Les Portes de Jerusalem
En algun dels nostres articles passats vam prendre el compromís de fer una sèrie sobre les portes de la Ciutat Santa… Ha arribat el moment!
Aquells de vosaltres que heu visitat la ciutat vella de la capital d’Israel segur que les heu creuat gairebé totes. Molt probablement haureu experimentat emocions intenses entrant per la porta de Damasc, que porta directament al soc (mercat) del barri musulmà. I segur que sortir per la porta dels Lleons i contemplar la Muntanya de les Oliveres, ha estat una experiència que no oblidareu mai. Alguns potser heu utilitzat la porta Nova per a entrar directament al barri cristià i no li heu parat atenció ni coneixeu la seva història... Cada una de les portes genera un efecte diferent als qui les creuen perquè cap és igual a les altres, perquè van ser construïdes amb propòsits únics i perquè les seves històries també són singulars.
En aquesta sèrie entrarem i sortirem per cada una d’elles… llevat d'una…!
Coneixerem les seves històries i si en l’època de Jesús o, fins i tot, en la del Primer Temple, ja hi eren. I és que hem de tenir ben clar que la major part del que veiem avui en dia és fruit dels 400 anys de dominació otomana. Concretament, el sultà Solimà el Magnífic ho va fer construir al s. XVI. Tot i això, hi ha excepcions en les quals veiem l’obra de, fins i tot, el rei Salomó!
Dit tot això, comencem primer amb una miqueta d’història… Conèixer el passat ens ajuda a entendre el present!
Les Portes a l'època del Primer Temple (segles X-VI aC)
No sabem quantes portes tenia la ciutat que David va conquerir als jebuseus, ni tampoc quantes va arribar a tenir durant els anys posteriors del Regne d’Israel unificat. El que sí sabem és que en tenia més d’una. O, com a mínim, això és el que es dedueix de la majoria de les traduccions de Salms 122:2, on queda clar que aquesta ciutat tenia més d’una porta ja en l’època del seu autor: el mateix rei David.
L’any 1986, la doctora Eilat Mazar va fer un descobriment a la zona anomenada l’Òfel (per a entendre’ns, entre on hi havia el Temple i la Ciutat de David) que anys més tard va confirmar que són les restes d’una monumental porta construïda a l’època del rei Salomó. Avui en dia la zona ja es pot visitar!
Després de Salomó, amb el regne d’Israel dividit, el nombre de portes va anar creixent. El fet és que sabem quantes n’hi havia durant el regnat d’Ezequies i, posteriorment, fins la destrucció de la ciutat a mans dels babilonis (586 ó 587 aC): 10 portes!
Com a mínim aquestes van ser les que els hebreus van reconstruir cap l’any 444 aC al retorn del seu exili, sota el lideratge de Nehemies (ho podeu llegir a Nehemies 3:1-32). Diem això perquè aquell esforç va deixar la ciutat i les seves muralles reduïdes a les dimensions que tenien abans de l’ampliació que en va fer el rei Ezequies (Jerusalem havia crescut molt amb l’arribada d’hebreus refugiats procedents del desaparegut “Regne del Nord”), per tant podria ser que la muralla hagués tingut més portes. No ho sabem, encara...
Proposta de la distribució de les portes després de la reconstrucció de Nehemies (www.jesusplusnothing.com)
Les portes durant el Segon Temple (segles V aC-II dC)
Després de la reconstrucció de Nehemies, les muralles i les seves portes sembla que no van patir canvis… fins que van arribar els macabeus (s. II aC). Ells, després d’alliberar el país del domini selèucida (perses governats per descendents dels guerrers grecs que van acompanyar Alexandre el Gran), van dur a terme una ampliació de la ciutat fins a, pràcticament, les dimensions de l’època d’Ezequies.
Aquelles eren les portes que va conèixer Jesús. Per elles va entrar i sortir de la ciutat… I són, segur, les que a tots nosaltres ens ompliria d’emoció travessar! Però la gran destrucció romana del s.II dC, com a represàlia de la segona gran revolta jueva (la liderada per Bar Kojba), ho va fer desaparèixer tot. No va quedar res dempeus…excepte el mur occidental del Mont del Temple (el que molts coneixen com a Mur de les Lamentacions). A banda d’això, l’únic que es pot reconèixer avui en dia són les bases i fonaments del que va ser Jerusalem, majoritàriament posats al descobert pels arqueòlegs.
