Un déu a imatge i semblança nostra

Cadascú de nosaltres tenim un déu a imatge i semblança nostra. Un déu que segur  que compleix els nostres desitjos més profunds. Que ens ajuda a assolir els nostres reptes. Que si algú mereix justícia, segons el nostre criteri, segur que tard o d’hora aquesta persona tindrà el que es mereix. Beneït Karma.

Un déu que m’he fet jo mateix

Potser he estat massa categòric, però almenys jo en tinc un, de déu així. Tu no? Doncs no saps el què et perds! Perquè el meu déu sap perfectament què necessito i, a més, és molt comprensiu amb tot allò que faig. És un déu fet a mida, a allò que realment necessito. Sí, ho sé, faig molta enveja!

És un déu que m’he fet jo mateix, com el que molts de nosaltres ens construïm per, segurament, sanejar les nostres “consciències cristianes”. És un déu que sembla molt pràctic, però que no té res de veritable, perquè és fals. És un engany.

És un déu creat segons el nostre criteri i, més enllà del que pugui semblar a primera vista, porta més frustració que èxit. Més estancament que creixement. Més buidor que plenitud.

“I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.”

L’home i la dona a imatge i semblança de Déu

I què hi ha d’aquest altre Déu que diu que és ell qui ens ha creat a imatge seva? El Déu que no cal alimentar o canviar segons la meva realitat personal. El Déu que no divergeix segons la persona ni el moment, sinó que és el mateix per cada persona. Què se n’ha fet d’aquest Déu?

Hem agafat el text del Gènesi, on diu que Déu ens va crear a imatge i semblança seva, per donar-li la volta i crear un déu a imatge i semblança nostra.

Últimament, per no dir els darrers mesos, he estat dedicant molts esforços a alimentar el meu déu personal. Fins i tot li pregava! I semblava que m’escoltés i tot! Fins que fa cosa d’un parell de setmanes vaig retrobar-me amb un vell i conegut llibre, que és universalment conegut com a Bíblia. Ei! Sense jutjar eh! Que com diria un altre vell amic “qui estigui lliure de pecat...”

Però sí, vaig reprendre llegir la Paraula i vaig començar per allò que sempre m’ha obsessionat més. Perquè si hi ha alguna cosa que m’obsessiona en aquesta vida, a part de menjar una bona pizza o tenir-ho tot ben endreçadet i polit, és conèixer a Jesús.

Una mirada humana de Jesús

Al retrobar-me amb Jesús a través del text bíblic, hi vaig veure, i hi veig, una persona amb una claredat, fermesa i amb una imatge clara i real de Déu. Alguns pensareu “no li era tan difícil sent fill del Pare”, però no vull entrar en termes teològics. Volia fer, i segueixo volent fer, una mirada humana de Jesús, una mirada sense doctrina ni teologia, una mirada com la d’un infant.

Quan faig l’esforç de fer aquesta mirada, hi puc veure molts matisos d’aquest Jesús que d’altra manera no veuria. Puc veure un Jesús sensible a les necessitats de cada persona, siguin físiques, emocionals o espirituals. Un Jesús capaç d’entendre les prioritats essencials de la vida sense fer cas al desig de la nostra societat de voler tenir i posseir coses.

Un Jesús que acompanyava les persones, però que també coneixia molt bé els límits i fins on arribava la seva responsabilitat. Un Jesús amb qui puc veure genuïnament la persona que Déu té en ment que sigui i, per tant, entendre el text “creat a imatge i semblança de Déu”. És a dir, entendre quin és el caràcter, la visió i el propòsit de vida de Déu per cadascú de nosaltres.

Jo decideixo ser com Jesús

No és fer les coses i després buscar un encaix en: això Déu ho entendrà perquè clar és ajudar a la gent. Potser, i dic potser perquè és el que entenc jo personalment, és més una qüestió de veure cada situació i fer una mirada a aquest Jesús genuí i preguntar: “jo sóc imatge de Déu, i com a tal, què faries aquí?” 

Tot per no veure’ns actuar per inèrcia i després justificar-nos.

Déu m’ha fet a imatge i semblança seva. Jo he fet un déu a imatge i semblança meva que, malgrat no haver-me quedat tan malament, no serveix per res més que per enganyar-me a mi mateix. Jesús és el clar reflex de la imatge del Déu a qui realment val la pena dedicar-hi la vida. Jo decideixo ser com Jesús.

Amb tot això, et pots preguntar, i quin impacte té en el meu dia a dia?

Igual que jo em pregunto, i quin impacte té en el teu?

Imatge: Freepik