Les Portes de Jerusalem III
Obrim un nou capítol de la nostra aventura a Jerusalem. Continuem gaudint del que les seves portes tenen per a dir-nos, aprenent així més detalls sobre la ciutat vella. Tot el que anem descobrint ens referma cada cop més en la idea de que la capital d’Israel és, sense cap mena de dubte, la ciutat amb la història més intensa, turbulenta i dramàtica que podem trobar… És aquest un dels factors que a nosaltres ens enganxen i que, com una “droga benigne”, fan que busquem ser-hi, veure-la, “passejar-la” i tocar-la de tant en tant.
Recordeu que a la darrera entrega https://www.unida.es/blog/les-portes-de-jerusalem-ii/ ens vam quedar gaudint de la senzillesa de la Porta Nova i tot el que l’envolta. Ara continuem voltant la muralla del s. XVI en sentit antihorari i arribarà un moment en que girarem pràcticament 90 graus a l’esquerra. És ara quan podem ser conscients dels contrastos de Jerusalem: a la dreta l’enorme ciutat nova amb els seus hotels i llocs comercials, a l’esquerra els murs de Solimà el Magnífic i tot el que hi contenen…
Per cert, si voleu anar de compres no us perdeu el centre comercial Mamilla, a la vostra dreta i baixant unes escales!
En pocs minuts arribarem a la...
Porta de Jafa
(Foto de Noemí Mas)
La importància d’aquesta porta rivalitza amb la de Damasc, tot i que no té tanta història al darrera… o això podríem pensar a priori.
El nom li ve de ser la connexió amb la ruta que unia la ciutat amb el port de Jaffa (l’actual Yafo, que forma part de Tel Aviv). També se l’ha anomenat Porta d’Hebron (en àrab, Bab al-Khalil, la porta de l’Amic en referència a Abraham, “l’amic de Déu” i enterrat allà), seguint la mateixa argumentació.
D’entrada us sorprendrà la gran quantitat de jueus ortodoxes que hi passen. La raó és que per aquí arriben ràpidament al seu barri dins de la ciutat vella i, venint d’altres zones ortodoxes com Mea Shearim -que, per cert, paga la pena visitar si podeu- també al Mur Occidental (abans anomenat Mur de les Lamentacions) del Mont del Temple. A més, així eviten haver de passar per la zona musulmana.
La porta té la forma d’L que ja hem vist en d’altres per tal de frenar l’empenta dels possibles atacants, un disseny habitual a l’època de la seva construcció, el s. XVI; tot i que, com vam poder veure al Mapa de Madaba
https://www.unida.es/blog/jordania-els-darrers-dies-de-lexode-4a-part, a l’època bizantina ja existia una porta. Com les altres, fins a mitjans del s. XIX es tancava cada nit i s’obria al matí.
De vegades ens trobem amb alguna agradable sorpresa al seu interior: músics que aprofiten l’espai per a regalar les oïdes visitants i, de passada, guanyar alguns shekels.
(Foto de Noemí Mas)
Quan l’haguem travessat, si mirem a la dreta ens adonarem que ja no caldria que hi hagués cap porta: una gran obertura a la muralla fa possible el trànsit de cotxes i també que l’encant del lloc s’esvaeixi del tot.
Ara ens preguntarem qui va ser capaç de fer un forat tant gran en un mur d’aquest valor històric… Doncs els mateixos que la van construir: els turcs!
El fet va tenir lloc l’any 1898, quan el sultà del moment va decidir facilitar al kaiser alemany Guillem II l’entrada a la Ciutat Santa amb el seu seguici.
Per aquí va entrar també -a peu i en senyal de respecte- el general britànic Allenby després de conquerir Jerusalem als otomans en el context de la 1ª Guerra Mundial, l’11 de desembre del 1917… Per cert que una de les primeres coses que va fer, va ser encarregar la demolició d’una horrorosa torre amb rellotges que els turcs havien erigit sobre la mateixa porta a principis del s. XX, així com d’altres construccions que hi havia al davant. Jutgeu per vosaltres mateixos…
(Aquí podeu veure la torre sobre la porta i alguna edificació que avui en dia ja no hi és. Imatge de www.wikipedia.org)
Però si som ara aquí no és només per la porta en si…Al voltant hi ha una sèrie de llocs que ho justifiquen. Vegem-los:
- Des d’aquí podem començar una de les “passejades estrella” a Jerusalem: caminar per damunt de les seves muralles! No us ho perdeu, si visiteu la ciutat, perquè gaudireu una perspectiva absolutament diferent a l’habitual.