Les portes després del Segon Temple
Com dèiem, l’emperador romà Hadrià va deixar a Jerusalem poques “pedres sobre pedres” un cop reprimida la revolta i, tot seguit, va reconstruir la ciutat —amb el nom d’"Aelia Capitolina"— a l’estil de les ciutats romanes del moment. De fet, bona part de les restes que es poden veure avui són d’aquella època.
Després van venir els bizantins, perses, bizantins un altre cop, àrabs… i els croats.
Quan els soldats de la primera croada van conquerir la ciutat, les seves muralles únicament tenien 4 portes: una per cada punt cardinal. La van conservar durant unes dècades, fins que els àrabs la van reconquerir al s. XII dC. Durant el s. XIII els dos rivals es van intercanviar reconquestes, fins que l’any 1250 els mamelucs originaris d’Egipte la conqueriren definitivament i van desmantellar les seves muralles.
Així va quedar, desprotegida i amb la seva població marxant progressivament, fins que els turcs otomans —musulmans com els àrabs— la van ocupar l’any 1517 i la van integrar al seu vast imperi... durant 400 anys.
Per por de que els croats tornessin (li semblava que els espanyols podrien organitzar una altra “missió”), el sultà Solimà el Magnífic va reedificar les muralles (1538-1541) i en va obrir 6 portes…més 1 que va tancar “amb pany i forrellat”. D’aquesta “misteriosa” porta ja en parlarem més endavant. Com a curiositat, sabeu a quin nom hebreu correspon Solimà? Exacte:Salomó! “El qui porta la pau”. En el cas del rei israelita queda clar, però en el cas del turc....
Doncs bé, així va quedar tot fins que, l’any 1889, el sultà del moment va fer obrir la Porta Nova (ja veurem per quin motiu), deixant el seu nombre en 7+1… la “misteriosa”.
Les portes en l'actualitat
Amb aquesta petita perspectiva històrica, ja podem entrar per les portes actuals, 8 en total. A veure què tenen per a explicar-nos cada una d’elles! Som-hi!
Prèvia: al relat de Nehemies 3, el “repàs” de les portes es fa en sentit antihorari. Nosaltres ho farem també així, per a continuar la “tradició”!
Esquema de la situació de les 8 portes actuals (Imatge de www.jerusalemstory.com)
Porta dels Lleons
Comencem per l’única porta oberta a l’est que hi ha actualment, i que trobarem permanentment vigilada per soldats de les IDF.
Com dèiem a l’inici, travessar-la sortint de la Ciutat Vella ens regala poder contemplar la Muntanya de les Oliveres i quedar-nos bocabadats si som conscients del que estem veient. I és que som davant d’una de les portes més emblemàtiques de Jerusalem. Per què?, direu. Doncs per tot això!
- És coneguda per diferents noms: dels Lleons, de Josafat (perquè és la sortida per baixar a la Vall del Cedró o de Josafat), de les Tribus, de Sant Esteve, de Maria, i de Santa Anna.
- És per on sortirem per anar a: Església de Sant Esteve, Getsemaní, Església de les Nacions, Tomba de Maria, Vall del Cedró, Muntanya de les Oliveres… i, si volguéssim anar caminant de Jerusalem a Jericó!. (Una caminada que esperem poder fer algun dia!)
- Va ser construïda al s. XVI pel sultà turc Solimà el Magnífic al lloc on es creu hi havia l’antiga Porta de les Ovelles (Nehemies 3:1-2; Joan 5:2). De fet, fins no fa gaires dècades encara hi havia compra-venda de bestiar a prop de la porta. Alguns proposen fins i tot que era per on entraven els animals destinats a ser sacrificats al Temple que, precisament, quedava molt a la vora.
- El seu nom li ve pels relleus de 4 animals que hi ha a la part superior. Els veureu un cop hagueu sortit. En realitat semblen més lleopards que lleons, però… Per què hi ha aquestes figures?. Doncs sembla que Solimà volia castigar els jueus de la ciutat, però va tenir un somni on veia que uns lleons el devoraven. Això el va fer desistir i, en commemoració, va fer esculpir aquests relleus.
