Les Portes de Jerusalem II
En aquest article continuarem caminant vorejant la Ciutat Vella per anar descobrint les 8 portes que, avui en dia, podem identificar a les seves muralles.
L’experiència està normalment “reservada als iniciats”, és a dir, a aquells que ja han visitat anteriorment Jerusalem i volen anar més enllà en el coneixement d’aquesta fascinant ciutat. I, com dèiem al primer capítol de la sèrie, les portes no són simples obertures per a entrar i sortir: són, utilitzant el tòpic, testimonis muts del pas dels anys i tenen històries increïbles que desitgen explicar-nos; l’única cosa que hem de fer és parar-nos al seu davant i, alçant la mirada, “escoltar-les”… Som-hi, doncs!
Anteriorment ens vam quedar descobrint i coneixent la porta de les Flors. Continuem caminant —en sentit antihorari, recordeu (l’explicació la teniu a https://www.unida.es/blog/les-portes-de-jerusalem)— i, a uns 500m, trobarem la següent porta.
Abans, però, haurem passat pel davant d’un lloc que va ser reobert al públic no fa gaire: la Cova de Sedecies, també anomenada les Pedreres de Salomó. No entrarem en detalls sobre aquesta cova perquè queda fora de l’àmbit de l’article però, a banda del que ens poden suggerir aquests dos noms, podem trobar una història explicada (…¿inventada?) per un americà anomenat Ron White, que la relaciona amb…l’Arca de l’Aliança!
No ens desviem…
Com dèiem, trigarem ben poc fins arribar a la primera aturada d’avui…
La porta de Damasc
(Foto de Noemí Mas)
Som davant de la Porta per excel.lència. La que tothom vol veure i creuar. La que és lloc de trobada i d’enfrontaments per la violència de les reivindicacions “palestines”. La que, com un túnel del temps, et transporta directament a una societat com la de fa 100 anys: el suk del barri àrab, ple d’aromes, colors, persones i sons que t’aclaparen els sentits…Et falten recursos per a poder copsar-ho tot, per a no perdre’t res.
Recordeu que les muralles actuals són turques, del s. XVI concretament. Això vol dir que la Porta de Damasc també ho és. Ara bé, en aquest lloc hi ha hagut una porta com a mínim durant els darrers 2.000 anys que, amb diferents noms, ha unit Jerusalem amb la capital de Síria passant per Siquem (l’actual Nablus).
L’estructura original, erigida per Herodes Agripa I l’any 41 dC durant el seu intent d’ampliació de les muralles cap el nord, sembla que tenia 3 arcs entre 2 torres. Diem intent perquè l’emperador Claudi li va “demanar” que ho aturés, per por de que els jueus prenguessin ànims i es revoltessin…cosa que, malgrat tot, van fer! La porta es va construir, mentre sembla que la muralla no es va arribar a aixecar fins a finals del s. III.
El seu interior té, com d’altres portes de la ciutat, forma d’L… però en aquest cas és doble!!! És a dir, fa dos girs de 90º. Això, i el fet que tingués 2 torres, no és casualitat i respon al fet que el nord era el punt feble de les defenses de la ciutat i calia fortificar-lo més decididament.
Al s. XX els arqueòlegs van descobrir que, sota l’actual estructura i a l’esquerra (mirant la porta des de fora), hi havia un dels 3 arcs que, de fet, era una entrada petita. Des de fa ben poc ja es pot visitar, juntament amb una part de la porta i plaça originals.
(Al centre, a baix, veureu una de les tres entrades o arcs que conformaven la porta romana)(Imatge de www.timesofisrael.com)
Si ens hi fixem, la porta està situada en una mena de torrent que recollia les aigües que venien del nord i les abocava a la zona de la plaça del Mur Occidental (el de “les Lamentacions”). Aquest torrent coincidia amb una de les tres valls que marcaven l’orografia de Jerusalem: la del Tyropéon, que en l’època de Jesús la creuava per la meitat. Avui en dia és un carrer que, en àrab, té el nom de Al-Wad, terme que precisament vol dir vall o riu sec. Amb el pas del temps les aigües es van canalitzar pels túnels de desguàs que avui en dia es poden visitar.
(Aquesta interessant imatge de www.yeshuabaryosef.jimdoweb.com, és un intent de representar la Jerusalem de Jesús amb moltes suposicions, però ens serveix per a situar el Tyropéon)
En quant als noms…
Bab al-Amud (en àrab, “porta de la columna”)
Aquest nom, utilitzat pels àrabs des del s. X, fa referència a un pilar que es va aixecar durant la reconstrucció de la ciutat que, sota el nom d’Aelia Capitolina, es va dur a terme durant el s. II per ordre de l’emperador romà Adrià. Al darrera de la porta hi havia una plaça amb la columna, que servia per a recordar la victòria romana després de la Segona Revolta Jueva, i que molt probablement suportava una estàtua del mateix emperador. D’aquí sortien carrers principals de la ciutat que podem recórrer avui en dia, com ara el cardo (l’actual carrer al-Zytoun El Shafa).
Aquest, parcialment cobert, és el que seguim si volem anar directament al Sant Sepulcre o també al barri jueu. Caminar per aquí sempre ens fascina per l’ambient que li donen la quantitat de comerços que té a banda i banda; alguns se’ns fan irresistibles i sovint ens hi aturem, com ara els de les espècies.
(Aquí podeu veure una recreació de com podria haver estat la porta romana, amb la plaça al darrera, la columna al mig i el cardo)
Ah! I si voleu tastar un shawarma amb patates fregides bo de debò, tot just a la cantonada on comença aquest carrer teniu el millor lloc. Agafeu-ne un per a menjar-lo mentre camineu i l’experiència serà completa!!!
