L’angoixa del Nadal

Aquesta setmana llegia un article on el subtítol deia “Nadal genera angoixa i estrès” i continuava amb “com afrontar les festes si ens fan patir”. I és cert que en alguna ocasió jo personalment he sentit estrès per aquestes dates. Qui no n’ha sentit mai?

El pessebre a casa

La setmana passada, mentre muntàvem el pessebre a casa, els meus fills es barallaven per veure qui tenia, segons ells, el privilegi de col·locar la figura de Jesús dins l’estable. I jo els deia: què més dona qui el posi?

I ells van respondre:

– Doncs sí que dona, perquè és el més important papa. Perquè li farem una festa pel seu aniversari, oi?

Hem perdut el nord?

Crec, sincerament, que hem perdut el nord. Se’ns ha anat molt l’olla. I no cal gratar gaire per veure que tot el ‘xiringuito’ que s’ha muntat al voltant del Nadal és més fals que un bitllet d’un euro. Carrers plens de llums de colors. No per decorar per una gran festa de celebració d’aniversari, sinó per convidar a la gent a la gran festa del consumisme. 

Gent fent mans i mànigues per arribar a final de mes i veient-se en l’obligació de fer grans despeses en regals. Grans cues a les botigues per aconseguir les joguines més desitjades. Baralles de gent perquè un s’ha endut el carro ple de joguines en oferta (vist amb els meus propis ulls en un supermercat d’origen alemany).  

I podríem anar afegint coses a la gran llista d’activitats en la qual ens veiem abocats durant aquestes dates. I sense anar gaire més lluny, un cop ha passat Reis, aquella sensació de buidor que queda de tot plegat. Qui no ha de sentir angoixa i estrès amb això?

Què és el Nadal?

“Perquè li farem una festa pel seu aniversari, oi?”. Crec que no hi ha frase que millor resumeixi què és realment el Nadal. I, de fet, el mateix diccionari així ho defineix: Solemnitat que hom celebra el 25 de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.

Com diuen els meus fills, Nadal és l’aniversari de Jesús. Res més. Així de fàcil. Així de senzill. La resta és un muntatge per moure el motor econòmic. Nadal no és la Mariah Carey amb la seva inesgotable “nadala” (que de nadala no en té res més que els cascavells de fons sonant). O la cançó sobre un senyor que ve a la ciutat vestit de vermell i amb barba i que t’observa mentre dorms i sap tot el que fas, tot apuntant-ho en una llista (personalment, més d’un cop he estat temptat d’anar als Mossos tot sentint-me amenaçat per aquest suposat assetjador).

Nadal és l’aniversari de Jesús. No sé com celebres tu els aniversaris de les persones més properes. Però jo personalment els visc amb molta il·lusió. Sobretot quan ho prepares tot per dedicar un àpat i una festa a aquella persona tan estimada. 

Una festa per celebrar que tenim el privilegi i el regal de tenir aquella persona al costat. I sí, molts cops fem regals físics com a mostra d’estima a aquella persona, però també hi ha altres mostres d’estima com una abraçada, algunes paraules d’afirmació, passar temps de qualitat junts o, fins i tot, preparar un àpat dedicat com un acte de servei. No és així com se celebren els aniversaris de persones properes i estimades?

És Jesús una persona propera i estimada per a tu?