Un passeig per Jerusalem: impressions a peu de carrer

Al final de les nostres vacances, hem gaudit d'un regal especial: anar amb la família a Israel.

Explorant la història de Jerusalem

Ja que no era la primera vegada i coneixíem la història i els racons, ho vam organitzar pel nostre compte i, sobretot, el que més ens motivava era poder fer viure la història bíblica als nostres fills.

Així, vam agafar un petit apartament en una de les zones més vives de la Jerusalem actual, a dotze minuts caminant de la Porta de Jaffa.

A primera hora, ens vam dirigir a bon ritme fins el Mur de les Lamentacions, on hi ha l'entrada del Western Wall Heritage Foundation.

Visita a l'Església del Sant Sepulcre

De cop i volta, ens vam submergir en la història baixant als murs de l'època de Jesús, escoltant tot el procés a través de les explicacions d'un guia molt apassionat pel que aquelles muralles representen per a la història d'Israel.

Un cop fora, a mig matí, vam anar a l'església del Sant Sepulcre, on ens va impactar la devoció dels pelegrins abraçant-se a la làpida de marbre negre.

L'Esplanada del Temple i la seva majestuositat

Ja al migdia, vam pujar a l'esplanada del temple, on només es pot accedir dues hores.

Per una banda, ens va sobtar la duresa del tracte per posar-nos una roba que encara ens cobrís més tot el cos, i per altra, la mida tan espectacular de l'esplanada.

Per molt que ens diguin que és com deu camps de futbol, fins que no ho veus no ho imagines.

A primera hora de la tarda, vam anar a preguntar algunes coses a l'oficina de turisme al costat de la Porta de Jaffa, on una tècnica molt desmotivada ens va assessorar.

Així, vam anar a buscar el cotxe per poder endinsar-nos amb molt de respecte en un dels barris ortodoxos i veure el seu moviment: els nens jugant al carrer, les dones anant a comprar i els homes d'un lloc a un altre sempre corrent i amb els mòbils antics a les mans.

Vida nocturna a Jerusalem

Al vespre, vam anar a buscar quelcom per sopar a una de les avingudes més concorregudes i plenes de vida de la Jerusalem moderna.

Joves, famílies, nens, grans, militars, rabins, estudiosos de la llei, policies, turistes, grups de música, pianos de cua en mig del carrer; en definitiva, una ciutat gaudint en plena efervescència.

I a mitja nit, vam tornar al Mur de les Lamentacions, ja que aquells dies d'agost eren dies de Penediment Nacional a Israel. A partir de dos quarts d’una de la nit, la plaça es va omplir de gom a gom.

La tomba buida i la resurrecció

Hi havia representada tota la diversitat actual d'Israel, però quan el rabí des d'una balconada del mur va començar a entonar un càntic adreçat a Déu i cridant ben fort "Adonai," tot el poble, llibres en mà, a una sola veu, va respondre cantant i inclinant-se en senyal de penediment.

Un moment molt emocionant. Finalment, vam anar a dormir, però l'endemà, a primera hora, ens vam dirigir al Jardí de la Tomba, on hi ha una tomba buida, tal com explica l'Evangeli.

Allà vam seure una estona, i mentre sentíem un himne de fons que entonava un altre grup, vam recordar que la cosa més important de tot el que havíem vist i experimentat és que la tomba buida ens segueix dient que el Senyor ha ressuscitat! Al·leluia.