(Una de les botigues d’espècies on paga la pena aturar-se i gaudir dels aromes de l’Orient Mitjà)(Foto de Noemí Mas)
La columna es pot veure al mapa del famós mosaic de Màdaba, datat al s. VI. En vam parlar al nostre article https://www.unida.es/blog/jordania-els-darrers-dies-de-lexode-4a-part/…… de la sèrie sobre Jordània.
- Bab al-Nasr (“porta de la victòria”): possiblement relacionat amb la victòria dels romans.
- Porta de Sant Esteve: durant les croades, la porta es va anomenar així perquè se la va identificar amb el lloc del martiri d’Esteve (Fets capítols 6 i 7), tot i que actualment no es manté aquesta tradició, traslladant-se a la porta dels Lleons (podeu llegir-ho a https://www.unida.es/blog/les-portes-de-jerusalem/).
- Sha’ar Shkhem (en hebreu, “porta de Siquem”): com dèiem, la porta era l’inici de la ruta cap a Siquem (actual Nablus).
- I l’actual “Porta de Damasc”: la raó es que, com dèiem també abans, sortint per aquí i passant per Siquem, la ruta ens portaria a la capital de Síria.
Alguns identifiquen aquesta porta amb la dels Peixos (Nehemies 3:3) que formava part de la muralla que Nehemies va fer restaurar a la tornada de l’exili a Babilònia. El problema és que aquella fortificació era força més al sud i, per tant, no hi ha possibilitat de coincidència.
Deixarem enrere la Porta de Damasc fent un altre cop d’ull a tot el que l’envolta: venedors de sucs de fruita i d’herbes aromàtiques; llocs amb petites barbacoes on es cou carn de xai; gent de diferents cultures entrant i sortint, alguns asseguts a les escales; turistes fent-se “selfies” i fotos en grup; policies israelians sempre amatents davant de qualsevol amenaça,…i cotxes,… molts cotxes amunt i avall. És un lloc on un pot asseure’s i simplement mirar i gaudir de “l’espectacle de la vida”, però també cal evitar-lo en cas de previsió d’aldarulls, els divendres a l’hora de sortida de les mesquites i durant el mes del ramadà.
Però ara, seguim!…
Continuem caminant deixant la muralla a la nostra esquerra. Passarem per una zona enjardinada que fa una mica de pujada i, en uns 10 minutets, trobarem la següent porta on ens aturarem…
La Porta Nova
(Foto de Noemí Mas)
Com la d’Herodes, acostuma a passar desapercebuda pel turista. Alguns la utilitzem per anar directament i per una ruta més tranquil·la al Barri Cristià i el Sant Sepulcre, però ni tant sols alcem la mirada quan la creuem i, ni molt menys, coneixem la seva història.
Els ocupants turcs la van construir a finals del 1889, davant la insistent demanda francesa de tenir una connexió directe entre el complex de l’església catòlica d’aquest país, que hi ha just darrera nostre, i les instal·lacions que els franciscans tenen dins de la Ciutat Vella. És una porta d’entrada directa —no té forma d’L— i pràcticament sense fortificacions.
I, ja que parlàvem dels francesos, si mirem enrere ens adonarem del que ens estàvem a punt de perdre: el monestir de Notre Dame i l’Hospital francès de Sant Lluís:
L’hospital es va inaugurar l’any 1851 i avui en dia encara ofereix els seus serveis com a institució de caritat.
Notre Dame és un espectacular edifici construït entre finals del s. XIX i principis del XX. L’objectiu era fer un centre d’acollida de pelegrins francesos, però actualment és també un lloc on es promou el diàleg interreligiós i cultural. En època de guerres ha servit de centre de refugiats. També compta amb un restaurant que gaudeix d’unes espectaculars vistes de la Ciutat Vella.
(Imatge de www.questoapp.com)
Però tornem a la Porta Nova… Quatre apunts més:
- Els àrabs l’anomenen encara avui bab al-Sultan o bab al-Hamid. El motiu és que Abdul Hamid era el nom del sultà otomà que va ordenar la seva construcció.
- Va estar tancada durant el període de control per part de Jordània, entre els anys 1948 i 1967, pel fet que quedava pràcticament a la línia frontera després de la Guerra d’Independència d’Israel. Quan aquest país va recuperar el control de la ciutat (perdut l’any 63 aC a mans de Roma), la va reobrir.
- El carrer —Ha Sha’ar he Khadash— que comença aquí i s’endinsa al barri cristià és un bon lloc per a passejar i parar a menjar o beure un bon vi. A nosaltres ens agrada força el restaurant de cuina armènia que hi ha a pocs metres de la porta.
- Si aneu a Jerusalem, no us perdeu l’experiència d’entrar per aquesta senzilla porta que us durà, passant pels carrers i racons del barri cristià, relaxadament i gairebé sense turistes, fins a l’Església del Sant Sepulcre o la Porta de Jaffa.
(El carrer Ha Sha’ar he Khadash) (Foto de Noemí Mas)
(Exemple de l’ambient nocturn de la zona de restaurants d’aquest carrer, amb un protagonista -vestit de blanc- que probablement pateix la “síndrome de Jerusalem”)(Foto de Noemí Mas)
Fins aquí aquest segon capítol de la sèrie Les Portes de Jerusalem. Desitgem que us hagi agradat i us vinguin ganes de llegir el següent. Si és així, si us plau compartiu-lo, ens ajuda moltíssim!!
Gràcies i fins d’aquí dos mesos!
REFERÈNCIES
Comentaris