- En canvi, alguns sostenen que el nom ”dels Lleons” ve d’un altre sultà —Bàybars— que era conegut com el Lleó. Hi ha alguna altra teoria, però potser ho deixarem aquí. Quina és la realitat? No ho sap ningú, però el cert és que el lleó ha esdevingut el símbol heràldic de Jerusalem... per un altre motiu, això si!
- Inicialment tenia forma de “L”, com d’altres (Sió, Jafa…), però posteriorment es va alterar el disseny per tal de permetre l’accés de vehicles. De fet, quedar-se una estona a prop per a veure l’entrar i sortir dels cotxes per aquest estret lloc és tota una experiència!
Imatge de la Porta dels Lleons, amb els 2 relleus de la banda dreta ben visibles (Foto de Noemí Mas)
Un detall èpic recent és que, durant la “Guerra dels 6 Dies”, els paracaigudistes de les Forces de Defensa d’Israel van entrar a la Ciutat Vella per aquesta porta, en l’inici de la reunificació de Jerusalem.
Si hi entrem, uns metres més endavant i a la dreta, trobarem un dels llocs candidats a ser on va néixer Maria —la mare de Jesús—; per aquest motiu els àrabs anomenen la porta Bāb Sitt Maryam. A tocar hi ha el recinte amb l’església de Santa Anna (suposat nom de la mare de Maria, segons textos apòcrifs) i els que s’afirma són les restes de l’estany de Betzata (Bethesda) on Jesús va curar un paralític (Joan 5:1-18).
A la Porta dels Lleons també se l’anomena “de Sant Esteve”, en record al que va ser el primer màrtir del cristianisme (Fets 7:54-60). La tradició diu que el lloc de la seva lapidació era a prop d’aquí. De fet, més avall hi ha l’església ortodoxa que porta el seu nom, aquest seria l’indret exacte de la seva mort. Com sempre, no tothom hi està d’acord i hi ha qui assegura que Esteve va ser assassinat a un altre lloc, prop de la Porta de Damasc… Ja en parlarem, d’aquesta porta. La nostra humil opinió és que la dels Lleons és l’única que compleix la condició de ser a prop dels estanys de Betzata, tal com diu Joan 5:2.
Una de les millors experiències que es poden viure a Jerusalem, i que us recomanem moltíssim, és aquesta: de bon matí anar cap al Mont de les Oliveres, baixar a Getsemaní i després entrar a la Ciutat Vella per la Porta dels Lleons… que representa també l’inici de la Via Dolorosa tradicional. De fet, per Setmana Santa un gran nombre de cristians —catòlics, protestants…— vinguts de molts països ho fan amb música, cantant i ballant alegrement… Ben diferent de les imatges de tristor i laments als que estem acostumats en la nostra cultura.
La Porta dels Lleons a l’any 1870 (Imatge de www.gilai.com)
Segur que Jesús va passar un munt de vegades per aquest accés a la ciutat de Jerusalem, quan venia de Galilea i s’estava a casa dels seus amics Llàtzer, Maria i Marta, a Betània. També segurament quan va tornar la vista a un cec a l’estany de Bethesda; quan anava a la Muntanya de les Oliveres amb els seus deixebles... Probablement també el dia del darrer sopar, quan va celebrar la pasqua amb ells a Jerusalem i d’allà van anar a Getsemaní, on el van fer presoner.
De fet, aquesta porta va ser reconstruïda per sacerdots, liderats pel gran sacerdot Eliaixib, tal i com es diu a Nehemies 3:1. Potser, com dèiem abans, perquè era l’entrada del bestiar que serviria per als sacrificis al Temple. Una analogia amb Jesús, que va ser el subjecte “del sacrifici” a la creu per pagar el preu pels pecats de tots nosaltres, com ja ho avançava el profeta Isaïes a l’AT.
“...és portat com un xai a l’escorxador, i com una ovella muda davant dels seus esquiladors, així que no obre la boca” (Isaïes 53:7).
Per aconseguir el perdó de les faltes i ser acceptat per Déu, s’havia de sacrificar un animal com a ofrena intercessora per restablir la relació amb Déu.
Però Jesús es va posar a Ell mateix com a objecte del sacrifici per restablir definitivament la relació de qualsevol de nosaltres amb Déu, perdonant tots els nostres errors... si volem acceptar aquest regal.
