… es tracta d’un tros de columna romana “reutilitzada” fa segles, com d’altres, per a construir el mur.

Ara tornarem una mica enrere, cap al límit amb la zona musulmana per a trobar les següents estacions. La suposada Via original es va haver d’adaptar a les “noves” construccions al llarg dels segles. Aquí l’ambient és gairebé el d’un autèntic zoco, amb alguns comerços realment increïbles, i un perd fàcilment la idea que està seguint la Via Dolorosa. El carrer que ara seguirem va ser l’artèria principal de la “Aelia Capitolina” romana: l’anomenat Cardo.

Foto arxiu de Daniel Miragall. Autor desconegut.

Al cap de pocs minuts trobarem, a mà dreta, un comerç de sucs de fruita. N’hi ha molts a Jerusalem, te’ls fan al moment i són deliciosos, genials per hidratar-se i continuar. Si girem pel carrer a la dreta cap a les estacions següents, veurem una senzilla porta de color blau/gris (era una botiga)... sembla que a la rebotiga hi ha l’entrada a la “primera Església del Sant Sepulcre”, del s. IV, construïda per l’Emperador Constantí. 

Novena estació

Si seguim per aquí, escales amunt, tornarem a entrar al barri cristià, molt més tranquil que el musulmà, i aviat tindrem a la vista detalls de l’edifici que marca el final de la Via. Passarem per la novena estació i per “l’església copta ortodoxa de Santa Reina Helena”, dedicada a la mare de Constantí que, suposadament, va contribuir a “redescobrir” i localitzar molts llocs bíblics que, encara avui, es mantenen com a certs. 

El més habitual seria tornar una mica enrere per a seguir la Via tradicional, però hi ha una alternativa que passa per uns llocs increïblement senzills i descuidats, però amb un encant enorme, com ara una capella de l’església Cristiana Etíop, que cal travessar per arribar a la nostra destinació.

El final de la Via Dolorosa no és un altre que la Basílica del Sant Sepulcre. Aquí hi ha la resta de les 14 estacions. Es creu que aquí van treure la roba a Jesús, el van crucificar, va morir, va ser abaixat de la creu i va ser sepultat a l’anomenat Sant Sepulcre.

Però de tot això en parlarem al proper article...