Les Portes de Jerusalem (IV i final)
Us presentem el darrer capítol d’aquest passeig de 360 graus, vorejant —per dins o per fora— les muralles de la Ciutat Vella de la capital d’Israel. L’objectiu és aturar-nos a cada una de les seves emblemàtiques portes, alçar la mirada i contemplar les seves cicatrius; conèixer les seves històries i permetre que ens ajudin a entendre com aquesta ciutat, després de més de 3.000 anys, continua ben viva.
A la tercera entrega de la mini sèrie ens vam quedar a la Porta de Sió, pensant en perquè alguns l’anomenen La Ferida o La Que Plora... El recorregut el continuarem deixant a l’esquerra el Barri Jueu.
Som-hi!
A pocs metres trobarem un aparcament de cotxes i, si mirem avall a la dreta, veurem una mena de zona esportiva i potser restes d’edificacions antigues. Fareu bé d’aturar-vos un moment i, encara que sigui mirant-les des de dalt, ser conscients de que són les ruines de l’Església Nova de la Mare de Déu o de Santa Maria… Potser no us sonarà, però va ser una de les esglésies més grans del món cristià! La va fer construir l’emperador bizantí Justinià a mitjans del s. VI i es va esfondrar pels efectes d’un terratrèmol al s. VIII. Abans de la seva desaparició definitiva, va patir les destrosses de la invasió persa de l’any 614 i de la conquesta musulmana unes dècades més tard. Que sapiguem, encara no és un lloc obert al públic.
(Imatge del mapa de Màdaba, del s. VI, on apareix l’Església de Sta. Maria. Fixeu-vos en el seu tamany comparat amb la resta de les edificacions, fins i tot amb el Sant Sepulcre)(Imatge de www.wikipedia.com)
Passada la zona d’aparcament, a l’esquerra hi ha el que probablement sigui el millor hotel de la ciutat vella: el de la Casa Sefardita, situat a un edifici d’uns 200 anys d’antiguitat totalment renovat. Però, seguim carrer avall perquè ens espera un altre lloc d’aquells ben especials!
Portes dels curtidors i de les escombraires
La que ens interessa realment és la segona, però malgrat la “porta” dels Curtidors passa desapercebuda i és gairebé desconeguda, convé dir-ne alguna cosa:
- El carrer que anem seguint no ens hi portarà directament. Quan arribem a la porta de les Escombraries haurem d’anar una mica enrera (a la dreta, en realitat) per a trobar-la.
- No s’inclou dins del grup de les 8 portes actuals. Segurament perquè es tracta simplement d’una petita obertura a la muralla feta pels croats (s. XII), sembla que com a complement de la de les Escombraries, i només per a pas de persones. Ara bé, si es va construir el s. XII, resulta que tenim al davant una de les 2 “portes” més antigues de la Ciutat Vella actual!!!
(Imatge actual de la porta dels Curtidors)(Foto de www.historicalsitesinisrael.com)
• Sembla que antigament hi hauria per aquí alguna mena de comerç d’animals, les pells dels quals eran tractades pels curtidors de la zona.
• El ja conegut soldà turc Solimà el Magnífic la va fer tancar quan va construir l’actual muralla al s. XVI.
• Durant unes excavacions arqueològiques, després de la guerra del 1967, es va redescobrir i reobrir parcialment; obrint-se definitivament el 1995.
Però tornem enrere per a creuar per una de les portes amb més trànsit de la Ciutat Vella… la de Les Escombraries:
La veritat és que no és una porta en la que els turistes —i encara menys els locals— s’hi aturin. Simplement hi passes i ja està. Ens servirà, per exemple, per anar cap a la Ciutat de David des de la plaça del Mur Occidental.
La va fer construir el mateix Solimà el s. XVI durant la construcció de les muralles, senzilla i sense cap ornamentació; molt més petita que la que tenim ara, com veureu a aquesta imatge del 1940 i una altre posterior:
(Imatge de www.historicalsitesinisrael.com)
Està situada a la zona on les aigües (de pluja i residuals) sortien cap a la Vall de la Gehenna. Ja s’entén doncs que aquesta zona era la més pobra i desatesa de la ciutat. La porta només s’obria durant unes hores al dia i tenia molt poc trànsit.
Durant el s. XIX, els habitants de la ciutat van començar a establir-se a les pendents de la Ciutat de David i les viles que l’envoltaven. El resultat va ser un augment del trànsit per la porta. Els britànics, ja al s. XX, van restaurar la muralla i desmantellar la torre exterior que els otomans hi van aixecar. L’any 1952, durant el domini de Jordània, es va eixamplar la porta per a permetre el pas de vehicles. Finalment, els israelians, després de la guerra del 1967, la van remodelar i deixar com la veiem ara.
