Com mantenir-nos ferms?

Com mantenir-nos ferms?

A l’últim post el vaig acabar amb una pregunta: de debò estem disposats a mantenir-nos ferms?

Hi estem disposats?

Avui voldria anar una mica més enllà, suposant que estem disposats a mantenir-nos ferms, com podem fer-ho?

Com mantenir-nos ferms enmig del dolor, dels problemes, de les dificultats, de la guerra… en definitiva, del mal?

Si ho recordeu, us parlava en aquell post d’un pastor company nostre a Ucraïna, i de la seva pregària de mantenir-nos ferms.

Un exemple de fermesa a Ucraïna

Doncs des del minut zero d’esclatar aquesta guerra estúpida com moltes altres, entitats, esglésies, ONG, particulars, des del Seminari Baptista de Liviv van obrir les portes i tot el seu personal es va posar al servei, amb molt bona organització i intel·ligència, per ser d’ajut als seus conciutadans i mantenir-se ferms.

Al llarg dels dies van anar enregistrant petits vídeos testimonials de com avançaven enmig del dolor i dels horrors. Francament, són vídeos d’amor i d’esperança, de petits flaixos que ens mostren que sigui quina sigui la teva circumstància pots mantenir-te ferm. 

Des de com es van organitzar per atendre a més de 5.000 persones de pas cap a altres països, a la distribució d’aliments, a batejar una persona, a acollir una mare que va haver de parir a l’hospital mentre l’estaven bombardejant! Mostrant-nos així el testimoni fidel de moltes persones que, malgrat la situació o la realitat que tinguin en el seu entorn, familiar, laboral, social o polític, s’aixequen cada dia amb la disposició de mantenir-se ferms en els seus principis i valors per ser d’ajut als altres, i a si mateixes, esforçant-se també en les bones relacions.

Com encarem les situacions?

Davant de les diferents realitats de la vida, pots estar alimentant un discurs interior negatiu bloquejant les teves emocions i accions o pots pensar en allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable lloable, allò que sigui virtuós i digne d’elogi, com diu l’apòstol Pau en la seva carta als Filipencs. 

Perquè, curiosament, els que seguim a Jesús, hem entès i experimentem que passi el que passi, la nostra esperança no està basada en el que els homes ens puguin fer, sinó en l’obra salvífica del Crist en favor nostre a la creu i la seva resurrecció, el que ha transformat completament la nostra vida i ens empeny a pensar, viure i mantenir-nos ferms.

La Pasqua que estem a punt de celebrar ens recorda aquesta esperança en la resurrecció. Bona Pasqua!

Si vols veure els vídeos o saber del treball que fan des del Seminari, pots accedir a www.upfmissions.org.

Publicat originalment a https://www.catalunyareligio.cat el 08 d'abril de 2022.

Comentaris