(Detall del passatge sobre la muralla. Foto de www.touristisrael.com
- Un cop travessem la porta, a la dreta veurem una torre alta i una altra muralla. Formen part del complex anomenat “torre de David”, tot i que no tenen res a veure amb el gran rei-pastor. Actualment formen el Museu d’Història de Jerusalem que paga la pena visitar, sobre tot perquè molt probablement aquí hi havia…el palau del rei Herodes el Gran! L’arqueologia així ho proposa arrel de les descobertes fetes i que podreu veure. Podria ser aquí on va ser jutjat Jesús tal com dèiem al nostre article https://www.unida.es/blog/la-dolorosa-crucis/?.
El recinte conté 3 torres -amb un minaret turc al mig…- com les que Herodes va fer aixecar per tal de fortificar aquesta part de la ciutat. Els seus noms eren: Fasael (en memòria d’un germà seu que es va suïcidar), Mariamne (el nom de la seva segona esposa, que el va emparentar amb la dinastia jueva dels asmoneus i que ell mateix va fer executar) i Hippicus (recordant un amic seu). Sembla que els romans les van preservar després de les seves victòries a les dues grans revoltes jueves. Van ser els musulmans qui, al s. XIII, ho van destruir tot, reconstruint-ho posteriorment.
Avui en dia només podem reconèixer la base original d’una de les torres, sense poder afirmar de quina es tracta.
Ara direu… perquè li diuen “torre de David” si no en té cap relació?… L’error li haurem d’agrair als bizantins, que van creure haver descobert la torre de Càntic dels Càntics 4:4. Tot i així, com dèiem, la seva visita és obligada i, a més a més, ens permet gaudir d’unes vistes impressionants de la ciutat des de la pròpiament anomenada “Torre de David”.
- Al davant de l’entrada al Museu hi ha l’església protestant més antiga de tot el Pròxim Orient, la Christ Church, on podrem participar de cultes de jueus messiànics (jueus que creuen en Jesús com el messies, però que prefereixen no dir-se cristians per diversos motius). No us ho perdeu si en teniu l’oportunitat, l’experiència d’escoltar la lloança i predicació de la Paraula en hebreu és realment preciosa i emotiva! Hi ha servei de traducció a l’anglès amb auriculars.
(Jueus ortodoxes probablement de camí al barri jueu. Al fons es veu el rètol de la Christ Church Guest House)(Foto de Noemí Mas)
És emocionant ser testimoni de la unitat entre persones que estàn juntes reconeixent i adorant Déu. Ve a la ment el que Pau, jueu de naixement, va escriure als que vivien a Galàcia (Gàlates 3:28) declarant que, per a Jesús, no hi ha distinció de persones “… no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home o dona, perque tots som un en Crist”.
En aquest culte participen persones de diferents orígens, nacions, bagatges culturals i espirituals, on l’èmfasi no està en aquestes diferències, sino en que Jesús ens estima incondicional i inmensament, fins al punt de donar la seva vida per cadascun de nosaltres.
Acceptar això et transforma, les diferències deixen de ser el focus per posar l’atenció en com d’importants som per a Jesús … i això ens fa iguals.
Jerusalem és una ciutat especial, però també és una ciutat polaritzada, fins i tot en relació a l’adoració a Déu. És refrescant i esperançador experimentar l’esperit d’unió en aquest culte, evidenciant com Jesús transforma a qui els segueixen.
- Poc després de la Porta de Jaffa, a uns 200 m en línia recta, si mirem a l’esquerra no veurem res més que botigues, portals, etc,…però resulta que tot just al darrera, amagat de la vista i el coneixement dels turistes, hi ha les restes del que es creu seria la Bassa del rei Ezequies!!! (2a Reis 18:17). Aquest reservori d’aigua s’alimentava per un canal soterrat que venia de la bassa anomenada Mamilla, fora de les muralles, i que ha donat nom a l’actual centre comercial. Que sapiguem no es pot visitar, de moment, i es troba en un lamentable estat de conservació… Vaja, sense cap mena de conservació!
- En darrer lloc esmentar que, pràcticament sota la Porta, s’han posat al descobert les restes d’uns banys de finals de l’època bizantina (principis del s. VII) i d’un aqüeducte que els alimentava. Que nosaltres sapiguem, encara no estan obertes al turisme en general.
(Foto de Noemí Mas)
Com veieu, no som a un indret qualsevol de la ciutat vella sino a un veritable centre des d’on visitar llocs força rellevants!
Seguim!
Per anar a trobar la següent porta tenim 2 opcions. Bàsicament seria: o “per dins” o “per fora”. És a dir, podem seguir el carrer Patriarcat Armeni — que pràcticament voreja el barri d’aquesta comunitat—, o podem continuar vorejant la muralla per fora, en un tranquil passeig per zones enjardinades. Nosaltres triarem la primera opció, sobre tot perquè ens agrada respirar els diferents ambients de la ciutat. Ara bé, si un dia us decanteu per la segona…. hi ha un lloc molt concret on alguns estudiosos afirmen que és exactament on Pilat va posar Jesús per a que els jueus decidissin què fer amb ell, és a dir, l’Empedrat o Gàbata (Joan 19:11-12). Ni més ni menys!!! Ja sabem que a Jerusalem no hi ha recorregut sense llocs interessants!