Una curiositat... A la part superior de l’arc de la porta s’hi pot veure una petita Estrella de David (“la de 6 puntes”). Resulta que la van incloure els turcs durant la seva construcció, no com a homenatge al gran rei hebreu sinó perquè aquest disseny era acceptat com a element decoratiu. Fins i tot es coneixia com a “anell de Salomó”, identificant-la amb el que l’islam considera com a profeta i home de gran poder. Un detall probablement poc conegut és que la bandera de la dinastia alauita -monarques actuals del Marroc- tenia una estrella de 6 puntes al centre... Fins que es va substituir per l’actual de 5 quan ja feia anys que l’anterior havia esdevingut el símbol del moviment sionista. Aquest procés va començar a finals del s. XIX i es va consumar amb la creació de l’estat d’Israel, l’any 1948.
I no deixa de ser simbòlic, si més no, que els jueus de Jerusalem coneguéssin aquesta porta pel nom de “la de David”, fins la Guerra d’Independència del 1948.
(Aquí es veu l’Estrella de David de la Porta de les Escombraries)(Foto de Noemí Mas)
D’aquesta porta trobarem referències bíbliques a Nehemies 2:13 i 3:13-14, per tant…som a un indret amb 2500 anys d’història!!!...
Com tants cops durant aquests viatges, quan ens parem a pensar en la rellevància d’on som, no podem evitar sentir unes emocions úniques i intenses. Emocions que ens “enganxen” i vinculen a la “Terra Santa”, reclamant que hi anem de tant en tant a reviure-les.
(Aspecte actual de la Porta de les Escombraries mirant en direcció Mur Occidental)(Foto de Noemí Mas)
Ara seguim. Anem cap a la “cirereta” de la sèrie sobre “Les Portes de Jerusalem”!...
Un cop hem travessat la porta, girem a l’esquerra pel carrer Ma’hale HaShalom, habitualment amb molt de trànsit rodat perquè, sota amb diferents noms, va vorejant la ciutat vella per aquesta zona. A l’esquerra veurem el mur sud del recinte de la Muntanya del Temple i, a sota, una enorme “zona arqueològica” … és l’antic Ófel!!… 2a Cròniques 27:3, Nehemies 3:26-27.
Durant l’època del Primer Temple, va ser el centre del govern reial de Judà i lloc de residència de reis, profetes i sacerdots. De la mà, entre d’altres, de l’Armstrong Institute of Biblical Archaeology, s’ha posat al descobert diverses zones que mostren la continua ocupació del lloc fins arribar al s. VIII dC. És previst que s’obri parcialment al públic durant l’estiu de 2026. Estem desitjant que arribi el moment de poder visitar-ho!
Continuem vorejant la tanca metàl·lica que protegeix l’indret… Si us hi fixeu, poc després de l’edifici que conté la Mesquita d’Al-Aqsa, a la base de la muralla s’hi veu les restes de 3 arcs. Aquí, durant l’època de Jesús, hi havia el que anomenem les portes Huldà, probablement en honor a la profetessa del mateix nom que apareix a 2a Reis 22:14-20 i 2a Cròniques 34:22-28. No entrarem en detalls perquè avui en dia ja no són portes, però us animem a investigar-hi perquè durant anys van ser un dels accesos principals al Segon Temple.
(Vista de les Portes Huldà)(Imatge de www.biblewalks.com)
Continuem…
El trajecte fins la nostra destinació dura uns 10 minuts, tot i que trigarem més si, un cop girem cap l’esquerra a la cantonada sudest de la muralla, alcem la mirada i ens dediquem a analitzar els diferents tipus de pedres que la formen. Aquí podreu veure els límits de l’ampliació que van dur a terme Herodes el Gran (força evident) i els hasmoneus o macabeus (aquesta costa una mica de veure).
Ara, si girem la mirada cap la dreta obtindrem una espectacular vista de la Muntanya de les Oliveres, el cementiri jueu, la Vall del Cedró, etc. Segur que se us posarà la pell de gallina!!!
(Foto de Noemí Mas)
De seguida començarem a veure làpides amb inscripcions en àrab…Estem entrant a un cementiri musulmà! Els enterraments s’estenen molts metres endavant i ocupen gairebé tota la base del Mur Oriental, on som ara.
Continuem caminant uns metres més i haurem arribat a la...
Porta Daurada
Ja hi som! Tenim al davant la porta més antiga de la Ciutat Vella actual. De fet, no és turca sinó bizantina/àrab: sembla que va ser construïda entre els segles VI i VII pels primers i modificada pels segons. És la porta amb accés més directe on hi havia el Temple.
- Es coneix també com Porta Oriental, encara que, pels musulmans, cada una de les 2 obertures que la formen té nom propi: la de l’esquerra és la “de la Misericòrdia” i la de la dreta la “del Penediment”.
- Els jueus la coneixen tota ella com “de la Misericòrdia” (Sha’ar HaRachamim), sembla que perquè durant l’època medieval pregaven aquí per la misericòrdia de Déu.