Joan el Baptista ens ho va dir ben clar quan va presentar Jesús dient: “Aquí teniu l’Anyell de Déu, que treu el pecat del món” (Joan 1:29).
Emociona ser conscient de tot això quan passes per aquesta porta, quan és tot tant significatiu i tant rellevant en l’acte més gran d’amor! Donar la vida per pagar el preu per qui estimes.
Porta d'Herodes o de les flors
Pocs turistes ho fan però si sortim de la Porta dels Lleons i girem a l’esquerra, vorejant la muralla i sense entrar al cementiri islàmic, en uns 10 minutets arribarem a aquesta senzilla i desconeguda porta del seu tram nord. Nosaltres mateixos havíem passat pel davant força cops, però fins fa poc no hi vam parar gaire atenció! Per cert, s’hi pot arribar també pels carrerons interiors d’aquest racó del barri musulmà.
Però, per què rep aquests noms?
- d’Herodes: es creia que portava directament a una estructura que antigament s’identificava amb el palau del rei Herodes Antipes. I és que, si un cop entreu per la porta gireu a la dreta, el carrer us portarà directament a la Basílica de l’Ecce Homo, situada a la Via Dolorosa, on es pot veure l’arc que alguns defensen que formava part del pretori. És a dir, l’edifici on Pilat va interrogar i condemnar Jesús. Tot plegat és una mica confús perquè la zona, com tantes, ha patit moltes destruccions i reconstruccions. Si en voleu més informació podeu llegir LA VIA DOLOROSA.
- de les Flors: és el nom que li donen els jueus. Ve del disseny floral que té a la seva part superior. Els musulmans la conèixen com a Bāb az-Zāhra perquè a l’altra banda del carrer, fora de la muralla, hi ha un barri amb aquest nom pres de la deformació del d’un cementiri que hi ha a la vora (a un turó sobre la Tomba del Jardí): as-Sahira. Curiosament un dels significats de la paraula zahra és flor. Un detall molt interessant d’aquest cementiri (antigament anomenat "dels mujahidins"), és que conté tombes de soldats musulmans que van lluitar amb Saladí durant la batalla de Jerusalem contra els croats!
Més coses que podem destacar:
- Originalment, l’interior de la porta també tenia forma de “L”, però l’any 1875 els turcs la van refer per a fer més fluid el trànsit de persones i mercaderies.
- Al davant veurem una mena de plaça on, fins l’any 1987 hi havia un aparcament de cotxes… Aquí ens ve al cap una reflexió:
Jerusalem és, com les nostres ciutats, viva i en constant evolució. Fins i tot la Ciutat Vella, malgrat als turistes de vegades se’ns oblidi, és un lloc on els seus habitants fan la seva vida… com nosaltres a casa nostra. Això la fa encara més interessant: milers d’anys després de la seva “fundació”, continua sent la llar de persones que hi viuen de la forma més quotidiana possible, com nosaltres a la nostra… I això ha estat així sense interrupció, segle rere segle!
Seguim…
- Alguns l’anomenen porta de les ovelles —i ja en tindríem dues!— perquè també aquí hi havia un mercat setmanal d’aquests animals.
- Al seu interior hi ha una escala que porta a la zona transitable de la part superior de la muralla. Malgrat tot, que sapiguem aquest tram no està obert al públic.
- L’any 1099 els exèrcits croats van conquerir la ciutat entrant per una bretxa oberta en aquesta zona.
- Si voleu copsar el dia a dia del barri musulmà sense trobar-vos pràcticament turistes, aquesta porta és la ideal per a entrar-hi tot i que, un cop a dins, es pot generar una petita sensació d'inseguretat.
Aquí es veu la senzillesa d’aquesta porta i el relleu “floral” a la part superior (Foto de Noemí Mas)
Al proper article continuarem caminant rodejant la muralla de la fascinant Ciutat Vella de Jerusalem. Us ben assegurem que compartirem llocs increïbles amb històries mil·lenàries... com ara el primer que ens trobarem abans de la següent porta, i que ha estat obert al públic recentment. No us ho perdeu!
Fins aleshores, gràcies per llegir-nos. Compartiu si us ha agradat!
REFERÈNCIES:
Comentaris