Anem “per dins”, doncs.
La caminada fins la propera porta pot ser que se’ns faci llarga perquè segueix un carrer amb trànsit de cotxes i que, tot i que darrerament s’ha millorat l’espai pels vianants, en algun moment genera conflictes. Malgrat tot, en pocs minuts hi arribarem…
Porta de Sió
(Foto de Noemí Mas)
No haurem sortit del Barri Armeni quan, a mà dreta i una mica dissimulada, trobarem aquesta entrada que, com totes, té la seva història. Us la presentem esquematitzada:
- Es va construir l’any 1540 per part dels otomans i també té forma d’L.
- Sobre l’entrada hi ha una inscripció recordant el “gloriós sultà Solimà el Magnífic”,… a qui ja coneixem!
- El seu nom li ve de la creença que a la vora hi ha el Mont Sió bíblic (2a Samuel 5:7 és la primera referència a Siò). Sobre la ubicació real d’aquest turó, podem dir que sembla com si hagués anat canviant al llarg de la història: des de la Ciutat de David, passant pel Mont del Temple, al “cim” que hi ha tant sols a unes desenes de metres d’on som ara. De fet, aquest seria el punt més alt de la Ciutat Vella, tot i que quedi fora de les actuals muralles. Des d’aquí es baixava directament a la Vall d’Hinnom, de no gaire bona memòria (llegiu a 2a Cròniques 33:6, per exemple) i que pels hebreus va arribar a ser una metàfora de l’infern.
- Aquesta porta es coneix també com a Porta del Profeta David (per part dels àrabs: bab a-Nabi Daoud) i Porta del Barri Jueu. Una mica més endavant entendreu perquè…
- Ja al s. X es parlava de la “porta de Sió”, tot i que no sabem si aquest és el lloc de la porta antiga.
- Servia com a sortida secundària de la ciutat vella i la connectava ràpidament amb el Barri Jueu (molt a prop), amb alguns cementiris (en un d’ells hi ha enterrat el famós Oskar Shindler) i també amb diversos llocs “sagrats”. De fet la utilitzareu per anar al Cenacle, la Tomba del Rei David, l’Església de la Dormició i Sant Pere de Gallicantu (en parlàvem a https://www.unida.es/blog/casa-de-caifas-sant-pere-gallicantu )
- Enmig de la confusió que hi ha sobre on era la porta abans dels turcs, sembla que durant període en que els musulmans ayubís governaven la ciutat (finals del s. XII a mitjans del s. XIII), es trobaria uns 100 m al sud, gairebé alineada amb l’antiga avinguda de l’època romana cardo. Als pocs anys van tirar avall les muralles (!) per por de que si els croats la reconquerien, tinguessin fortificacions per a defensar-la… Finalment al s. XVI van arribar els turcs otomans i van aixecar el que veiem avui en dia. La dinastia ayubí (iniciada pel cèlebre Saladí) va durar encara no 80 anys…S’entén una mica el perquè, oi?
Aquí teniu una imatge de l’anomenat mapa de Cambrai sobre Jerusalem, considerat el més precís dels mapes croats. Està datat entre els anys 1140-1150, uns anys abans de que la dinastia de Saladí esfondrés les muralles. L’orientació és cap al nord est, la qual cosa pot dificultar la seva interpretació. Aquí teniu una reproducció més clara que l’original:
(Imatge de www.researchgate.net)
Si us hi fixeu, on hem marcat la de Jaffa, no hi ha cap porta…Tot pot ser però se’ns fa difícil de creure perquè ja a l’època bizantina n’hi havia una que, tal com comentàvem abans, apareix al Mapa de Màdaba. En fi, ho haurem d’investigar més…Mentrestant, s’admeten propostes als comentaris!
Durant la Guerra de la Independència del 1948, va canviar de mans fins a 3 cops, quedant finalment sota el control de Jordània.
Les marques d’aquella guerra, i també de la dels Sis Dies (1967), són encara visibles a la façana exterior. Les autoritats han volgut preservar d’aquesta forma part de la seva història, deixant que tothom vegi les cicatrius que l’horror de la violència produeix, també, en edificacions d’aquest valor. De fet, alguns anomenen aquesta porta com La Ferida o La Que Plora…
Fins aquí aquest llarg article. Desitgem que us sigui tant interessant com a nosaltres!
Referències:
Comentaris