Ha ressuscitat!

Ha ressuscitat!

Avui és el dia més important per als cristians. M’atreveixo a dir aquesta frase, sense voler entrar en debats, però és que avui milions de cristians a tot el món estan celebrant un fet impressionant: un home ha ressuscitat. 

Però no va ser un home qualsevol, va ser un home extraordinari, Jesús, el Crist, el fill de Déu, que després de 3 dies a la tomba tornava a la vida, confirmant totes les promeses

Què va passar…?

Jesucrist va morir

Després de rebre una esgarrifosa pallissa pública, Jesucrist va morir sobre una creu. Va morir al Gòlgota, clavat de manera brutal, després de portar el seu propi instrument de mort. Va morir després de quedar penjat durant moltes hores en agonia. 

Els soldats professionals, veterans experimentats en crucifixions, ja ni es van prendre el temps de trencar-li les cames, per a assegurar-se de la seva mort, després de perforar-li el costat amb una llança. Era molt clar que estava mort, acabat.

Els líders religiosos de Jerusalem també estaven segurs que havien matat, amb èxit, l’anomenat “rei dels jueus”. Els homes i dones que seguien el Fill de Déu, l’esperat Messies, es van omplir de tristesa, desesperança i consternació. 

Un cop massa dur per qui també estaria sent buscat. Es van dispersar. Potser per intentar recuperar les seves vides de tres anys abans? 

Es va confirmar la mort de Jesús

Es va confirmar la mort de Jesús. Pilat, el governador (prefecte), va recordar que algú havia afirmat que Jesús ressuscitaria el tercer dia i va instal·lar una guàrdia romana a la tomba segellada amb el segell oficial romà. La idea era assegurar-se que ningú entrés, o sortís, de la tomba. 

El diumenge al matí… el miracle

Quan va arribar diumenge al matí, en algun moment abans de l’alba, a la tomba que va pertànyer a Josep d’Arimatea, hi va haver un aleteig de forces invisibles. L’alè inexplicable de Déu, unes forces incommensurables van tornar a abocar vida al cadàver que estava posat sobre la pedra freda d’aquella tomba. Era el miracle.

El mort es va aixecar i va sortir de la tomba. Ho va fer just abans de l’arribada de Maria Magdalena. Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume, i altres dones van córrer amb la notícia que “Realment el Senyor ha ressuscitat”.

La incredulitat 

Tot i que Jesús havia passat una mica més de tres anys compartint i revelant el seu propòsit i la voluntat del seu Pare, i per molt que volguessin que fos veritat, els deixebles no esperaven que això passés. 

Estaven preocupats, dubtosos, abatuts i desconcertats. Havien vist molts miracles mentre seguien Jesús, però el miracle de la resurrecció era massa increïble perquè el creguessin.

Per tant, si en algun moment has tingut algun dubte sobre aquest fet, que Jesús va morir per tu, va ser “enterrat” pels teus pecats, i després va ressuscitar el tercer dia, els deixebles entendran els teus dubtes i, per descomptat, el Senyor també ho entén.

I després… la bona notícia 

Dies després, quan els deixebles estaven junts, Jesús estava amb ells! El profund dol i desconcert es van transformar per la bona notícia de la resurrecció de Crist. El món ja no va ser el mateix per nosaltres, ni per aquells homes que van morir per aquella història. Pere, crucificat a l'inrevés, cap per avall, Esteve apedregat…

Els deixebles, pel seu testimoni, es van trobar amb una mort horrible a mans d’autoritats religioses i governamentals. Aquelles autoritats no es podien permetre el luxe de compartir la història de la resurrecció de Jesucrist. 

¿Creus que els deixebles haurien compartit aquella història si no fos veritat? 

Avui… també hi ha resistències

Avui les “resistències” són subtilment diferents, però també generen divisió i confusió que no ajuden a aprendre, ni entendre, ni molt menys acceptar la veritat de la resurrecció de Crist. 

Avui les “resistències” són subtilment diferents, però potser estan més alineades que en altres temps perquè la Paraula de Déu no sigui l’eina de coneixement de la Salvació i de la gràcia del Crist Ressuscitat.

Jesús ha guanyat

No obstant això, crec que Jesús ha guanyat. El que celebrem avui és la prova. Els primers seguidors de Jesús no sabien el que sabem avui i que ho celebraríem avui.

Jesús és Déu que es va apropar per canviar el curs de la història. Avui celebrem la seva història. Quan diem que “ha ressuscitat” declarem sobre un esdeveniment passat, i també declarem sobre una realitat actual, i futura.

Declarem que estem perdonats, que pertanyent a Jesús no estem lligats pel pecat, el nostre present forma part de la nostra eternitat amb Déu, i la nostra identitat és segura com a fills i filles de Déu.

Només Déu té poder sobre la mort. Per tant, la resurrecció de Crist compleix la profecia, i també demostra la seva divinitat i la seva identitat com a Messies i Salvador.

La resurrecció és fonamental

Avui, l'únic motiu pel qual podem mirar la creu, símbol d'un dolor insuportable, càstig i humiliació, amb alegria i esperança, és pel que va passar en una fa més de 2.000 anys.

La fe cristiana hauria estat molt diferent sense la resurrecció. Molt probablement, hauria estat el mateix que qualsevol altra religió a la terra. 

La resurrecció de Jesús és el que diferencia el cristianisme. És el que el fa fiable i impactant. La resurrecció de Jesús és el que dona propòsit a la història. A nosaltres, ens dona l’esperança que per molt difícil que sigui la vida, sempre acabarà en victòria.

Així doncs, avui és el dia més important pels cristians gràcies a aquesta realitat fonamental. Tan fonamental, s que l’apòstol Pau escriu que “si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe.”

Conclusió

La creu és la que està buida. La tomba, que Jesucrist va ocupar durant un temps abans de pujar al cel, també està buida. Això és el que celebrem avui. Jesús no està mort. Jesús ha ressuscitat d’entre els morts… realment el Senyor ha ressuscitat!

Bona pasqua!

Comentaris