La mirada d’un infant

Aquest matí passejant en família pels carrers del centre de Manresa, el meu fill de 3 anys m’ha fet una d’aquelles preguntes que fan els infants als adults. Sí sí, d’aquelles preguntes que com a adult no saps com gestionar, perquè a més, és una d’aquelles preguntes que et fa sobre algú desconegut i aquest algú està allà mateix de cos present.

Gestionar la pregunta d’un nen de tres anys o la situació?

I, per tant, el que et passa com a adult és que més que no saber com gestionar la pregunta és no saber com gestionar la situació. No sé si alguna vegada t’ha passat. A mi més vegades de les que m’agradaria. I el pitjor de tot és que és com un videojoc, a mesura que vas passant de nivell, la dificultat incrementa.

La situació és la següent: anem passejant per un dels laterals del famós passeig de Manresa i justament davant d’un supermercat sempre hi ha una persona asseguda a terra demanant diners. Una situació que personalment sempre he viscut amb total “normalitat” fins que, aquest matí, el meu fill de 3 anys s’ha parat davant d’aquesta persona i m’ha preguntat:

• Papa, què hi fa aquesta dona aquí a terra?

En aquell moment, suposo que a nivell intern en el cervell passen moltes coses, però la reacció immediata del meu cos ha estat tibar del nen, caminar més ràpid i, al cap d’uns segons, respirar quan t’adones que fa estona que no ho fas. Ara bé, després d’aquesta reacció instintiva, per sort, ha sortit la racional i la meva resposta ha estat:

• A aquesta noia no sabem què li ha passat perquè estigui aquí. Però el que està fent és demanar diners per, suposo, poder comprar menjar.

Ho sé, una resposta segurament de manual que ha intentat ser el més objectiva possible per sortir del pas. Tot i això, la situació no m’ha deixat indiferent. Una realitat que per molts de nosaltres passa molts cops desapercebuda, a ulls d’un infant no ho fa. I aquí és on m’ha envaït una pregunta: és amb aquests ulls que Jesús mirava el món?

La mirada de Jesús

La primera imatge que m’ha vingut a la ment ha estat un dels moments en què Jesús es va trobar amb una noia al costat d’un pou. És la història de la dona samaritana (Joan 4:1-42). Sé que la situació no és ni de bon tros la mateixa, però aquesta història té un tresor que em fascina. En aquesta escena hi ha una conversa molt interessant entre Jesús i una noia, però també es pot percebre la mirada de Jesús. Com Jesús entenia el món i, sobretot, com mirava a les persones.

Si tens l’oportunitat, et recomano que, com jo he fet, puguis llegir aquesta història. Mentre ho feia, m’imaginava quina conversa hagués tingut Jesús amb la dona que ens hem trobat aquest matí pels carrers de Manresa. Segurament s’hauria parat davant d’ella, com ha fet el meu fill, i, amb la mateixa naturalitat amb la que el meu fill m’ha fet aquella pregunta, Jesús s’hagués dirigit a ella.

Per la majoria de nosaltres hi ha moltes persones que passen desapercebudes al nostre voltant, però no passa igual amb Jesús. Llegint sobre cada conversa que Jesús tenia, sobre cada acostament que Jesús tenia amb les persones, veig que per ell poques persones passen desapercebudes.

De quina manera canviaria el nostre entorn si tinguéssim la mateixa mirada de Jesús cap a les persones?