- És una de les dues portes de la Ciutat Vella actual que mira a l’est i l’única que es manté tancada (segellada, de fet) de forma permanent amb pedres durant els darrers 500 anys! El tancament és de cara enfora, perquè per dins hi ha un lloc d’estudis de l’Alcorà vigilat 24/7.
Un detall... Els croats la van reobrir l’any 1102, i així es va mantenir durant uns 85 anys, fins que els musulmans van reconquerir la ciutat i la van tornar a segellar.
Alguns l’associen a la Porta Bonica esmentada a Fets 3:2. De fet probablement d’aquí li ve el nom de “Daurada”:
“Bonica”, en grec, és uraia, que es podria haver traduït malament per la paraula llatina aurea (daurat).
Les autoritats musulmanes no permeten fer excavacions arqueològiques però, l’any 1969, es va descobrir que sota l’estructura actual hi ha un arc que podria correspondre a la porta que va veure Jesús. La mateixa que apareix a Nehemies 3:29 com a Porta de Llevant i que, com a fet rellevant, era l’única que diu tenia un guardià: Xemaià, fill de Xecanià,...descendent del rei David (1ª Cròniques 3:22).
(La Porta Daurada, amb làpides del cementiri musulmà pràcticament a tocar)(Foto de Noemí Mas)
Molts asseguren que Jesús va entrar al Temple per aquesta porta (la que hi havia en aquella època) durant l’entrada triomfal a Jerusalem (Lluc 19, per exemple), donat que era la via més directa a l’espai del Temple venint de la Muntanya de les Oliveres. Però encara hi ha més:
- Una tradició diu que María, la mare de Jesús, va comunicar aquí als seus pares el seu estat d’embaràs. També es diu que els seus noms eren Joaquim i Ana i que estàn sepultats a la suposada Tomba de María, molt a prop de l’Hort de Getsemaní, a una de les 2 capelles que hi ha a les escales que baixen al fons de la cova on descansaria el cos de la Verge; l’altre seria la de Josep, pare de Jesús. En fí, tot això no són més que tradicions sense cap mena de referència històrica, bíblica o no, ni tampoc arqueològica…de moment!
Recordeu que abans hem dit que és l’única porta permanentment tancada i segellada…Per què? Vegem-ho.
Basant-nos en Ezequiel 43:4, penseu que es podria afirmar que el Messies entrarà per aquí a la Ciutat Santa? La fe jueva i no pocs cristians així ho creuen…I també el sultà turc Soleimà el Magnífic a qui la por el va fer segellar la porta per tal de no facilitar-li les coses (s. XVI). De fet, l’existència d’un cementiri sembla que estava relacionat també amb l’intent de posar obstacles a la vinguda del Fill de Déu… ja que un jueu no podria trepitjar-lo.
Els musulmans, per la seva banda, afirmen que serà Mahoma qui un dia tornarà i entrarà per aquí.
En qualsevol cas, no hi ha parets prou gruixudes, cementiris o qualsevol altre entrebanc que es pugui posar al poder de Déu. Jesús va complir totes les profecies que s’havien escrit sobre Ell, el Messies, i ha promès que un dia tornarà i aleshores tindrem un Món just.
Els que tenim una relació personal amb Déu, podem donar fe del seu poder, de com és al nostre costat cuidant-nos, acompanyant-nos en situacions difícils, ajudant-nos a ser la millor versió de nosaltres..., si el deixem. Confiem en les seves promeses, en que la vida no és finita al que coneixem aquí i que s’acaba el dia que morim. Tenim una esperança de vida eterna en un Món millor que, juntament amb l’amor que Déu ens té, és el millor regal que ningú ens pugui fer. Si encara no el tens, et convidem a que l’experimentis, és al teu abast, és per tu també. No el deixis passar.
I Final de Viatge
Si continuem una mica més, vorejant la muralla, sortirem del cementiri i ens trobarem amb la primera de les portes que vam visitar en aquesta sèrie: la dels Lleons. Això vol dir que hem completat el cercle, hem acabat el viatge alla on el vam començar. Les Portes de Jerusalem ja no tenen secrets per a nosaltres, ens han explicat tot el que han anat acumulant durant segles farcits d’històries i aventures.
Amb aquesta perspectiva, ens ve al cap allò de que Roma és la “ciutat eterna”. De ben segur que Jerusalem es mereix més aquest sobrenom… Tot i que sabem que, de “ciutats eternes” en aquest Món, no n’hi ha…
Amb aquest article posem en pausa el nostre racó “Recorreguts per Israel”. La situació al Pròxim Orient no ens permet continuar viatjant, descobrir nous llocs (en tenim molts de pendents!) i compartir les nostres experiències i investigacions. Així doncs, hem decidit deixar-ho aquí... fins que el Senyor vulgui. Ens posem, com sempre, en les seves mans!
Us agraïm enormement que llegiu els nostres articles. Ens sentim molt afortunats i beneïts per Déu per la bona acollida que han tingut. Gràcies a tots i, esperem, fins aviat!
Noemí i Daniel
(Foto d’Hèctor Rivas)
Referències
